Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 30 de juny de 2014

Coses de les xarxes

A hores d'ara qui dubta sobre el poder de les xarxes socials? la revolució que han suposat l'expansió d'aquestes té conseqüències ben importants en la forma de relacionar-nos, tant des del punt de vista privat com públic. 
http://www.smh.com.au/ffximage/2005/11/14/moon_unit_narrowweb__300x411.jpg
Moon Zappa
Però quina importància té açò en un grup independent de música clàssica? Doncs, diverses són les respostes. Ens centrarem en una d'elles: el facilitar contactes amb gent i/o organitzacions inesperats o impossibles per altres mitjans. Ens expliquem. En el nostre entorn, amb o sense internet, tenim una sèrie de relacions d'amistat o professionals, com qualsevol que desenvolupe qualsevol ofici. Però les xarxes ens fan anar molts passos enllà. Hi ha una sèrie de contactes i relacions que s'estableixen mitjançant aquestes que serien, sinó impossibles, ben complicades d'establir. Quan estrenàrem el programa que dediquem a Frank Zappa, mitjançant el twitter ens posàrem en contacte amb dos dels seus fills, concretament amb Moon i a Dweezil. Amb la primera tinguérem una sèrie de converses sobre allò que anàvem a tocar, la capacitat de la música de son pare a adaptar-se a diferents formats, etc. Ens preguntà d'on érem, li vàrem explicar que érem valencians, i la resposta sorprenent va ser "oh!, això està a prop d'Eivissa, allí vam passar algunes vacances tota la família". Dweezil, penjà a la portada de la seua web durant unes setmanes el vídeo on nosaltres interpretem el Black Page 2 de Frank. Quins ens ho anava a dir que per a preparar el concert conversaríem amb els fills de Zappa!
http://perlbal.hi-pi.com/blog-images/283669/gd/1237153352/malena-ernman-the-tribute.jpg
Malena Ernman
Com bé sabeu, aquelles notícies sobre el món de la música, que per una raó o altra ens criden l'atenció, les solem penjar a les xarxes. Arran una d'aquestes notícies on la protagonista era la fabulosa Malena Ernman, aquesta ens "repiluà" la notícia i encetàrem una conversa. Allò que ens posà en contacte no era la música, sinó que la cantant sueca havia dit al mitjans que "ja n'hi havia prou!" de tolerar les invectives i els atacs dels partits polítics xenòfobs i neonazis. Per deixar ben clara la seua posició deixa al twitter la famosa frase de La Passionaria del No pasarán (que, per cert, no és original de la dirigent comunista). I llavors, la conversa s'emmena cap allò que des de fa un temps és tema de conversa de la gent que ens dediquem a la clàssica, hem de mostrar-nos socialment més combatius? talment com ho fan molts dels qui es dediquen a la música popular? Als països on la clàssica no és "popular" i és consumida principalment per les classes dirigents, en general els músics romanen en un silenci sospitós, quant no apareixen com personatges genuflexos, essent les veus crítiques ben poques. Per contra, als països on la clàssica és "popular" les veus dels músics s'escolten amb major normalitat, talment com aquells que es dediquen a la música rock, al pop, al hip hop, etc. I per aquest camí anà la conversa.
Les xarxes tenen un poder per fer-nos interactuar i posar-nos en contacte que no deixa de sorprendre'ns a aquells que ens hem educat i crescut quan aquestes no existien. Per altra banda, la proximitat i el contacte de gent com els fills de Zappa o Malena Ernman, contrasta amb el divisme de les grans estrelles llunyanes del paper cuixé d'altres èpoques, o de contemporanis que viuen ancorats en altres temps.





 

2 comentaris:

tomàs ferrandis ha dit...

Sempre ens quedarà el gran "protestó" Zubin Mehta ;)
Bromes a banda, crec que això que comenteu sobre una actitud més crítica dels músics d'altres estils forma part del passat. A excepció del rock o pop en català, la resta estan prudentment acomodats. El procés de fusió empresarial de les emissores, discogràfiques, editorials... dels darrers anys ens ha dut ací.

Llevant Ensemble ha dit...

La independència és un valor escàs i la valentia també. Per això té realment importància l'actitud de Malena.