Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 25 de juny de 2012

cabòries: és la paraula "música" un problema?

El títol del post pot semblar estrany, àdhuc provocatiu, però amb una mínima d'anàlisi sobre què significa la paraula "música" hom ensopega amb la pregunta. No creieu que la resposta és fàcil i unidireccional. El plantejament s'acosta al problema de què és la música. Per a endinsar-se en la recercar de la resposta tenim un bon grapat de filòsofs de totes les èpoques. Però nosaltres preferim a Dahlhaus que ens il·lumina amb llur sapiència, encara que amb una prosa obtusa. Òbviament la pregunta de què és inclou la de què no és. Però açò són figues d'un altre paner. 
El que volem plantejar és si és possible la distinció entre allò que en música hauríem de considerar art i el que és senzillament llenguatge, comunicació. Tot art és comunicació i tota comunicació necessita un sistema de símbols, llavors la música, considerant-la art o no, és comunicació i empra un llenguatge determinat. La diferència amb altres sistemes de comunicació és la no concreció. 
Si fem una analogia s'entendrà millor allò que volem exposar en aquest post. Fixem-nos amb aquests exemples:


Coure les costelles i la cansalada unes dues hores a foc mig-suau i reservar el brou. Aparteu la carn, deixar escórrer i fregir amb oli, també fregir les creïlles tallades amb rodanxes. Seguidament fregirem les botifarres els xoricets i la "cabeça" d´alls, retirem i reservem. Amb aquest oli sofregim l´arròs amb tranquil·litat, ha de que quedar ben fet. Ja anem a treballar en la cassola de fang, afegim tots els ingredients amb un cert ordre i afegirem per ultim el brou que tindrem reservat. Sempre el doble de brou que d'arròs, 4 gots d'arròs=vuit gots d'aigua. Per últim afegim les creïlles i les tomaques crues a rodanxes, ficarem al forn a 200º uns 45' minuts.
Bon profit!!


Fantasiant,   Amor a mi descobre
los grans secrets   c·als pus suptils amaga,
e mon jorn clar   als hòmens és nit fosqua,
e visch de ço   que persones no tasten.
Tant en Amor   l'esperit meu contempla,
que par del tot   fora del cors s'aparte,
car mos desigs   no són trobats en home,
sinó en tal   que la carn punt no·l torbe.

El primer text és la recepta de l'arròs al forn, el segon un fragment d'un poema d'Ausiàs March. Supose que tots estarem d'acord què el segon exemple és allò que denominem literatura, és art! (i en aquest cas sublim). Mentre la recepta de l'arròs al forn o el que apareix escrit en l'etiqueta de la nostra camisa no ho considerem literatura, no és art. Sense dificultat ho podem constatar. Però i en la música? no tenim una paraula específica per a dir que allò és "literatura" diferenciant-ho així del mer acte de comunicació. Qualsevol concatenació de sons organitzats amb una lògica sintàctica ho podem considerar música, però tota organització de sons amb lògica sintàctica ho podem considerar art? Sovint no se'ns ven i estem pagant com a art l'etiqueta de la samarreta? 
La reflexió teòrica ha d'acompanyar-se necessàriament amb la difusió, amb pedagogia, sobretot amb aquells que tenen la tasca de programar (alcaldes, regidors, assessors, directors de centres culturals, etc.). Per què? perquè en temps de bonança fot, però en aquests temps convulsos toca els nassos que les instruccions del comandament de la tele es paguen com a art i l'art com si foren les instruccions.