La mateixa setmana en què tornàvem a posar dalt l'escenari -aquesta vegada a Xeresa- l'Entartete Musik, ens assabentàvem del traspàs d'Alice Herz-Sommer. A ella li vam dedicar ahir unes paraules al concert/recital. Alice sembla ser una d'aquelles persones vingudes al món per redimir-nos de tanta misèria ètica, supèrbia, maldat d'alguns, i la pèrdua de vista en les nostres vides d'allò que ens és essencials: el somriure, la felicitat, el gaudi. Ens alimentem de la bellesa, deia Alice, hem de conèixer i cercar les coses belles de la vida per gaudir-ne, per ser feliços. És elecció nostra. Ho deia una dona que va veure i xafar l'infern d'Auschwitz, on va perdre el marit.
La música sempre l'acompanyà, fins els seus darrers moments. Seia al seu piano diàriament a fer música, als 110 anys!, a ser feliç amb la bellesa de la vida que hi ha darrere cada nota.
Ens quedem amb eixa rialla, eixe somriure d'Alice que ens alliçona de per a què estem ací.
Us deixem un vídeo, no deixeu de veure'l, us ho demanem encaridament, és un document extraordinari.
Ahir per la nit, un documental sobre Alice, The Lady in Number 6: Music Saved My Life, va guanyar un Óscar al millor curtmetratge documental.
2 comentaris:
Meravellosa
I quan més llegim i més vídeos vegem més ens enlluerna.
Publica un comentari a l'entrada