Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

diumenge, 15 de gener de 2012

El Palau del les Arts i les seues aturades

L'altre dia comentàvem que el Palau de les Arts de Valencia només obrirà nou dies en dos mesos. Ahir ens assabentàvem que tancarà completament els mesos de juliol i agost. Però el que més ens ha "encuriosit" és que les despeses de manteniment són de 330.000€ mensuals, amb la qual cosa ràpidament ho trau el càlculs i resulta que per a nou dies d'activitat ens gastarem en dos mesos 660.000€ en manteniment. El mesos inactius de l'estiu el manteniment es redueix a 130.000€ mensuals, un total de 260.000€. 
Resumint, que quatre mesos de portes tancades, excepte nou dies, ix a 790.000€!!!!! per als qui les xifres grosses encara tenen més significat en les antigues pessetes: 131.444.940 milions!! costa la inactivitat!!!
Estem parlant només de manteniment.
Que ens acusen de demagògia: però quanta música, teatre, dansa i art es pot escampar per tota la geografia valenciana, poble per poble amb aquests diners!
Fa anys, Jordi Savall, en una conversa informal, ens comentava que en el món de la música les oportunitats perdudes, i més si aquestes comportaven quantitats ingents de diners -com en el cas del Palau de les Arts-, significaven que aquestes eren  perdudes de per sempre, o al menys per a vàries generacions. Allò necessari es convertia en desestimat i repudiat socialment. En aquests moments aquest és el camí que sembla trepitjar el projecte d'un teatre d'òpera i una orquestra d'alt nivell a València. La connexió amb amples capes socials és i ha sigut inexistent, però el deute i els costos feneixen transversalment tota la societat. En aquests moments on la crisi està provocant estralls en l'economia de la major part dels valencians, la mirada està en projectes en fallida econòmica que han tingut despeses estrafolàries de difícil comprensió, com és aquest cas, i que a hores d'ara són institucions submergides en un fracàs social.
Volíem un teatre d'òpera i una orquestra d'alt nivell... ja vorem com acaba tot.
Un darrer comentari: tenim ja una orquestra d'alt nivell, l'Orquestra de València, que potenciant-la i dotant-la de més recursos no desmereix, ni molt menys.
La informació l'hem aconseguida d'aquesta notícia del Levante