Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisis. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2012

més sobre el finançament de la cultura

Pengem ací l'editorial de El País sobre el finançament de la cultura

http://elpais.com/elpais/2012/03/23/opinion/1332530826_433827.html

També l'opinió de Jesús Alonso que publica al seu bloc, i la qual compartim

http://jesuseduard.blogspot.com.es/2012/03/el-pais-i-la-cultura-com-luxe.html?spref=fb

I unes reflexions pròpies.
Creiem que l'editorialista de El País s'equivoca al supeditar el futur de la cultura al seu finançament. El que està en joc és la cultura com activitat econòmica i professional, que no és poca cosa. Però "cultura" és quelcom més que transcendeix a allò que depèn dels diners. Si la cultura depengués dels diners, a hores d'ara quina seria l'activitat professional musical a terres valencianes? Els professionals de la música estem en aquest moments perdent diners per fer música, per sort, tenim altres activitats que ens asseguren el pa. Però per fer música? que alce el dit (açò no va amb les grans institucions públiques: Orquestra de València i Palau de les Arts) qui estiga guanyant-se el jornal fent música.
La cultura no és un luxe ni tampoc una necessitat. És senzillament "societat", sense cultura no hi ha societat tal i com s'entén, els valencians ens entenem com a tals per tenir unes coordenades culturals específiques. Com a europeus també. Si perdem tant les unes com les altres, en què quedem? la cultura popular és societat, l'"alta" cultura també, aquestes evolucionen, canvien, però si desapareixen o no es desenvolupen tenim el perill d'estancar-nos. Una societat valenciana d'illetrats i desculturalitzats no té futur.
Individualment la cultura és allò que ens posa en contacte amb l'experiència estètica compartida. L'art no deixa de ser comunicació. Només l'ésser humà és capaç de crear art en el sentit de techné i mousiké. I només l'ésser humà és capaç de gaudir-ne, quan més ens acostem i gaudim de l'art, de la bellesa, més humans, el contrari... l'art no és una "cosa", un "artefacte", l'art és un acte, bàsicament un acte de comunicació
Els governants tenen la responsabilitat de facilitar que la societat es desenvolupe, que siga cada cop més civilitzada, doncs, posant entrebancs a la cultura aconseguiran tot el contrari. I d'això depén, en bona part, el desenvolupament de l'economia. Amb una base social sense creativitat, identitat col·lectiva i capacitat d'anàlisi abstracte, on anem? La cultura com a tal no depén de l'economia, és més bé al contrari, el desenvolupament de l'economia en aquest moment necessita d'absorbir allò que proporciona el fet cultural.

dimecres, 14 de març del 2012

La bombolla musical

Per si no ho teníem clar, ací un article de El País sobre la bombolla musical. Per descomptat, parla dels grans edificis i estructures de les grans capitals. Però i les ciutats menudes i els pobles? el mateix que diu l'article però molt més exagerat. En compte de "crear xarxes de cultura" i demanda d'aquesta i ja després l'adequació dels contenidors, s'han fet grans obres i després... no hi ha diners per a cultura. Perquè és qüestió de diners, no ens enganyem. Els professionals de la música cobrem exactament com ho fa un notari, un metge, un llanterner o un cuiner.
Infraestructures, com per exemple, la Casa de Cultura de Tavernes, amb tot el que costa de mantindre, no deuria tindre una programació molt més abundant, rica, una major inserció en la societat? i què dir del Monestir de Simat...? És la cultura, cul-tu-ra, allò que importa i no tant tindre un edifici millor que el del veí. 
A la Valldigna (uns 20.000 habitants) tenim a Tavernes una magnífica Casa de la Cultura i el local de la banda (que és de la societat musical, cal recordar-ho); a Benifairó l'auditori, a Simat la Casa de Cultura més el monestir, amb diversos espais on organitzar actes: la nau de l'església, l'almàssera, la capella, llocs exteriors,... I la programació per a tant llocs? ridícula per a tal ventall de "contenidors" (vaja paraula lletja, per cert).
Una pregunta: es podria saber quin és el cost de manteniment, i closos salaris, de tots aquests edificis i les despeses en actuacions que es realitzen en ells al cap de l'any?

Ací teniu l'enllaç de l'article de El País, no deixeu de llegir els comentaris, alguns d'ells són ben interessants.

dijous, 12 de gener del 2012

El Palau de les Arts obrirà onze dies en dos mesos

El Palau de Les Arts, aquest gran mastodont on treballen 300 persones i que ha costat tants milions d'euros (que deguem, recordem-ho) en construir, en sobrecostos, mateniment, etc. en dos mesos només obrirà onze dies, cinc en gener i sis en febrer. 
És aquest el rendiment que els valencians podem extraure d'una inversió tan extraordinària? 
Les crisis econòmiques que ens han afectat al llarg dels darrers cinquanta anys sembla que no han servit per alliçonar-nos alhora d'enfrontar temps de bonança. Sembla que tornem a la realitat després d'un temps de bogeries i fantasies desmesurades.
Pengem l'enllaç de la notícia del Levante:
http://www.levante-emv.com/cultura/2012/01/11/palau-les-arts-abrira-cinco-dias-enero-seis-febrero/871604.html