Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 30 de juliol de 2012

Cabòries: on està la màgia?

El protagonista d'aquest post és el vídeo que l'acompanya. Correspon a un concert de l'Amsterdam Baroque Orchestra, capitanejada pel formidable Ton Koopman. Tingué lloc a la Waalse Kerk de la ciutat holandesa el proppassat dia 10 de juny.
Ton Koopman
Què té d'especial el vídeo, la música? sí. La interpretació? sí. Però només això? no. Hi ha alguna cosa més, quina? la màgia. I què és la màgia? compartir, no trobem altra paraula millor. Mireu als músics: el diàleg corporal, les mirades, els somriures, el fraseig de la música, el sentit d'aquesta, el gaudi de fer música! però és només això? no. 
Mireu el públic. Sobretot les espectadores que estan darrere mateix de Koopman. Somriuen, es mouen amb la música, cerquen amb la mirada. Altres semblen concentrats, quiets, amb la mirada gairebé perduda. Gaudeixen de la música!
La música, com tot art, és comunicació, compartir bellesa, precisament això que ens fa humans! Realment el que veiem és comunió entre intèrprets i públic. Tant els uns com els altres compateixen en eixe moment una experiència, i això és la màgia, més enllà de si un és intèrpret o forma part del públic. Uns segons després de la darrera nota, hi ha cap diferència entre les cares dels músics i la del públic? tots somriuen, semblen feliços, satisfets. Des del públic s'escolta algun crit d'aprovació, o com es costum per aquelles contrades algun que altre xiulet! 
Tot aquell professional, estudiant o amateur que es diu músic, el que cerca és aquest tipus d'experiència, però també l'aficionat! Sinó fóra així, per què no és el mateix una assaig que un concert? perquè al cap i a la fi, sense l'experiència de compartir pràcticament no paga la pena.
És això el que els músics oferim: compartir, res més. Al menys els que estimem la música. Els que s'estimem més la inflamació de l'ego juguen a una altra cosa, no?