Comença la tempora d'òpera al Palau de les Arts

No anem a fer cap crítica al respecte, ni cap valoració de tipus musical, altres ja ho fan millor que nosaltres, del començament de la temporada al Palau de les Arts. Només reflexionar sobre un fet. Com és possible que en la representació que obria la temporada hi hagueren prou butaques buides? més encara, com pot ser que amb una orquestra com la de les Arts, uns cantants com els que hi havia a l'escenari, una producció tan important, entre acte i acte hi haguera gent que marxés? Ja ni tan sols funciona repartir entrades de bades entre els amics, els amics dels amics, entre els que volen estar per a què els vegen i ells ho saben i volen veure'ls, etc? 

I la música, l'òpera Boris Gudonov,  tampoc és excusa:

Per a més informació, a part de la dels periòdics, podeu donar-li un colp d'ull al blog d'Atticus

I com ens afecta als demés? un fracàs de públic per motius aliens a la música i a la qualitat dels intèrprets, sempre és un fracàs per a tots els músics que hem de sentir com nostre. I més, quan sabem que aquest fracàs ens pot, de forma directa o indirecta, afectar a tots.