Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 22 de novembre de 2012

Any Joan Cabanilles

Partitura musical de J. B. Cabanilles Villancico
manuscrit de Cabanilles
Aquest any commemorem el 300 aniversari de la mort de Joan Baptista Cabanilles. Entre els actes organitzats, destaca el congrés que va començar ahir, organitzat per l'Institut Valencià de la Música, la Universitat de València i el Ministeri de Cultura. Tres organitzacions ben potents. Al marge del fet estrictament científic, la impressió és trista, molt trista. La commemoració dels 300 anys de la mort del genial compositor valencià, de renom mundial, en l'acte més important de l'any Cabanilles -el congrés- va aplegar ahir a l'Aula Magna de la Universitat només vint-i-una persones. Tenint en compte que quatre dels qui allí érem participàvem a la taula, dos eren el comitè científic i un parell de treballadors del IVM... vostès mateix.
Publicitat se n'ha fet:
I els estudiants de musicologia? i els professors universitaris que d'alguna forma o altra estan relacionats amb la música -perquè la musicologia al País Valencià no té facultat-? I els professors de conservatori? i els intel·lectuals? i els crítics? ... On estan ara aquelles columnes que publicava Fuster sobre Cabanilles en el 250 aniversari?
Trist, molt trist i molta decepció. Les raons són múltiples, però això ho deixem per un altre dia.
Ara mirem la sorprenent repercussió que està tenint a la premsa i a la mateixa Universitat de València Santiago Auserón, de Ràdio Futura, amb El Ritmo Perdido, un llibre musicològicament tan dèbil, i que es deu no a la investigació, sinó a bibliografia publicada i a aspectes merament autobiogràfics. Mentre, la publicació del llibre d'Andrea Bombi Entre tradición y modernidad: el italianismo musical en Valencia (1685-1738), que va a convertir-se en una fita i referència obligatòria, passa desapercebut. Ai la Universitat!
Ara música de Cabanilles, que això mai decep.
Primer unes Folies



Una tocata



No podia faltar la Batalla Imperial, d'autoria dubtosa, o més que dubtosa.



I per a concloure Mortales que Amais. Si algú troba similituds amb el principi de la Passió Segons mateu de Bach, pot estar tranquil, així és, no és que s'haja tornat boig.