El passat 14 de novembre, com molts sabeu, vam participar en l'Homenatge a la Paraula, acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell. Foren els amics de Pluja Teatre els encarregats de posar dalt l'escenari el text d'Àngels Moreno escrit per a l'ocasió, la carta trobada.
Els encarregats de posar música a la representació fórem nosaltres i Intrèpid Sound. Abans de res, que bé ens ho vàrem passar!, tant el dia de l'estrena com als assajos. Hi ha coses que no es paguen amb diners.
Resulta que havien segrestat a la cultura, resulta que la cultura estava fins als nassos, resulta que açò ja no hi ha qui ho entenga. Els despropòsits s'encadenen, si s'estava mal, ara pitjor, i quan es mostra, ui!, peguen a fugir, o millor dit, peguem a fugir, clavem el cap baix terra. Fugim, fugim; amaguem-nos, amaguem-nos; per molt que correm, per molt que girem el cap, sempre està ací. I com en aquelles fotos de Julio Iglesias: i ho saps! I saps que
Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita,
tan perillosa com la dinamita,
...
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
I també saps que una societat és avançada perquè és culta, però ens enganyem i pensem que una societat és culta perquè és avançada, i ajornem sine die els problemes relacionats amb la cultura, pensant "bé, quan hi hagen diners ja vorem", però és que sense cultura no van a haver diners. Un poble inculte no pot, sense capacitat de sentit crític, crear Silicons Valleys, Universitats de Yales, BBCs, ni res que li semble.
Prou de raonar. Mireu que fotos més boniques va fer Pere Millet:
Josep Gonga assegut mentre nosaltres actuem.
Tots junts!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada