SO I SILENCI, UN LLIBRE DE GUILLEM CALAFORRA

Aquest llibre, So i silenci de Guillem Calaforra, no és un llibre nou, acabat d'editar. Aparegué al mercat literari el 2010. Nosaltres no som una revista literària o musical que presenta les darreres novetats a les prestatgeries de les llibreries. Però de tant en tant parlem de llibres i, cert és, que aquest llibre mereixia per part nostra una atenció al blog que fins ara no li hem donat.

Anem per parts. Qui és Guillem Calaforra? Un valencià de Foios, lingüista, doctor per la Universitat de Cracòvia, autor de recessions de llibres, d'articles sobre sociologia del llenguatge, traduccions i llibres d'assaig. Però la seua gran passió, segons confessió pròpia, és la música. Fuster repetia als seus escrits sobre l'art dels sons que ell era ben bé un intrús, que no sabia de solfa. Però alguns dels seus escrits "musicals" són memorables. Guillem afirma que no tinc cap legitimitat per disfressar-me amb l'uniforme doctoral del musicòleg. Aquesta legitimitat què és i qui la dóna? Crear textos musicològics de qualitat i passar pel tamís de la "comunitat científica" seria allò que aporta legitimitat, no tant haver passat per unes aules i haver aconseguit un document. Si no què fem de Miquel Batllori, no el considerem historiador? La lectura d'aquest llibre demostra uns coneixements profunds i extensos sobre música, especialment sobre el vessant "lingüístic", de l'estudi dels textos musicals, és a dir, les partitures, així com de la seua interpretació. Els aspectes sociològics també són tractats a bastament.
El llibre és un assaig. Sí, un assaig, gènere literari que sembla proscrit per tots aquells que escriuen sobre música en la nostra llengua. Els darrers temps hem vist una incerta primavera de publicacions en valencià, textos educatius, textos acadèmics, però assajos no, el component literari queda lluny dels interessos dels qui escriuen sobre música. Guillem n'és conscient que és un gènere minoritari, però, aquesta mena de llibres són ben importants per acostar allò que des de l'atalaia acadèmica -on còmodament ens comuniquem entre nosaltres i únicament per a nosaltres, com una mena de club privat de coneixement- al públic general, o almenys als melòmans incorregibles.
El contingut del llibre és ben variat, escrit amb una prosa excel·lent, novetat també en els escrits de música! Al llarg del llibre trobem reflexions sobre la dicotomia música contemporània i la que denominaríem dels clàssics; sobre compositors que mereixerien un major reconeixement; un recull ben interessant d'aforismes, de lectura ben amena; reflexions al voltant del fet d'escoltar i d'interpretar, o tot alhora!; recomanem encaridament la lectura del "geni del miracle econòmic alemany", capítol brillant on s'analitza una filmació de la Setena de Beethoven dirigida per "l'Innombrable"; Guillem també excel·leix en l'anàlisi d'enregistraments sonors, on és un veritable erudit.
La preeminència del jo de gènere assagístic, comporta que en algunes de les anàlisis es puga dissentir, o en altres, com la següent citació, trobar-nos ben identificats:

O aquesta altra

A tall de conclusió: melòmans, ací un bon llibre.
So i Silenci també és un blog, podeu punxar i donar-li un colp d'ul.
Enllacem un vídeo de la Novena de Bruckner dirigida per Eugen Jochum amb l'Orquestra de la Ràdio de Berlín. Els enregistraments més importants d'aquesta obra són analitzats al llibre, i una d'elles de Jochum.
Un missatge als trompistes, al vídeo podreu veure a R. Vlatkovich tocant de primer trompa l'orquestra.