Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Què preferix el nostre públic? Si fem cas a les visites que obtenen els vídeos que pengem al youtube, és la música de Zappa allò que més atrau la gent que aplega a nosaltres mitjançant aquesta xarxa social.
Com no! Black Page, no podia ser altra! Aquest és el vídeo que més visites té, com amb la resta de música que escolteu a les xarxes, estan enregistrades en directe. Aquest vídeo, el fill major de Zappa Dweezil, el va tenir dues setmanes a la portada de la seua pàgina web.
Com podeu escoltar, quasi res! l'exigència tècnica és més que remarcable.
En segon lloc How Could I Be Such a Fool, també de Zappa, interpretada per nosaltres i el gran Paco Mifsud "el Maltés", en un dels concerts que férem al Teatre del Raval de Gandia.
En tercer lloc Amarcord de Nino Rota. Mira que ho hem passat bé amb la música d'aquest compositor! Un aspecte que possiblement no hem comentat, pocs programes hem gaudit tant preparant-lo com aquest, perquè passar-se les pel·lícules de Fellini, Visconti, Zeffirelli, King Vidor o Coppola i triar la música deixa de ser feina per convertir-se en altra cosa.
No anàvem nosaltres a fer broma amb la famosa escena de la pel·lícula "El Hundimiento"? Aquest vídeo és el quart més vist.
Novament Zappa, amb l'extraordinari Naval aviation in art?
Repassem aquests vídeos i altres i la sensació és "collons, mira que ens ho hem passat i ens ho passem bé". Perdoneu pel llenguatge, però necessitem emfatitzar-ho per a una correcta compressió.
Amigues i amics del Llevant Ensemble, aquesta setmana arranquem el treball previ per preparar l'enregistrament d'un disc. Serà el primer per a nosaltres. Encara que semble estrany, no ens ho havíem plantejat abans, la nostra prioritat i allò que realment ens agrada és l'actuació en directe. Si alguna vegada havíem parlat sobre el tema era més bé per tenir alguna cosa per a nosaltres. Per si algun dia tenim néts poder dir: mira que feia el iaio quan era jove!
Hom pot al·legar que haver-nos proposat tirar endavant aquest projecte s'inserix dins dels canvis en el mercat de la música clàssica. Com en altres aspectes, els músics clàssics estem adoptant estratègies típiques dels músics que es dediquen a la música popular. La gent que es dedica al pop, al rock, hip hop, etc., té el disc com una part substancial del seu treball. Els de la clàssica no. Doncs pot ser que això siga ben cert, però si ens hem decidit d'arromangar-nos és perquè ens ho demanen.
No són pocs els que després dels concerts amb el programa Entartete Musik, i amb els dedicats a Frank Zappa i a Nino Rota, ens pregunten si tenim un CD amb les peces del concert. Tant és així que vam començar a pensar-ho seriosament, fins que ens decidírem quan gent que no havia pogut assistir als concerts, però n'havien sentit parlar, es posava en contacte amb nosaltres preguntant-nos-ho.
Hem triat enregistrar l'Entartete Musik, no sols la música, també els poemes, perquè aquest programa no s'entén sense la poesia. Com ja sabeu, és el programa que més interpretem, tenim actuacions programades amb l'Entartete fins febrer del 2015. Amb una sorpresa que ja us contarem! Ens hem decantat per l'Entartete pel tema que es desenvolupa, per la música, pels textos, però sobretot pels moments màgics que hem viscut interpretant-lo, i que sabem que es repetiran.
Pengem aquest vídeo d'un enregistrament en directe de La Strada de Nino Rota. Correspon a un dels concerts dedicats al polifacètic compositor milanès que oferírem a Gandia en febrer d'aquest any.
No hem fet cap tall entre el moviments, per tant, la composició, en l'arranjament que hem fet nosaltres, està completa amb els sorolls i aplaudiments d'un enregistrament durant un concert.
Dediquem aquesta entrada a donar a conèixer els programes que mantenim en cartell per aquesta temporada. Tot aquell agent cultural, regidor, responsable institucional que estiga interessat en qualsevol d'ells que no dubte posar-se en contacte amb nosaltres.
ELS SONS DE LES MERAVELLES
El Llevant Ensemble, com no podia ser d'altra forma, també celebra l'Any Estellés, Com diem a les notes al programa
Amb els seus versos s'enrama la música amb eixa màgia que tan
difícil ens és d'explicar. Què és allò que marida la paraula i
la música? La concreció amb l'abstracció? Quin lligam oculte uneix
un poema dedicat al pare amb una música de Hans Krasa? Filòsofs
pitagòrics, racionalistes, hermenèutics, postmoderns, romàntics,
mil·lenaris o actuals han cercat la resposta. Importa el per què,
però ens encaterina el fet, la màgia, el fluir en el vent del temps
les paraules entremaliades amb harmonies.
El recital/concert conclou amb poema inèdit d'Estellés que porta
per títol “País Valencià”
FUSTERIADA
-->
Xarrada/concert monogràfic
dedicat a Joan Fuster i la seua relació amb la música. El format no
pretén ser una conferència farcida de música. La nostra intenció
és a partir de les paraules d'Isidre Crespo sobre el pensament
musical, tant estètic com social, de Fuster, obrir un debat al
voltant. Fer d'una xarrada sobre Fuster una FUSTERIADA, en el sentit
que li donem a les vetllades musicals organitzades per Schubert a la
Viena del segle XIX, interactuant amb el públic assistent a mena de debat.
ZAPPA
Concert dedicat al polifacètic músic nord-americà Frak Zappa. El Llevant Ensemble li ret així homenatge en el vintè aniversari de la seua mort. S'interpreten arranjament de la seua música rock, així com també composicions de música "clàssica" feta per Zappa, inclòs l'original quintet de vent que va escriure. Un concert que tractant-se de Zappa ha de ser estricte en la seua interpretació, però alhora desvergonyit, irònic, provocatiu, vantguardista.
NINO ROTA PER AL CINEMA
Programa dedicat al compositor milanès Nino Rota, autor de bandes sonores inoblidables.
-->
Destaquen
El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El
Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs
sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha.
Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament
qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música
de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la
tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda,
música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus
d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic.
ENTARTETE MUSIK
-->
Música
Degenerada (Entartete Musik)
va ser l'etiqueta que el govern de l'Alemanya Nazi va aplicar durant
els anys 30 i 40 del segle XX a determinades formes de música que
considerava pernicioses o decadents. El Govern del Tercer Reich va
considerar "degenerats" determinats tipus de música per
diferents motius, en general, perquè s'oposaven als fonaments del
règim en virtut del seu contingut o la filiació política o racial
dels seus compositors i intèrprets. Això inclou les obres de
compositors jueus, les que incloïen personatges jueus o d'origen
africà , o els treballs de compositors considerats simpatitzants del
marxisme.
-->
Per
aquest concert presentem composicions de Paul Hindemith, Erwin
Schulhoff, Daniel Belinfante, Pavel Haas, Ilse Weber i Kurt Weil.
Així com també poemes de Paul Hindemith, Ilse Weber, Jaroslav
Seiferd, Bertold Brecht i Erik Fried. Tots ells tenen en comú el
haver patit la persecució nazi, tant de la seua obra com d'ells
mateix. Menys Paul Hindemith i Kurt Weill la resta foren assassinats
a les infames càmeres de gas del camp d'extermini d'Auswitz.
Precisament aquestos compositors han sofert un oblid injust. El
nostre propòsit principal és retre'ls homenatge i mostrar al públic
una música meravellosa oblidada de forma ignominiosa i per raons
bastant concretes.
A LA CARTA
Un programa on el públic tria "a la carta" allò que vol escoltar.
Hem registrat els dos darrers concerts. Aquest vídeo correspon al concert del darrer 10 de febrer a l'ermita de Sant Antoni de Gandia. Anirem afegint més vídeos d'aquests dos concerts.
El
Llevant Ensemble dedica un dels programes de la temporada
2012-2013 al compositor italià Nino Rota. Autor de sobra conegut per haver compost un nombre bastant considerable de la música
d'algunes de les millors pel·lícules de la història el cinema.
Destaquen El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El
Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs
sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha.
Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament
qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música
de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la
tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda,
música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus
d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic.
Si de
Rota podem destacar algun tret específic, aquest seria el do de la
melodia. Fàcilment podem rastrejar els seus orígens en la tradició
popular i en el bel canto. La pròpia biografia marca
l'herència d'una tradició musical concreta. Rota va ser deixeble i
protegit d'Arturo Toscanini, i aquest, per la seua banda, havia sigut
en la seua joventut músic de la Scala de Milà, on va arribar a
conèixer a un, ja major, G. Verdi, i per descomptat a tota la colla
d'operistes italians posteriors, encapçalats per Puccini. Aquesta
escola continua amb el director d'orquestra Ricardo Muti, deixeble de
Rota. A més, l'entorn familiar també influí abastament. Sa mare
Ernesta Rinaldi era pianista, a més de posseir una gran i refinada
cultura, i el seu avi, Giovanni Rinaldi era pianista i compositor.
Rota
era un gran coneixedor de la tradició musical italiana, de fet, com
a musicòleg que també era, va dedicar la seua tesi doctoral al
compositor i afamat teòric renaixentista Gioseffo Zarlino.
La
formació com a compositor marcà la seua producció per a la música
per al cinema. Amb ell junt amb part dels compositors jueus exiliats
als Estats Units, la música per a setè art adopta unes
característiques i unes qualitats que només havien sigut assolides
en algunes pel·lícules anteriors, concretament al cinema rus.
Nino Rota, malgrat que part de la seua música siga mot coneguda, és un compositor la música del qual pràcticament roman desconeguda i és poc programada. Les raons són ben diverses: la seua música per a pel·lícules eclipsa la resta de la seua producció, no pertany a la línia "oficial" de la música clàssica del selge XX -talment B. Britten, F. Martin, L. Janacek, A. Schnittke, A. Casella, i encara que us semble una paradoxa, el mateix Strawinsky-, el poc pes del simfonisme italià, a excepció de L. Berio, que sí pertany a les omnipresents avantguardes.
F. Fellini i Nino Rota
El cas es que ens estem perdent un bon grapat de músiques, no només les de Rota, que són ben interessants i que plantegen una estètica que enllaça amb la tradició anterior, sense renunciar a avanços però sense la ruptura que plantegen les avantguardes. En alguns llocs es pot llegir que Rota segueix la tradició romàntica, qualificant-lo de postromàntic. Doncs no. No combreguem amb aquesta idea. postromàntic és Strauss o Sibelius. Rota, per a nosaltres, combrega amb un estil neoclàssic semblant al que d'altres compositors, entre ells Strawinsky, començaren a conrear cap a finals dels anys trenta del segle passat.
El nostre Joan Fuster, dins la seua peculiar divisió que en fa de la música, de ben segur que inclouria a les partitures de Rota entre les músiques delicioses.
Us adjuntem alguns exemples. El primer és el Concerto Soirée per a piano i orquestra, compost el 1962.
La següent composició és la tercera simfonia del compositor milanès. La durada és d'uns vint minuts, talment les simfonies de Mozart o Haydn, i al contrari de les monumentals simfonies postromàntiques, com per exemple les de Mahler.
Rota va escriure una sèrie de concerts per a instruments de vent, per a trompa, per a trombó, per a fagot, d'aquest darrer ací teniu el primer moviment.
Primer que res, dediqueu-li almenys cinc minuts a escoltar el vídeo enllaçat, segur que us sorprendrà gratament.
Fora d'Itàlia Nino Rota es conegut majorment per ser autor de partitures per a pel·lícules. Però el compositor milanès fou un prolífic compositor d'òperes, de música simfònica i de música de cambra.
Dediquem aquesta entrada a l'òpera I Due Timidi, una òpera radiofònica, ço és, pensada en un principi com una producció de ràdio, i no per a representar-se en un teatre d'òpera. El libretto fou escrit per Suso Cecchi d'Amico, guionista de Visconti i de Sica, entre altres. L'òpera s'estrenà el 1950 a la RAI.
L'argument és desenvolupa als suburbis de Roma durant la postguerra.
La partitura de I Due Timidi durant anys es va donar per perduda, fins que de forma casual la varen trobar als arxius de la RAI. Amb la qualcosa es va poder interpretar novament després de cinquanta anys de la seua estrena.
Valga aquesta composició com a mostra de la vàlua de Rota com a compositor al marge de les conegudes partitures cinematogràfiques.
Ací teniu el cartell del nostre proper concert al Teatre del Raval, que serà l'1 de Febrer. La foto l'hem presa de la pel·lícula La Strada de Fellini, correspon al personatge femení Gelsomina, interpretada per Guiletta Masina, muller de Fellini, i, per cert, filla d'un violinista afamat. Esperem que us agrade.
