Cada setmana un poema: El Cant d'en Ramon (Llull) amb música de Celdoni Fonoll

Entre els poetes cantats per músics actuals no podia faltar Ramon Llull. L'inabastable autor medieval és l'autor d'aquest bell poema on fa balanç de la seua extensa i intensa existència. Entre les obres llullianes podem, per les esparses referències, ataüllar com era la música en els territoris de la Corona d'Aragó al segle XIII. Aquests textos, especialment el d'Evast i Blanquerna, són una font meravellosa per als estudiosos, talment com el Tirant.

Parlant de polifacètics... ací tenim a Celdoni Fonoll, poeta, recitador, cantant... i tantes altes coses.

Ara i ací ens interessa la seua vessant musical. A més de la dicció i de la ben focalitzada veu de Celdoni el que més sorprèn és la música mateix. Desconeixem si la melodia emprada és un préstec d'un melodia trobadoresca a la qual s'ha adaptat la lletra del poema de Llull, el que diríem una contrafacta. Si no ho és, la tipologia modal i els dissenys melòdics estan realment aconseguits per crear una imitació de la música dels trobadors. La textura i els timbres segueixen escrupolosament els paràmetres medievals, expecte en alguns moments molt puntuals.
Realment per aquests versos narratius aquesta música s'adiu meravellosament.

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat, 
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.