Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

diumenge, 12 de febrer de 2012

Entartete Musik: el català Robert Gerhard

Robert Gerhard, compositor català, de pare suís i mare francesa, i en el moment de la seua mort amb possessió de la nacionalitat anglesa. Professor a Cambridge, on fou investit doctor honoris causa. Alumne de Schönberg i seguidor del dodecafonisme i posteriorment del serialisme, i, per tant, música no acceptable per les autoritats nazis. Un dels màxims representats de la Segona Escola de Viena, junt amb Webern i Berg, i el mestre de tots ells, Arnold Schönberg.
En algunes entrades hem apuntat que alguns compositors de l'Entartete Musik han estat injustament oblidats, sobretot aquells assassinats als camps d'extermini. Si hom busca el per què, aquestos són diversos, ben diversos. Però podem entendre-ho millor, almenys alguns aspectes, si ens mirem a nosaltres mateix. Hom pot al·legar que l'analogia no és exacta, d'acord, però hi han punts comuns que faciliten la comprensió. Robert Gerhard, és possiblement el millor compositor espanyol del segle XX junt amb Falla, o sense el possiblement; i el més "europeu" de tots ells. Què ocorre, doncs? el mateix que amb el musicòleg Adolfo Salazar. Els dos estan en línia amb l'avantguarda europea. Més encara, amb l'avantguarda on els màxims representants són jueus, i molts d'ells militants d'esquerres. Els dos foren republicans exiliats, amb un compromís ètic ferm contra el feixisme. Desenvoluparen la major part de la seua obra a les nacions que els acolliren, Gerhard a Anglaterra i Salazar a Mèxic. Comença a ser més fàcil entre-ho, veritat?

Fragment de la Simfonia nº 4 "New York"




Una obra de joventut encara influenciada clarament per Granados i Pedrell, i no tant per Schoenberg.

I el magnífic quintet de vent.