Tots aquells que ens agrada la música de Frank Zappa patim un procés semblant. Passem de descobrir-lo a realment estar fascinats tant per la música com per ell mateix. La intel·ligència, el sentit de l'humor, l'anàlisi que en feia de la societat del seu temps, el seu pensament ideològic, i, per que no dir-ho, la seua imatge icònica amb aquell bigotot, atrauen l'atenció; però després, segons un aprofundeix en l'obra i en el seu pensament, passa a admirar a aquell home d'aspecte estrafolari.
El professor Manuel de la Fuente i Vicente Forés presenten el proper dijous, dia 23, a les 19'00h la traducció que han fet de l'autobiografia de Zappa, que porta per títol La verdadera historia de Frank Zappa. La presentació es farà al FNAC de València, participarà el poeta Jenaro Talens, que si no ens equivoquem, va conèixer personalment al músic Baltimor.
Qui espere trobar en aquest llibre només un recorregut per la vida de Zappa, ho trobarà, si és això el que cerca. Però trobarà moltes més coses. L'obra és una anàlisi, una mirada aguda a la societat nord-americana en la que va viure Frank. Ben bé, el llibre té una lectura històrica, d'una gran agudesa d'anàlisi i amb un posat irònic. La importància rau, no només en afirmacions profètiques, sinó en fer d'espill d'un present nostre que Zappa prefigurava al fer l'anàlisi de la societat que li va tocar viure i que, activament, va intentar canviar. Llavors, indirectament el llibre cobra actualitat, per mostrar-nos cruament els fonaments d'aquesta societat nostra.
Pel que fa a la música: un pou sense fondo. És un llibre que tot músic deuria llegir atentament, tant se val si es dedica al rock, al jazz, al folk, a la clàssica, etc., és una lectura que enriquirà la seua forma de veure aquest art i aquest ofici nostre.
Ja sabeu, el proper dijous teniu una cita amb Zappa.
Us enllacem un vídeo amb una cançó de la primera època amb els Mothers of Invention: troubles every day, composta elel 1965, però que és completament actual. Aquestes són les dues primeres estrofes:
Us enllacem un vídeo amb una cançó de la primera època amb els Mothers of Invention: troubles every day, composta elel 1965, però que és completament actual. Aquestes són les dues primeres estrofes:
Estic posant-me mal veient la TV,
he estat atent a les notícies
fins quedar-me cec.
El que vull dir-vos és que cada dia
no deixa de ser un desastre més.
Quan va a canviar açò, amics?
ningú ho pot dir.
Així que estic mirant i esperant,
desitjant el millor,
fins i tot he pensat en pregar
cada vegada que els escolte dir
que no hi ha forma de parar
aquest problema que arriba cada dia
Un escolta la cançó i pensa, entre altres coses, amb aquelles pobres persones colpejades i humiliades a les tanques de Ceuta. Uns versos més:
ei!, gent, sabeu una cosa?
no sóc negre
però de vegades
desitjaria dir que no sóc blanc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada