Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mecenantge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mecenantge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de novembre del 2011

El Consell Valencià de Cultura demana una nova llei de mecenatge

La consellera Lola Johnson va visitar ahir la CVC, últimament més prenyada de polítics que de gent lligada a la cultura, però bé, açò són figues d'altre paner. El que ens interessa és allò que li varen comunicar a la consellera. Un dels temes tractats fou la reforma de la llei de mecenatge, ahir mateix en parlàvem nosaltres. Martín Quirós, José Mª Lozano expressaven la seua opinió que calia fer una llei d'àmbit estatal, per no caure en dèsset legislacions diferents. La preocupació també està, o al menys a nosaltres ens sembla així, en què les darreres setmanes es parla de la llei de mecenatge amb la finalitat de què el sector privat substituïsca al sector públic. Aquesta sembla la intencionalitat de molts quan parlen de la reforma de la llei. Si és així eixirem d'una mala llei per a caure en una mala realitat. Ja n'hem parlat sobre la conveniència de la participació de les institucions públiques al món de l'art a la entrada la cultura i el valor de la cultura, i la seua necessitat. Queda clar que alguns polítics, com per exemple l'actual consellera, desmenteixen aquest supòsit, ahir mateix ho feia, però allò que va transcendint ens preocupa. 
Celebrem que hi haja més gent que demane el canvi de la llei, però, compte!, que segurament alguns ho utilitzaran d'excusa per retirar el suport a la cultura, si és possible fer-ho més, que ja comença a ser difícil.

dilluns, 14 de novembre del 2011

La llei de mecenatge a Espanya en temps de crisi

Entre les diverses raons d'una manca de mecenatge a les arts i la investigació científica des de fonts privades, està, sense cap mena de dubte, la deficient llei de mecenatge en vigor actualment.
És un tema aquest que ens és bastant difícil de tractar, el tecnicismes fiscals no són precisament la nostra especialitat. Però podem dir algunes coses.
El que queda clar és, que comparant amb altres països la llei actual que tenim no és satisfactòria. Ací les desgravacions per mecenatge per donacions individuals desgraven un 25% del IRPF, i si és per a les societats un 35% de l'Impost de Societats amb un màxim del 10% de la base imposable. A França són un 66% i un 60%, respectivament. I en els EUA aplega fins un 100%. 
Amb incentius fiscals baixos òbviament la llei té una efectivitat relativa, i si a més en aquests moments s'està insistint en el patrocini privats de les arts, forma elegant que tenen el polítics de dir "nosaltres ja no anem a subvencionar-ho, si la societat ho vol que s'ho pague", abans dels retalls en cultura no s'haguera degut reformar primer la llei de mecenatge?
Si el mecenatge de les empreses s'aplica allà on tenen interessos i clients, creiem que una bona llei de mecenatge propiciaria sense dubte la implicació de les empreses en la cultura. Nosaltres amb els abonaments ho estem constatant, és una forma de publicitat i d'inserir-se en la societat on es desenvolupa l'activitat econòmica. A més de crear llaços d'interessos entre sectors aparentment dispars, que beneficien a tots.
Pensàvem estendre'ns més en aquest tema, però per a seguir necessitem uns coneixements de tipus fiscal que se'ns escapen.
Si us interessa ací teniu un enllaç d'un article del director comercial i de mecenatge del Teatre del Liceu: mecenazgo y ficalidad aplicada a la Cultura.