Un poema del gran Federico García Lorca posat en música pel compositor holandés Louis Andriessen. De Lorca no cal dir res. De louis Andriessen podem afirmar que és un dels compositors vius més importants. Per a descriure l'obra del compositor holandés s'han emprat diferents etiquetes: serialista, minimalista, pastiche, ... però el que millor el defineix és eclèctic, versàtil. A més, i per experiència pròpia ho podem afirmar, la seua bonhomia i afabilitat són allò que a prop un sent i després reconeix a la seua música. En les seues composicions no hi ha tramoia supèrflua, impostura, efectisme, temor a la crítica. Una mostra és aquesta cançó que no està composta per a una veu lírica. Si us interessa l'obra d'Andriessen podeu seguir-lo al blog Louis Andriessen de Jalena Novak
Los laberintos
que crea el tiempo
se desvanecen.
que crea el tiempo
se desvanecen.
(Sólo queda
el desierto)
el desierto)
El corazón
fuente del deseo,
se desvanece.
fuente del deseo,
se desvanece.
(Sólo queda
el desierto)
el desierto)
La ilusión de la aurora
y los besos
se desvanecen.
y los besos
se desvanecen.
Sólo queda
el desierto.
Un ondulado
desierto.
el desierto.
Un ondulado
desierto.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada