Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Què preferix el nostre públic? Si fem cas a les visites que obtenen els vídeos que pengem al youtube, és la música de Zappa allò que més atrau la gent que aplega a nosaltres mitjançant aquesta xarxa social.
Com no! Black Page, no podia ser altra! Aquest és el vídeo que més visites té, com amb la resta de música que escolteu a les xarxes, estan enregistrades en directe. Aquest vídeo, el fill major de Zappa Dweezil, el va tenir dues setmanes a la portada de la seua pàgina web.
Com podeu escoltar, quasi res! l'exigència tècnica és més que remarcable.
En segon lloc How Could I Be Such a Fool, també de Zappa, interpretada per nosaltres i el gran Paco Mifsud "el Maltés", en un dels concerts que férem al Teatre del Raval de Gandia.
En tercer lloc Amarcord de Nino Rota. Mira que ho hem passat bé amb la música d'aquest compositor! Un aspecte que possiblement no hem comentat, pocs programes hem gaudit tant preparant-lo com aquest, perquè passar-se les pel·lícules de Fellini, Visconti, Zeffirelli, King Vidor o Coppola i triar la música deixa de ser feina per convertir-se en altra cosa.
No anàvem nosaltres a fer broma amb la famosa escena de la pel·lícula "El Hundimiento"? Aquest vídeo és el quart més vist.
Novament Zappa, amb l'extraordinari Naval aviation in art?
Repassem aquests vídeos i altres i la sensació és "collons, mira que ens ho hem passat i ens ho passem bé". Perdoneu pel llenguatge, però necessitem emfatitzar-ho per a una correcta compressió.
Amigues i amics del Llevant Ensemble, aquesta setmana arranquem el treball previ per preparar l'enregistrament d'un disc. Serà el primer per a nosaltres. Encara que semble estrany, no ens ho havíem plantejat abans, la nostra prioritat i allò que realment ens agrada és l'actuació en directe. Si alguna vegada havíem parlat sobre el tema era més bé per tenir alguna cosa per a nosaltres. Per si algun dia tenim néts poder dir: mira que feia el iaio quan era jove!
Hom pot al·legar que haver-nos proposat tirar endavant aquest projecte s'inserix dins dels canvis en el mercat de la música clàssica. Com en altres aspectes, els músics clàssics estem adoptant estratègies típiques dels músics que es dediquen a la música popular. La gent que es dedica al pop, al rock, hip hop, etc., té el disc com una part substancial del seu treball. Els de la clàssica no. Doncs pot ser que això siga ben cert, però si ens hem decidit d'arromangar-nos és perquè ens ho demanen.
No són pocs els que després dels concerts amb el programa Entartete Musik, i amb els dedicats a Frank Zappa i a Nino Rota, ens pregunten si tenim un CD amb les peces del concert. Tant és així que vam començar a pensar-ho seriosament, fins que ens decidírem quan gent que no havia pogut assistir als concerts, però n'havien sentit parlar, es posava en contacte amb nosaltres preguntant-nos-ho.
Hem triat enregistrar l'Entartete Musik, no sols la música, també els poemes, perquè aquest programa no s'entén sense la poesia. Com ja sabeu, és el programa que més interpretem, tenim actuacions programades amb l'Entartete fins febrer del 2015. Amb una sorpresa que ja us contarem! Ens hem decantat per l'Entartete pel tema que es desenvolupa, per la música, pels textos, però sobretot pels moments màgics que hem viscut interpretant-lo, i que sabem que es repetiran.
Un article publicat el divendres passat anava encapçalat per la següent frase: classical music is becoming the new pop. Que vindria a significar que la música clàssica esdevé el nou pop. Afirmació més que discutible. Però no queda mal per a provocar de bell antuvi i despertar la lectura de la resta del text.
Andrea Bocelli
L'article versa sobre les incursions en el pop/rock de músics de la clàssica, i a l'inrevés.
Queda bastant patent que en aquest darrers anys,
alguns músics dedicats al pop/rock han traspassat aquella barrera
imaginària i ignominiosa, i han fet algun que altre projecte dins
l'àmbit de la clàssica. A l'article trobem a faltar aquell enfant terrible, que des de la tot poderosa indústria del rock el veien com una espècie de dimoni, i des de la clàssica com un intrús perillós que els sacsejava la poltrona: Frank Zappa. Cap dels noms que apareixen a l'article tenen la capacitat tècnica, la creativitat i els coneixements sobre la música del seu temps que tenia Frank, tan genial al rock com a la clàssica. Malgrat aquesta puntualització, l'article és interessant.
Lindsey Stirling
Els músics de la clàssica el que fan és més bé adaptar-se al tipus d'indústria típica del pop, però sense deixar de practicar el mateix gènere o estil. Valga com a exemple Andrea Bocelli, qui, per cert, darrerament ha estat pel cap-i-casal. En alguns casos, com el de la violinista Lindsey Stirling, fan música pop, però amb uns resultats bastant mediocres, malgrat la popularitat que puga tenir a xarxes social, per exemple al youtube. Però cal assenyalar l'encert de l'efecte dels vídeos. Fa dècades Zappa ja ho comentava, si la imatge juga un paper important al pop/rock, també hauria de tenir-ne per a la clàssica, o aquesta no aplegarà a un sector de la població, sobretot els joves. Profètic!
Sembla que els resultats més encertats i interessants venen de gent del pop/rock que s'endinsa en el món de la clàssica, ho fan de forma eclèctica i des de diferents vessants. Chris Tile, del grup de folk Punch Brothers, s'atreveix amb les sonates del Bach, i amb el mateix grup interpreta un dels concerts de Brandenburg del cantor de Leipzig. Avís als dogmàtics! per l'amor de Déu no us altereu al escoltar el següent vídeo, que sabem que sou molt susceptibles.
I açò és el que fan des del folk.
Per a fer això es pressuposa una preparació tècnica i uns coneixements dins dels dos gèneres. És concretament ací on voldríem parar esment. Al nostre País els estudis musicals reglats estan dominats, quasi en règim d'exclusivitat, pels que ens dediquem a la clàssica. Només tenen també cabuda, i restringits a uns pocs centres, el jazz i la dolçaina. Per què la resta de músiques no estan presents? vostès no saben la resposta? nosaltres tampoc, a hores d'ara és senzillament un anacronisme. Òbviament això repercuteix en el nivell mitjà dels grups de pop/rock, hi hop, folk i en general de totes aquelles músiques apartades per un fatu elitisme caduc.
Noooo, no se'ns ha passat, no hem dit res de Luís Cobos, no cal fer sang.
Abans de l'estrena del programa que tenim dedicat al fabulós Frank Zappa, vàrem anar penjant per les xarxes una sèrie de frases, aforismes, del músic americà.
Les recollim totes en aquest post. No calen comentaris.
Una de les ments més brillants del segle XX. Per tancar el post un parell de vídeos del Llevant Ensemble interpretant música de Zappa.
El primer The Idiot Bastard Son, amb Paco Mifsud "el Maltés".
I el darrer Naval aviation in art? un bon exemple de la música "clàssica" de Zappa.
Qui haja entrat ací per llegir un text eròtic o un estudi d'un reputat uròleg, ho sentim però no van per ahí els tirs. La Mida del Piu és la traducció que hem fet nosaltres de la cançó de Frank Zappa Pennis Dimension. La ironia i el sarcasme és una de les eines més utilitzades per Zappa per a la denuncia i la crònica del seu temps. La creació d'estereotips, tant físics com psicològics, que influeixen negativament en la joventut és un tema recurrent en l'obra de Frank. , Dancin Fool i How Could I Be Such a Fool, serien tres exemples de com Zappa empra la ironia i l'humor per a denunciar certs convencionalismes i modes que, segons ell, influïen negativament en els joves. La mida del piu
El primer vídeo correspon a La Mida del Piu. Com l'hem traduïda al valencià, creiem que si l'escolteu no calen comentaris.
How Could I Be Such A Foolés una cançó on es parodia la "típica cançó d'amor" reblida d'estereotips, especialment en la lletra. La música paròdia el moviment musical anomenat Motown.
Com nosaltres interpretem i no imitem, la versió que heu pogut escoltar és bastant diferent a la interpretació original.
Amb el programa dedicat a Frank Zappa tancàrem el passat divendres la II Temporada Llevant al Raval. Era el tercer concert en huit dies que féiem, i amb programes diferents. Hom podria pensar, i amb raó, en una certa saturació i cansament. Però no. Per què? perquè la música de Zappa és molt singular i estar dalt de l'escenari del Raval per a nosaltres és molt especial. A més, part de la recaptació del concert estava destinada a ajudar als amics de Col-lectiu Öbertament.
Des d'un principi estàvem convençuts que dissenyar un programa amb música de Zappa anava a donar bon resultat. Però hom no pot saber-ho segur fins el primer concert. La sorpresa ha sigut que no sols funciona, sinó que el públic ens transmet un entusiasme que ens emociona. Al vídeo que hem anat penjant a les xarxes de Black Page 2 podeu escoltar la reacció del públic al final de l'obra. Això val tots els diners del món! almenys per aquests músics saforencs.
Un dels aspectes més interessants del programa era la inclusió d'una sèrie de composicions de "música clàssica contemporània" -disculpeu l'etiqueta tan pedant- i com aquestes sorprenen gratament al públic. Públic que la major part no haguera acudit a escoltar música contemporània -no ens enganyem!- però que després del concert ens comentaven que realment els havia captivat. Com a mostra pengem ací l'enregistrament en viu de Naval Aviation in Art?
Deixem ací també unes fotos del backstage. Com les hem fetes amb els mòbils han eixit com han eixit, però podreu copsar quin és l'esperit del grup.
Josep Antoni i el gran Paco Mifsud, "El Maltés", aclarint la veu
Demà tancarem la II Temporada Llevant Al Raval. Des del blog volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells que d'una forma o una altra ens heu ajudats. Si un para a pensar-ho realment són molts!
Però en especial volem fer menció dels nostres mecenes. Que ahí estan cabuts que cabuts recolzant la cultura. Sí, cavallers, recolzant la cultura i de forma desinteressada. Sense cap llei de mecenatge -citar-la ja és motiu suficient per fer una ganyota o senzillament fer un acudit i riure'ns- només pel gust d'implicar-se en un projecte cultural.
De sobra coneixeu a Iniciatives Culturals, una empresa, que com ells mateix expliciten proposen una "manera diferent de viatjar". Ens apropen a les diferents vessants del nostre patrimoni i el d'altres contrades. Una oferta de viatges, d'oci, que s'allunya de les ofertes tradicionals.
Alverlamp, que fent com qui no fa, i des de la Safor, exporta els seus productes fins l'altra punta del món. Fins Madagascar, per exemple. Una empresa que des de la Valldigna aposta per la investigació i la innovació en els seus productes.
I que anem a dir de la gent de Pluja Teatre! tot el que diguem quedarà curt. Són amics, però ens són mestres per a tots aquells que ens estimem la cultura i fem d'aquesta el nostre ofici. La gent de la Safor hauríem d'estar ben orgullosos de comptar amb una companyia de teatre i amb una gent com aquesta.
Gràcies a tots. I per a tancar aquest post us avancem una de les obres que podreu escoltar demà, la mítica Black Page 2 de Frank Zappa, enregistrada el darrer diumenge al concert que oferírem a Tavernes.
El proper divendres tancarem la II temporada Llevant al Raval, i l'acabarem amb una "mascletà", amb el programa que dediquem a Frank Zappa. Frank no deixa indiferent, per la seua música, per la seua personalitat, pel seu pensament i activisme cívic.
Per ser sincers, haver estat treballant la música de Zappa i haver estat informant-nos sobre ell ens ha marcat molt més que altres programes. Són aquelles coses que passen només amb personatges tan genials i amb una capacitat creativa tan gran. De fet, fins i tot un membre del grup està vivint una mena de metamorfosi! Si no us creieu mireu la foto.
A més, amb aquest concert volem donar suport, i no únicament pecuniari -que també-, al Col-lectiu Öbertament, com a mostra d'agraïment col·lectiu per la gran tasca que realitzen amb la gent de la comarca. En uns temps d'un individualisme i un meninfotisme tan ferotge, gent com la del Col-lectiu ens ensenyen que aquest món ha de trescar per altres sendes, que la humanitat ha de ser humana, no un grapat de consumidors autòmates. I que més humà que l'art, la creativitat? Des d'ací el nostre nostre homenatge.
Com és el darrer concert de la temporada ho acabarem com de costum, els veterans ja sabeu que volem dir.
Bé, per tancar aquesta entrada un vídeo que hem preparat per publicitar el concert:
Demà divendres estarem al teatre Olímpia d'Oliva, a les 21'00h, com molts ja sabreu. És un acte organitzat per l'associació Progrés i Solidaritat, on interpretarem el programa que tenim dedicat a l'Entartete Musik.
Entre les composicions que interpretarem s'inclou un arranjament fet per nosaltres mateix de l'òpera Brundibar. Aquesta està pensada per ser interpretada per xiquets. Brundibar va ser representada al gueto de Terezin, les autoritats nazis van enregistrar una de les representacions per difondre-ho com a propaganda, per a dir "xe, mireu que bé que estan". Hi ha que ser miserables, i més sabent quin va ser el final de la major part d'aquells xiquets. Aquest és el vídeo:
Ací un fragment de l'arranjament que hem fet
Al nostre concert tanquem Brundibar amb la melodia i la declamació de la cançó d'Ilse Weber, Wiegala
I el diumenge 14 a les 20'00 estem a Tavernes amb la música de Zappa. També el 19 al Teatre del Raval de Gandia. Una de les sorpreses és que hem traduït una cançó, quina? pennis dimension que l'hem deixada com la mida del piu. El vídeo que heu pogut veure en la xarxa, és un fragment de la cançó How could I be such a fool.
Al concert, hem inclòs aquesta cançó, que com bona part dels treballs de Zappa, parla d'un problema "nacional"
Dediquem aquesta entrada del nostre blog a un llibre dedicat a Frank Zappa, l'autor del qual és un professor de la Universitat de València, Manuel de la Fuente Soler. Un llibre magnífic. El títol secundari explica clarament el contingut: el rock como movilización para la disidencia política.
El llibre analitza la vessant d'activista social de Frank Zappa als anys huitanta, més concretament durant el raeganisme. Així s'analitza la resposta de Frank al discurs polític, però sobretot la hipocresia dels polítics de la era Raegan. Un dels aspectes que més preocupava al músic, des de principis de la seua carrera, és com els polítics utilitzaven l'educació per a crear el que ell anomenava "ignorants funcionals". Crear ciutadans que compren i produïsquen, però no individus amb capacitat crítica. I precisament el rock l'entén com una eina de formació, informació i de creació d'un públic crític. Amb aquesta idea utilitza els mitjans al seu abast per explicar la realitat del seu temps, com per exemple en un quadern interior d'un disc, on trobem aquest comentari:
Els imbècils desesperats que ocupen alts càrrecs en tot el món, són famosos per promulgar les lleis més fastigoses amb l'únic propòsit d'aconseguir vots.
Per a Zappa el moment venia marcat pel control de les masses per part dels polítics amb la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació, amb la finalitat de perpetuar-se en el poder. Tot això amb un objectiu social clar, afavorir els interessos i el control de la societat per part d'una minoria oligàrquica.
Aplegats a aquest punt un es pregunta, estem parlant dels anys 80 o del present? Aquest és un dels punts més interessants del llibre, que allò que denunciava Frank Zappa, a mena de profeta, era el que s'estava covant per a un futur, el nostre present.
Els missatges triomfalistes, enganyosos, promeses que de bell antuvi es sabem falses; la protecció de la "moral nacional" per part de minories político-religioses; la cerimonització del discurs polític, en una mena de litúrgia on el que importa és aquesta mateix i no allò que té de real el discurs; però sobretot la censura i el control de la llibertat d'expressió són els temes davant els quals Zappa alçà la seua veu. És un clam que vint anys després continua vigent, d'ahí un dels factors que fan incòmode hui en dia encara la figura de Zappa per als mitjans de comunicació, i sobretot per als polítics convencionals.
Frank, que sempre havia menystenit els textos de les seues cançons -afirmava que si estaven allí les paraules és perquè la gent no suporta la música purament instrumental- se'ns presenta com un lúcid cronista de la societat del seu temps.
El llibre de Manuel de la Fuente és un llibre que ens parla de Zappa, però també de l'actualitat, un treball seriós, acadèmic, que fa bona la dita que ens diu que la història és l'espill del present i la mestra del futur.
Dues P.D. una per als músicòlegs i un altre per als músics.
P.D. per als musicòlegs: un llibre a tenir en compte per la metodologia emprada i la seua utilitat per a la musicologia històrica. Paga la pena analitzar el llibre.
P.D. per als músics. Bé, Zappa en una ocasió va dir el lloc on un troba un entusiasme menor per rebentar les normes és en el món de l'orquestra simfònica. Ara si de cas ens preguntem el per què de la crisi de la música clàssica.
El nostre primer concert amb el programa dedicat a la música de Frank Zappa serà el proper dia 14 a les 20'00h a Tavernes. Amb aquest programa volem homenatjar a aquest gran compositor en el vint aniversari de la seua prematura mort.
Músic de rock, compositor de música clàssica, músic de Jazz, director de cine, guionista de cine, publicista, activista pels drets socials, candidat a president dels EUA, ... Per a molts Zappa s'ha convertit en una icona de la cultura nord-americana de la segona meitat del segle XX. Sense dubte és un personatge polièdric, de gran intel·ligència, atípic en l'àmbit del rock i més encara en el de la música clàssica.
Apartat dels grans mitjans de comunicació, i tanmateix, després de vint anys del seu traspàs, la seua música segueix fresca i el seu pensament crític completament vigent per als temps que vivim.
Al concert oferirem un tast de la seua producció, tant de música clàssica com de música rock. Parlarem de molts aspectes de la seua música, del seu activisme social -que diria ara!-, però també del Zappa fill d'un científic sicilià emigrat als EUA, del xiquet que volia conèixer a Edgar Varese, de l'adolescent que feia composicions serials, de la seua intransigència vers les drogues i l'alcohol, del pare de quatre fills que vint anys després quan parlen del pare no poden reprimir les llàgrimes o del seu gran i àcid sentit de l'humor. També dels atacs que va patir de la caverna mediàtica i política de la dreta casposa nord-americana, i com es plantà fins i tot al senat dels Estats Units per fer-los front, sense por i sense ambigüitats.
Per si algú s'ho pregunta. Per a nosaltres no és cap problema tocar cançons de música rock, perquè no és qüestió d'estil o gènere és qüestió de qualitat. La música de Zappa s'adapta a qualsevol tipus de formació i a qualsevol estil. Ací teniu unes mostres.
La mateixa peça interpretat per un quintet de vent.
Peaches in Regalia interpretat per una orquestra simfònica.
Uncle Meat interpretat per l'ensemble de música de cambra Omnibus.
O més sorprenent encara, un grup de música barroca interpretant Zappa, concretament la cançó Sofa.
Us esperem a la Casa de la Cultura el diumenge 14 a les 19'30h. Ah! entre les cançons que interpretarem n'hem traduïda al valencià una de ben interessant, perquè per aquesta ocasió també hi ha cantant en el grup.
Comencem per les conseqüències de l'enfrontament entre Frank Zappa i la Warner: el músic va ser apartat de la indústria musical, i nosaltres guanyàrem un músic lliure de lligams comercials i del marketing empresarial, amb què desenvolupà tot el seu poder creatiu segons el seu criteri personal.
El no haver cedit a les exigències empresarials de la "indústria", mostra ben a les clares el compromís i la coherència del músic. Perfectament haguera pogut desenvolupat una carrera lligada a les grans companyies, i amb el seu geni i profund saber musical haver abastit una fortuna. O no. En un moment determinat l'hagueren apartat i expulsat del negoci, sense més. Però clar, Zappa no era un músic de rock qualsevol, ni pel seu caràcter, ni per la seua intel·ligència, ni pel seu ideari cívic i polític, i menys encara per les seues capacitats creatives.
En diverses cançons Zappa analitza críticament la indústria musical, inclosa la crítica. Analitzem una d'aquestes, concretament Tinsel Town Rebelion. Perquè clar, no és només la crítica àcida -que també-, sinó com trasllada aquesta a la música allò que ens interessa.
La cançó té una estructura dramàtica/narrativa basada bona part d'aquesta en la paròdia. Paròdia que es dóna en ocasions per elements contraris entre les paraules i la música. Com per exemple quan diu que algunes de les coses que toquen eren agradables, i justament sobre agradable sona un acord terriblement dissonant, donant a entendre que no. Al vídeo veiem com és el mateix Zappa qui narra/canta en una mena de melodia-recitat. Aquest recitat/cantat apareix al principi, però les repeticions posteriors és allò que fa interessant la cançó. La estructura no és limita a una mena de cançó estròfica. Sobre la veu de Zappa a la melodia del "narrador" i en les altres estrofes, els músics de la banda parodien els diferents estils que van citant-se, però amb una mena de referència musical caricaturitzada. Es conformen dos plànols: Zappa/narrador i la resta de la banda/músics-comercials.
La força d'aquesta música no està sols en la música i en el text, sinó en la dramatització paròdica sobre l'escenari. El punt culminat és quan desapareix la música i queda la veu de Zappa dient els aficionats de Tinsel Town / venen a vore no a escoltar. Poc després, amb una mena d'explosió de música exclama que és realment avorrit! És peculiar en Zappa com marca els passatges importants del text precisament amb l'eliminació de la música d'aquestos. També amb canvis sobtats d'estils, com quan diu que importa si el que toquen no és sincer.
La música queda estructurada i condicionada al text, sense aquest sembla com una barreja caòtica. És una música lligada a un text, difícilment comprensible sense aquest. Ací Zappa es desmarca dels procediments habituals de la música popular, siga aquesta rock, pop, funk, o qualsevol altra. I per contra, introdueix dins un concert de rock característiques estructurals bastant sofisticades, procedents aquestes de la música "clàssica". Podem afirmar que l'èxit de la transmissió del text està en la capacitat i els coneixements musicals que Zappa posa a disposició de les paraules i el missatge.
Clarament Frank utilitza tot els seus coneixements i la immensa creativitat que el caracteritzava per a ridiculitzar la industria musical i els seus productes. Només un talent tan extraordinari podia ser capaç d'aquesta independència davant oligarquies tan poderoses, inclosos els polítics republicans, llavors en el poder.
Amb un exercici de gosadia ens permetem comparar aquesta cançó, junt amb altres, com per exemple Brown Shoes, amb les ensaladas renaixentistes de Mateu Fletxa el Vell, actiu a la cort del duc de Calàbria, i de Bertomeu Càrceres, actiu a Gandia a la cort del duc. Tinsel Town Rebelion de Zappa ben bé podríem dir que és una ensalda rock.
A continuació un vídeo d'un programa de la BBC amb la dramatització de la Bomba de Mateu Fletxa. (Música renaixentista feta per un català per a la cort valenciana del Duc de Calàbria a la BBC? ho heu vist alguna vegada a Canal9 o altre canal d'ací? sobren comentaris.)
Dediquem aquesta entrada a donar a conèixer els programes que mantenim en cartell per aquesta temporada. Tot aquell agent cultural, regidor, responsable institucional que estiga interessat en qualsevol d'ells que no dubte posar-se en contacte amb nosaltres.
ELS SONS DE LES MERAVELLES
El Llevant Ensemble, com no podia ser d'altra forma, també celebra l'Any Estellés, Com diem a les notes al programa
Amb els seus versos s'enrama la música amb eixa màgia que tan
difícil ens és d'explicar. Què és allò que marida la paraula i
la música? La concreció amb l'abstracció? Quin lligam oculte uneix
un poema dedicat al pare amb una música de Hans Krasa? Filòsofs
pitagòrics, racionalistes, hermenèutics, postmoderns, romàntics,
mil·lenaris o actuals han cercat la resposta. Importa el per què,
però ens encaterina el fet, la màgia, el fluir en el vent del temps
les paraules entremaliades amb harmonies.
El recital/concert conclou amb poema inèdit d'Estellés que porta
per títol “País Valencià”
FUSTERIADA
-->
Xarrada/concert monogràfic
dedicat a Joan Fuster i la seua relació amb la música. El format no
pretén ser una conferència farcida de música. La nostra intenció
és a partir de les paraules d'Isidre Crespo sobre el pensament
musical, tant estètic com social, de Fuster, obrir un debat al
voltant. Fer d'una xarrada sobre Fuster una FUSTERIADA, en el sentit
que li donem a les vetllades musicals organitzades per Schubert a la
Viena del segle XIX, interactuant amb el públic assistent a mena de debat.
ZAPPA
Concert dedicat al polifacètic músic nord-americà Frak Zappa. El Llevant Ensemble li ret així homenatge en el vintè aniversari de la seua mort. S'interpreten arranjament de la seua música rock, així com també composicions de música "clàssica" feta per Zappa, inclòs l'original quintet de vent que va escriure. Un concert que tractant-se de Zappa ha de ser estricte en la seua interpretació, però alhora desvergonyit, irònic, provocatiu, vantguardista.
NINO ROTA PER AL CINEMA
Programa dedicat al compositor milanès Nino Rota, autor de bandes sonores inoblidables.
-->
Destaquen
El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El
Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs
sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha.
Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament
qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música
de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la
tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda,
música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus
d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic.
ENTARTETE MUSIK
-->
Música
Degenerada (Entartete Musik)
va ser l'etiqueta que el govern de l'Alemanya Nazi va aplicar durant
els anys 30 i 40 del segle XX a determinades formes de música que
considerava pernicioses o decadents. El Govern del Tercer Reich va
considerar "degenerats" determinats tipus de música per
diferents motius, en general, perquè s'oposaven als fonaments del
règim en virtut del seu contingut o la filiació política o racial
dels seus compositors i intèrprets. Això inclou les obres de
compositors jueus, les que incloïen personatges jueus o d'origen
africà , o els treballs de compositors considerats simpatitzants del
marxisme.
-->
Per
aquest concert presentem composicions de Paul Hindemith, Erwin
Schulhoff, Daniel Belinfante, Pavel Haas, Ilse Weber i Kurt Weil.
Així com també poemes de Paul Hindemith, Ilse Weber, Jaroslav
Seiferd, Bertold Brecht i Erik Fried. Tots ells tenen en comú el
haver patit la persecució nazi, tant de la seua obra com d'ells
mateix. Menys Paul Hindemith i Kurt Weill la resta foren assassinats
a les infames càmeres de gas del camp d'extermini d'Auswitz.
Precisament aquestos compositors han sofert un oblid injust. El
nostre propòsit principal és retre'ls homenatge i mostrar al públic
una música meravellosa oblidada de forma ignominiosa i per raons
bastant concretes.
A LA CARTA
Un programa on el públic tria "a la carta" allò que vol escoltar.
Bona part de les informacions sobre aspectes d'activisme civil de Zappa les hem estretes del llibre DE LA FUENTE SOLER, Manuel. Zappa en el Infierno. Madrid: Editorial Biblioteca Nueva, 2006.
Frank Zappa començà la seua carrera discogràfica amb un atac directe al sistema educatiu nord americà. D'ençà l'aparició de Hungry Freaks, Daddy al disc Freak out! (1966) el tema de l'educació serà recurrent en la carrera de Zappa.
Frank posà de manifest el fracàs del sistema educatiu nord-americà, i com aquest fracàs abocava a la societat a la seua decadència, amb esclats de violència com els ocorreguts a Los Ángeles a finals dels anys 60. Zappa veu l'educació com una eina indispensable per formar ciutadans lliures i amb sentit crític, i per extensió una societat millor. I el rock com un mitjà per pregonar-ho.
Però que siga el mateix Zappa qui ens diga que pensava ell del sistema educatiu d'aleshores:
La societat paga per tindre un sistema educatiu de merda, perquè mentres més imbècils isquen, més fàcil serà vendre'ls o furtar-los alguna cosa, fer-los assalariats submisos.
El nostre sistema escolar prepara als estudiants per a què siguen ignorants amb estil: ignorants funcionals. No es prepara als estudiants per a què puguen enfrontar-se a determinades coses, com la lògica. No se'ls dóna criteris amb què discriminar entre allò bo i allò roín de qualsevol producte o situació. Estan preparats per a funcionar com màquines autòmats que compren productes i conceptes d'un complexe militar-industrial multinacional que necessita un món de babaus per a sobreviure.
Per a Zappa queda clar que es necessita un bon sistema educatiu per a crear ciutadans amb sentit crític propi, per a crear persones lliures. Però Zappa no sols es mostra crític amb els governants -que ho és i molt!- sinó també amb la mateixa societat acomodatícia
Deixa l'escola abans que et podrisca la ment per estar exposat a un sistema educatiu mediocre. Oblida't del títol i ves a una biblioteca i educa't a tu mateix si és que tens collons per a fer-ho! Alguns de vostès pareixen robots als qui els diuen que llegir!
Freak out és del 1966. Després de tants anys té més que collons (per dir-ho com ho diria Zappa) que aquelles paraules i exabruptes encara hagen d'estar vigents, al menys en part.
Un vídeo de Hungry Freaksout, la primera cançó del primer disc de Zappa amb els Mothers of Invention. Òbviament la sonoritat és la típica dels grups de rock de finals del seixanta. Comença la cançó amb aquest versos
Mister America
passa de llarg
per les escoles que no ensenyen
Aquest altre vídeo és una actuació del grup del fill major de Zappa, Dweezil Zappa, interpretant la mateix cançó.
I per concloure Zappa parlant en una entrevista sobre el sistema educatiu americà. El vídeo és d'una qualitat molt roín, però s'entén el que diu, que és el que importa. (En anglés)
Durant les properes setmanes, a més de treballar amb els concerts que tenim, comencem a enllestir el nostre projecte de primavera: un concert amb música de Frank Zappa. La majoria coneix a Zappa per la seua música rock, una música sofisticada, complexa, de textos irreverents, irònics. També es coneix la persona: pacifista, crític àcid de la classe política americana -de la famosa hipocresia de les classes acomodades- defensor de les minories, lluitador pels drets humans, etc. Altres aspectes de la personalitat de Zappa són menys conegudes, ja anirem parlant-ne.
Però Zappa, segons ell mateix i també pel seu fill Dweezil, era un músic de música clàssica que tenia una banda de rock. Per tant, la seua producció "clàssica" era per a ell una part essencial de la seua producció. Però la seu activitat com a músic de rock eclipsà les altres vessants musicals que conreà. Nosaltres, al programa que hem preparat amb la seua música, també incloem -no podia ser d'altra forma pel tipus de música que fem- composicions clàssiques. Com en la música Rock, aquestes músiques són extraordinàries.
En els darrers temps grans orquestres i intèrprets dediquen part de la seua activitat a Zappa, entre ells el tot poderós Pierre Boulez.
Inserim aquest vídeo de Naval Aviation in Art? interpretat per l'Ensemble Intercontemporain dirigit per Boulez.Valga com a mostra de l'immens talent i intel·ligència d'aquest home senzillament genial.
