El concurs Solfes de la Mediterrània entra en la seua recta final. Mai haguérem imaginat l'acollida que ha tingut, us donem les gràcies a tots aquells, que amb tota la il·lusió del món, heu enviat les vostres obres. Realment ens fa sentir a nosaltres premiats, cada nota que heu col·locat a la pauta és un brot de vida. Ho heu fet amb uns poemes bonics, però que sabem que són d'especial dificultat alhora de posar-los música. Sou ben valents. |
| Joan Vicent Clar |
El termini per presentar les obres s'exhaurí el 13 d'octubre, amb què hem tingut temps de llegir-les i estudiar-les. Han sigut unes primeres lectures des d'on anar treballant junt amb el jurat per seleccionar les obres finalistes. Ai! que ens ho heu posat ben difícil.
Podem extraure un parell de conclusions a corre cuita. A partir de les obres presentades a les Solfes de la Mediterrània, podem constatar dues corrents entre els compositors: una basada en el postromanticisme i l'altra en la contemporaneitat. Un postromanticisme no ancorat en música del passat, sinó actual, un posicionament estètic, no tècnic. Per altra banda, les composicions amb postulat contemporanis, deixen enrere l'experimentalisme de certes músiques de les dècades del 70 i 80 del segle passat, que semblen que en certs cercles tenen encara tan de predicament, i afloren al recer de compositors com Arvo Part, György Ligeti, Gyorgy Kurtag, Steve Reich, Tan Dun, entre altres. És un debat i una tensió estètica que explícitament podria tractar-se en una taula de treball.
Per una altra banda, i des d'una vessant més personal i afectiva, creiem que la família i els amics de Joan Vicent Clar estaran ben contents i emocionats pel que heu creat a partir dels seus poemes.
Gràcies.
Llevant Ensemble
Podem extraure un parell de conclusions a corre cuita. A partir de les obres presentades a les Solfes de la Mediterrània, podem constatar dues corrents entre els compositors: una basada en el postromanticisme i l'altra en la contemporaneitat. Un postromanticisme no ancorat en música del passat, sinó actual, un posicionament estètic, no tècnic. Per altra banda, les composicions amb postulat contemporanis, deixen enrere l'experimentalisme de certes músiques de les dècades del 70 i 80 del segle passat, que semblen que en certs cercles tenen encara tan de predicament, i afloren al recer de compositors com Arvo Part, György Ligeti, Gyorgy Kurtag, Steve Reich, Tan Dun, entre altres. És un debat i una tensió estètica que explícitament podria tractar-se en una taula de treball.
Per una altra banda, i des d'una vessant més personal i afectiva, creiem que la família i els amics de Joan Vicent Clar estaran ben contents i emocionats pel que heu creat a partir dels seus poemes.
Gràcies.
Llevant Ensemble
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada