Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Durant la visita de la consellera
Lola Johnson al
Consell Valencià de Cultura, entre altres arguments que esgrimiren els membres per demostrar l'important paper de la cultura en la nostra societat, destacà una afirmació de
Ricardo Bellveser, director de la
Institució Alfons el Magnànim. Segons aquest, al nostre àmbit autonòmic la cultura suposa el 4% del PIB, el mateix que l'agricultura! Ja sabíem que
a nivell estatal la cultura suposa el 3%, així apareixia no fa molt a
El País. El que més ens ha sorprés és que és el mateix tant per cent que el de l'agricultura. Si les dades són exacte podem dir ben tranquil·lament que mira que som productius! Si comparem la quantitat de gent que es dedica a l'agricultura, la quantitat de terreny que es dedica, les infraestructures, les ajudes que venen des de diversos nivells des de l'autonòmic fins l'europeu, etc. i ho comparem amb el que es dedica a la cultura, supose que l'índex de productivitat de la cultura deu ser exageradament superior. Si és així, encara s'entén menys les retallades en la cultura i el tractament que rep aquesta per part de les autoritats.
La consellera
Lola Johnson va visitar ahir la
CVC, últimament més prenyada de polítics que de gent lligada a la cultura, però bé, açò són figues d'altre paner. El que ens interessa és allò que li varen comunicar a la consellera. Un dels temes tractats fou la reforma de la llei de mecenatge, ahir mateix en parlàvem nosaltres. Martín Quirós, José Mª Lozano expressaven la seua opinió que calia fer una llei d'àmbit estatal, per no caure en dèsset legislacions diferents. La preocupació també està, o al menys a nosaltres ens sembla així, en què les darreres setmanes es parla de la llei de mecenatge amb la finalitat de què el sector privat substituïsca al sector públic. Aquesta sembla la intencionalitat de molts quan parlen de la reforma de la llei. Si és així eixirem d'una mala llei per a caure en una mala realitat. Ja n'hem parlat sobre la conveniència de la participació de les institucions públiques al món de l'art a la entrada
la cultura i el valor de la cultura, i la seua necessitat. Queda clar que alguns polítics, com per exemple l'actual consellera, desmenteixen aquest supòsit, ahir mateix ho feia, però allò que va transcendint ens preocupa.
Celebrem que hi haja més gent que demane el canvi de la llei, però, compte!, que segurament alguns ho utilitzaran d'excusa per retirar el suport a la cultura, si és possible fer-ho més, que ja comença a ser difícil.
Durant la visita de la consellera Lola Johnson al Consell Valencià de Cultura, entre altres arguments que esgrimiren els membres per demostrar l'important paper de la cultura en la nostra societat, destacà una afirmació de Ricardo Bellveser, director de la Institució Alfons el Magnànim. Segons aquest, al nostre àmbit autonòmic la cultura suposa el 4% del PIB, el mateix que l'agricultura! Ja sabíem que a nivell estatal la cultura suposa el 3%, així apareixia no fa molt a El País. El que més ens ha sorprés és que és el mateix tant per cent que el de l'agricultura. Si les dades són exacte podem dir ben tranquil·lament que mira que som productius! Si comparem la quantitat de gent que es dedica a l'agricultura, la quantitat de terreny que es dedica, les infraestructures, les ajudes que venen des de diversos nivells des de l'autonòmic fins l'europeu, etc. i ho comparem amb el que es dedica a la cultura, supose que l'índex de productivitat de la cultura deu ser exageradament superior. Si és així, encara s'entén menys les retallades en la cultura i el tractament que rep aquesta per part de les autoritats.
