La primera pregunta clau: és possible diferenciar l'obra musical de l'actitud ètica de l'autor? Òbviament sí, aquells que gaudim de la música de Wagner no tenim present quan gaudim d'ella l'antisemitisme de l'autor. O quan un escolta l'exaltació germànica dels Carmina Burana d'Orff no pensa en el militant nazi. Cal recordar que la trilogia on s'inclou els Carmina porta per títol Triomf, i que fou composta i amplament difosa durant el Tercer Reich. L'acceptació i col·laboració gustosa amb règims dictatorials és de sobra coneguda en molts compositors i músics. No cal anar molt lluny, ací el dictador va morir el 75 i ens sobren bona cosa d'exemples. Però com dèiem, és possible separar l'obra de l'actitud de l'autor, sempre i quant la composició no tinga referències explícites que denoten una ideologia concreta que puga entendre i violentar l'oient.
La segona pregunta clau: és lícit continuar ignorant i marginant autors perseguits per règims antidemocràtics? Queda clar que aquesta és la situació per a molts músics i compositors. Actuar així no és perllongar el boicot i fer-se involuntàriament coresponsable i còmplice? Si hem sigut extremadament tolerants i hem obviat el passat i la ideologia totalitària d'alguns, com és que continuem sent cecs amb els autors marginats i reneguem a l'oblit llur obra? Condemnar -que de fet no es fa- els autors col·laboracionistes és irrellevant, és rehabilitar i honrar l'obra i els autors perseguits la tasca a realitzar peremtòriament.
(Aquesta entrada forma part de les reflexions realitzades pel grup alhora de confeccionar un programa al voltant de l'Entartete musik -Música Degenerada-)
Dos vídeos, un de música de Viktor Ullman i l'altre de Pavel Haas, dos compositors del que s'anomena generació perduda. Ambdós moriren al camp d'Auschwitz.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada