Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 9 de juny de 2014

els altres

http://mvcms.org/wp-content/uploads/filler7.jpgA la premsa valenciana la notícia és que Zubin Mehta trenca els seus lligams amb el Palau de les Arts. Sens dubte una notícia important. Però desenganyeu-se, no van a haver protestes realment significatives, concentracions, ni cap tipus de pressió civil si al final el projecte operístic de qualitat a València se'n va a fer la mà. No està arrelat a la societat, dècades abans no s'ha treballat en crear un públic "popular" que fera seu el projecte. Més aïnes al contrari. L'imatge d'elitisme, d'allunyament de la societat és el que ha predominat. Fins i tot, el desengany i desafecte amb les classes dirigents, per identificació amb aquestes, s'ha traslladat al Palau de les Arts, on a més l'edifici mateix és motiu d'escàndols als periòdics. Tot junt un desastre, on la música i els músics són els més perjudicats, injustament, però així és.
Però ara l'altra vessant. La dels altres. Som molts els músics que durant anys, dècades diríem, en un País des d'on pràcticament l'única eixida professional era i és l'educació, hem intentat mantenir l'activitat interpretativa, i fer-ho amb un bon nivell. Els llocs de treball a les orquestres són molt limitats. Llavors, si volem seguir tenint activitat com intèrprets ho hem de fer amb projectes propis. Però l'absència de circuïts, festivals i cicles, la pràctica eliminació del sistema de subvencions, la pujada de l'IVA al 21% i la no aprovació de la llei de mecenatge on ens ha deixat? ningú es tira les mans al cap, no som notícia a la premsa. Tots aquells que fem "cultura de base", aquella que haguera donat suport social a projectes majors, com el de Les Arts, per exemple, estem a la intempèrie.
Mentre la música clàssica no forme part quotidiana de la cultura dels nostres pobles i els barris de les ciutats, projectes majors no acabaran d'arrelar. I no val a dir que estan les bandes, això seria caure en el parany.
Josep Antoni Alberola