Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 23 de juny de 2014

Joan Vicent Clar, poeta de SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA


El concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA ret homenatge al poeta valler Joan Vicent Clar. El concurs naix amb una clara pretensió interdisciplinar, on el maridatge entre música i poesia serà el seu fonament. Llavors, no és d'estranyar que ens hagem inclinat pel poeta valler. La seua poesia, per ella mateix ja s'ho val. Però el poeta era un gran melòman, i trobem traces musicals escampades pel seu corpus poètic, també del plàstic. 
La tria poètica efectuada per Franzescz Kaufka és un bon exemple de la influència de l'art dels sons en Clar. Aquest organitza els tres poemes en una forma musical, concretament els anomena concerto grosso.  No sols això, àdhuc els adjudica una marca agògica a cadascun d'ells, Allegro non molto-Allegro,  Adagio-Presto i Presto. Quina era la pretensió del poeta en adjudicar una forma purament instrumental a aquests poemes? Ens remet a una composició concreta? Doncs sí, les referències agògiques clarament ens emmenen cap una obra, el concerto d'Antonio Vivaldi que coneixem amb el nom de l'Estiu. Aquest grup de tres poemes el poeta l'anomena l'Estiu Roig. Concerto grosso en Sol menor. Antonio Vivaldi era conegut com il prete rosso, el mossèn roig, pel color dels seus cabells, i l'Estiu, el segons dels concerts de la col·lecció les quatre estacions, s'emmarca en la tonalitat de Sol menor. La referència queda més que clara.




Fàcilment podríem imaginar al poeta vinclat cap al paper, en les hores mandroses del calorós estiu valldignenc, amb la música del Vivaldi, tan veneciana ella!