Entre les diverses raons d'una manca de mecenatge a les arts i la investigació científica des de fonts privades, està, sense cap mena de dubte, la deficient llei de mecenatge en vigor actualment.
És un tema aquest que ens és bastant difícil de tractar, el tecnicismes fiscals no són precisament la nostra especialitat. Però podem dir algunes coses.
El que queda clar és, que comparant amb altres països la llei actual que tenim no és satisfactòria. Ací les desgravacions per mecenatge per donacions individuals desgraven un 25% del IRPF, i si és per a les societats un 35% de l'Impost de Societats amb un màxim del 10% de la base imposable. A França són un 66% i un 60%, respectivament. I en els EUA aplega fins un 100%.
Amb incentius fiscals baixos òbviament la llei té una efectivitat relativa, i si a més en aquests moments s'està insistint en el patrocini privats de les arts, forma elegant que tenen el polítics de dir "nosaltres ja no anem a subvencionar-ho, si la societat ho vol que s'ho pague", abans dels retalls en cultura no s'haguera degut reformar primer la llei de mecenatge?
Si el mecenatge de les empreses s'aplica allà on tenen interessos i clients, creiem que una bona llei de mecenatge propiciaria sense dubte la implicació de les empreses en la cultura. Nosaltres amb els abonaments ho estem constatant, és una forma de publicitat i d'inserir-se en la societat on es desenvolupa l'activitat econòmica. A més de crear llaços d'interessos entre sectors aparentment dispars, que beneficien a tots.
Pensàvem estendre'ns més en aquest tema, però per a seguir necessitem uns coneixements de tipus fiscal que se'ns escapen.
Si us interessa ací teniu un enllaç d'un article del director comercial i de mecenatge del Teatre del Liceu: mecenazgo y ficalidad aplicada a la Cultura.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada