JA ESTÀ ACÍ L'AUTOBIOGRAFIA DE ZAPPA

Tots aquells que ens agrada la música de Frank Zappa patim un procés semblant. Passem de descobrir-lo a realment estar fascinats tant per la música com per ell mateix. La intel·ligència, el sentit de l'humor, l'anàlisi que en feia de la societat del seu temps, el seu pensament ideològic, i, per que no dir-ho, la seua imatge icònica amb aquell bigotot, atrauen l'atenció; però després, segons un aprofundeix en l'obra i en el seu pensament, passa a admirar a aquell home d'aspecte estrafolari.  

El professor Manuel de la Fuente i Vicente Forés presenten el proper dijous, dia 23, a les 19'00h la traducció que han fet de l'autobiografia de Zappa, que porta per títol La verdadera historia de Frank Zappa. La presentació es farà al FNAC de València, participarà el poeta Jenaro Talens, que si no ens equivoquem, va conèixer personalment al músic Baltimor.

Qui espere trobar en aquest llibre només un recorregut per la vida de Zappa, ho trobarà, si és això el que cerca. Però trobarà moltes més coses. L'obra és una anàlisi, una mirada aguda a la societat nord-americana en la que va viure Frank. Ben bé, el llibre té una lectura històrica, d'una gran agudesa d'anàlisi i amb un posat irònic. La importància rau, no només en afirmacions profètiques, sinó en fer d'espill d'un present nostre que Zappa prefigurava al fer l'anàlisi de la societat que li va tocar viure i que, activament, va intentar canviar. Llavors, indirectament el llibre cobra actualitat, per mostrar-nos cruament els fonaments d'aquesta societat nostra.

Pel que fa a la música: un pou sense fondo. És un llibre que tot músic deuria llegir atentament, tant se val si es dedica al rock, al jazz, al folk, a la clàssica, etc., és una lectura que enriquirà la seua forma de veure aquest art i aquest ofici nostre. 

Ja sabeu, el proper dijous teniu una cita amb Zappa.

Us enllacem un vídeo amb una cançó de la primera època amb els Mothers of Invention: troubles every day, composta elel 1965, però que és completament actual.  Aquestes són les dues primeres estrofes:

Estic posant-me mal veient la TV,

he estat atent a les notícies

fins quedar-me cec.

El que vull dir-vos és que cada dia

no deixa de ser un desastre més.

Quan va a canviar açò, amics?

ningú ho pot dir.

Així que estic mirant i esperant, 

desitjant el millor,

fins i tot he pensat en pregar

cada vegada que els escolte dir

que no hi ha forma de parar 

aquest problema que arriba cada dia

Un escolta la cançó i pensa, entre altres coses, amb aquelles pobres persones colpejades i humiliades a les tanques de Ceuta. Uns versos més:

ei!, gent, sabeu una cosa?

no sóc negre

però de vegades

desitjaria dir que no sóc blanc. 

Frank Zappa En El Infierno de Manuel de la Fuente

Dediquem aquesta entrada del nostre blog a un llibre dedicat a Frank Zappa, l'autor del qual és un professor de la Universitat de València, Manuel de la Fuente Soler. Un llibre magnífic. El títol secundari explica clarament el contingut: el rock como movilización para la disidencia política.

El llibre analitza la vessant d'activista social de Frank Zappa als anys huitanta, més concretament durant el raeganisme. Així s'analitza la resposta de Frank al discurs polític, però sobretot la hipocresia dels polítics de la era Raegan. Un dels aspectes que més preocupava al músic, des de principis de la seua carrera, és com els polítics utilitzaven l'educació per a crear el que ell anomenava "ignorants funcionals". Crear ciutadans que compren i produïsquen, però no individus amb capacitat crítica. I precisament el rock l'entén com una eina de formació, informació i de creació d'un públic crític. Amb aquesta idea utilitza els mitjans al seu abast per explicar la realitat del seu temps, com per exemple en un quadern interior d'un disc, on trobem aquest comentari:

Els imbècils desesperats que ocupen alts càrrecs en tot el món, són famosos per promulgar les lleis més fastigoses amb l'únic propòsit d'aconseguir vots.

Per a Zappa el moment venia marcat pel control de les masses per part dels polítics amb la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació, amb la finalitat de perpetuar-se en el poder. Tot això amb un objectiu social clar, afavorir els interessos i el control de la societat per part d'una minoria oligàrquica. 

Aplegats a aquest punt un es pregunta, estem parlant dels anys 80 o del present? Aquest és un dels punts més interessants del llibre, que allò que denunciava Frank Zappa, a mena de profeta, era el que s'estava covant per a un futur, el nostre present. 

Els missatges triomfalistes, enganyosos, promeses que de bell antuvi es sabem falses; la protecció de la "moral nacional" per part de minories político-religioses; la cerimonització del discurs polític, en una mena de litúrgia on el que importa és aquesta mateix i no allò que té de real el discurs; però sobretot la censura i el control de la llibertat d'expressió són els temes davant els quals Zappa alçà la seua veu. És un clam que vint anys després continua vigent, d'ahí un dels factors que fan incòmode hui en dia encara la figura de Zappa per als mitjans de comunicació, i sobretot per als polítics convencionals. 

Frank, que sempre havia menystenit els textos de les seues cançons -afirmava que si estaven allí les paraules és perquè la gent no suporta la música purament instrumental- se'ns presenta com un lúcid cronista de la societat del seu temps.

El llibre de Manuel de la Fuente és un llibre que ens parla de Zappa, però també de l'actualitat, un treball seriós, acadèmic, que fa bona la dita que ens diu que la història és l'espill del present i la mestra del futur.  

Dues P.D. una per als músicòlegs i un altre per als músics.

P.D. per als musicòlegs: un llibre a tenir en compte per la metodologia emprada i la seua utilitat per a la musicologia històrica. Paga la pena analitzar el llibre.

P.D. per als músics. Bé, Zappa en una ocasió va dir el lloc on un troba un entusiasme menor per rebentar les normes és en el món de l'orquestra simfònica. Ara si de cas ens preguntem el per què de la crisi de la música clàssica.