 | |
| Edició de l'any 1947 |
 | |
| edició d'Acantilado |
En una de les entrades dedicades al llibre Fuster i la música, ens preguntàvem si el de Sueca coneixia el llibre Poètica Musical d'Igor Stravinsky. Arran aquell comentari, i coneixedors d'una nova edició castellana d'aquest llibre, es plantejàrem fer una ressenya. Més que una ressenya, donar notícia de la disponibilitat del llibre sense haver de rascar-se la butxaca ben rascada i haver-lo de trobat en una llibreria de vell. Qui us escriu va aconseguir fa uns quinze anys, després de múltiples peripècies i una bona quantitat de les antigues pessetes, una edició argentina de l'any 47, amb pròleg d'Adolfo Salazar. Pagà la pena, però...
La Editorial Acantilado, que darrerament està fent una col·lecció de textos sobre música ben interessant -fins i tot un Dahlhaus ben traduït!-, ha posat a l'abast de tothom una nova edició en castellà. Tot aquell interessat que ronde per la Safor el podrà trobar a Gandia a Ambra Llibres, per exemple. Com pot ser que un llibre cabdal per a comprendre la música del genial Stravinsky, i, en general, de la música del segle XX no tinguera en castellà o en català una edició recent i a l'abast de tothom?
El llibre s'adreça a tot aquell aficionat, curiós, estudiant o professional de la música o l'art en general. El text és comprensible per tothom, Stravinsky expressament renuncia a un llenguatge tècnic. Com la finalitat d'aquest post no és tant fer una ressenya pròpia, sinó donar-los a conèixer el llibre i convéncer-los que el llegisquen, deixarem que siga el mateix compositor qui us convença amb aquestes perles que hem extret:
Nuestra misión no es la de pensar, sino la de obrar
La fantasía implica la voluntad preconcebida de abandonarse al capricho.
Nos esforzamos para amar; pero amar supone conocer, y para conocer hay que esforzarse.
Mi libertad consiste, pues, en mis movimientos dentro del estrecho marco que yo mismo me he asignado para cada una de mis empresas.
Directores de orquesta que aspiran casi todos a la dictadura de la música.
Nuestros sectores de vanguardia, dedicados a un puja perpetua, esperan y exigen de la música que satisfaga sus gustos por las absurdas cacofonías. [...] Cacofonía quiere decir mala sonoridad, mercancía ilegal, música incoordinada que no resiste a una crítica seria.
Toda música no és más que una serie de impulsos que convergen hacia un punto definido de reposo.
Lo único que sobrevive a todo cambio de régimen es la melodía.
 | |
| Stravinsky |
 | |
| Groucho Marx |
Tanquem el post amb un vídeo de Stravinsky dirigint l'Ocell de Foc
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada