Iniciatives Culturals, Alverlamp i Pluja: els medicis del Llevant Ensemble

Durant la darrera temporada hem tingut la immensa sort de poder comptar amb l'ajut i recolzament de vàries empreses. Els nostres medicis. Han estat ací sense cap llei de mecenatge avantatjosa fiscalment, només per conviccions. Què seria si a més gaudírem d'un sistema de mecenatge decent?! Coses del País...

Iniciatives Culturals i Alverlamp, malgrat moure's en àmbits completament diferents, comparteixen una sèrie de característiques. Els gerents són gent jove, imaginativa, que s'alcen cada matí per a treballar i produir. Oh! sí, produir, això que fa un temps ningú recordava perquè els diners a cabassos es feien especulant. La recerca científica, tecnològica, artística o patrimonial, i les inquietuds en qualsevol d'aquests camps impregnen les activitats d'aquestes empreses. 

Què els fa donar suport a un grup de música clàssica? i més en aquests moments? conviccions. És això. Estar convençuts que l'art i els valors que l'impregnen són necessaris en aquesta societat. I no sols això, saber, conscients o inconscientment, que les seues activitats tenen un component creatiu que els acosta a l'activitat artística. Per tant, no els resulta estrany ni estrafolària la idea de lligar les seues empreses amb un grup de música.

Com tots, estem un poc tips d'escoltar allò de "emprenedors". Mireu, aquestos són joves emprenedors, i ni a un ni als altres mai els hem escoltat dir-ho. No ho necessiten. No els cal cap etiqueta. Ho demostren caminant, sense autoproclamar-se. Creen.
I de la gent de Pluja Teatre, què dir que no s'haja dit ja! Són magnífics. Gandia, i la resta de la Safor, haurien de estar ben desvanits de comptar amb una companyia de teatre com Pluja. Mai havíem rebut les atencions i el recolzament que hem rebut d'ells. S'estimen el teatre, la música, les arts, i és aquesta estima que traspua en cada centímetre del Teatre del Raval allò que el fa màgic, diferent, i no un lloc físic on es fa teatre o música. És una altra cosa. I ho és per aquesta gent que adoba l'espai del Raval d'estima per allò que fan i bonhomia. 

Fotos de la tradicional reunió final/començament de temporada

Sergi i Rafa

El proppassat dia de Sant Roc gloriós, el politburo del Llevant Ensemble vam tindre la tradicional reunió-celebració amb què donem tots els anys per conclosa la temporada, i encetem la següent.
Com podeu comprovar a les fotos, tot un patiment!

 

Tomàs i Fermín, i sí, això és tonyia amb olives

Molts us riureu, però molt sovint és en aquestes circumstàncies de disbauxa quan brollen les millors idees, com va ocórrer l'altre dia.

Josep Antoni i Tomàs

La nova temporada ja està enllestida. Companys i amics, hi han un grapat de novetats pel davant!

Gràcies a tots els que ens heu donat suport i ens heu seguit durant la darrera temporada. I queda pendent un post per a Pluja Teatre, Iniciatives Culturals i Alverlamp!

Música de temporada: Brundibar de Hans Krasa

Hans Krasa

L'altre dia, a una de les xarxes socials en les quals estem actius, arran d'un interessant comentari i enllaç proposat per Soc qui soc, escrivírem unes paraules sobre alguns compositors morts a Auschwitz. Impossible no recordar el concert que férem al Teatre Raval de Gandia al voltant de l'Entartete Musik.

Tot el concert fou un cúmul d'emocions compartides amb el públic, però si hem d'assenyalar un moment especial aquest fou quan interpretàrem Brundibar. Per suposat, quan diem interpretàrem incloem a Ximo Vidal.

Participants de Brundibar a Terezin

No anem a allargar-nos explicant l'emotiva i dramàtica història que envolta aquesta música, jo ho férem en el seu moment. La versió que nosaltres interpretàrem fou un arranjament fet per nosaltres mateix i que estrenàvem aquella nit. No solem fer gravacions dels nostres concerts, i no en tenim cap d'aquesta composició. Llavors us deixem uns enllaços. El primer correspon a un vídeo filmat al mateix gueto durant una de les representacions. La filmació formava part de la maquinària de propaganda dels nazis, els quals volien mostrar que tractaven als jueus d'allò més bé. El següent és un àudio amb l'himne del gueto Terezin, tradicionalment s'utilitza per començar les representacions de Brundibar. Afegim també els versos de l'himne. La traducció és nostra, així que preguem benevolència

 

Himne de Terezin

Qui pot amb el llamp d'una tempesta

qui el riure es va posar al bressol

qui no plora sense fonament

qui sap que és estimar i l'amor.

Qui és per a tots i per cadascun,

aquell qui és feliç en aquest món

sense tenir un esguard ombrívol

i sovint es canta alegrament:

tot s'hi val! si allò que es vol

ho aferrem fort a la mà,

i malgrat el que vivim

Mantenim l'humor al cor.

cada dia fem camí,

sens parar venen i van,

les nostres cartes es poden

escriure amb trenta paraules:

Demà comença la vida

aquest dia que s'acosta

per tornar tots cap a casa.

Tot s'hi val, si allò que es vol

ho aferrem fort a la mà,

i del gueto enderrocat

Anirem i ens riurem.

Sobre unes cançons de Raimon, Mateu Fletxa i Joaquin Rodrigo

Raimon

No fa molt dedicàvem una sèrie d'entrades a uns poemes musicats per Raimon, Mateu Fletxa "el Vell" i a Joaquin Rodrigo. Els dos primers sobre el tema bella de vos i el tercer sobre un poema de Verdaguer.

"Las Ensaladas" 

Tant la música de Raimon com la de Fletxa són bastant conegudes, cadascuna en el seu àmbit. Queda clar que una cançó del renaixement valencià té un públic reduït, majorment per prejudicis, desconeixement i manca de difusió. Per contra, l'afamat compositor saguntí gaudeix d'una gran fama. Qui no coneix el Concierto de Aranjuez? aquesta composició gaudeix d'un nombre ingent de gravacions i versions diferents, com per exemple una de ben interessant de Miles Davis o una altra de Paco de Lucía.

Però que ocorre amb l'Harpa Sagrada? i què ocorre amb la bella de vos de Raimon i Fletxa? Doncs que aquests últims han comprés el poema i Rodrigo no.

Joaquim Rodrigo

Fixem-nos en la tornada de Bella de vos. Tant el socarrat com el de Prades reforcen clarament dues paraules: vos i mia. Amb què el missatge bàsic que transmet el text es veu reforçat i conduït per la música. En un segon terme d'importància apareixen relacionades dues paraules enamorós i sospira. Ambdós mots estan relacionats mitjançant un mateix disseny melòdic descendent, que transmet per analogia el "sospir" i el llanguir de l'enamorat, relacionant ambdues paraules. Per tant, al remarcar aquestes quatre paraules en grups de dos: vos/mia i enamorós/sospira, tant Raimón com Fletxa no només faciliten la comprensió del text, sinó que el potencien mitjançant la música, aconseguint la unió entre música i text mitjançant aquest recursos retòrics. A més, cal tenir en compte que la música dels dos mostra una acurada relació amb el ritme intern del poema.
Res d'açò podem veure en Rodrigo. De fet, la música sembla obstaculitzar la comprensió del text. Sembla com si el compositor necessitara un text per a fer una composició, però que perfectament és prescindible o intercanviable per un altre. Ací és on rau la diferència: la recerca de maridatge entre poesia i música.

Cabòries: les bandes de música ens salven la cara

S'ha publicat els darrers dies l'anuari de la SGAE per al 2011. Malgrat les dificultats tècniques per quantificar, l'estudi dóna una visió relativament acurada del panorama artístic de l'estat.

Resulta preocupant com els mitjanç de comunicació locals no tinguen una visió crítica un poc més desenvolupada. O els pot el chouvinisme. Al Levant-emv llegíem el següent titular: La C. Valenciana es la que organiza más conciertos de música clásica en España. Ala! ja podem traure pit. Doncs no. Què és mentida el titular? no, però tampoc és tot tan meravellós.

Com ja hem apuntat en altres llocs, les bandes de música ens salven la cara, així de clar. Som la comunitat autònoma amb més bandes i, per tant, la que més concert de banda organitza. El 28% dels concerts de l'estat es fan ací. La segona és Andalusia amb un 16%, dada que mostra la potència de l'associacionisme musical amateur valencià. Les xifres de públic encara marquen més distàncies, el 35% del públic que assisteix a concerts de banda és valencià, seguit novament per Andalusia amb un 13%. Queda clar, no?

Al Levant-emv han agafat el comput total, on amb un 16% som la comunitat autònoma amb més concerts. Tanmateix, si la mitjana té en compte la densitat de població, aleshores estem per baix d'aquesta, incloent-hi els concerts de les bandes. D'aquesta forma, Astúries i La Rioja, per exemple, compten amb un nombre major de concerts que nosaltres.

Però i si llevem l'àmbit amateur, les bandes, del comput de dades? Ah! ja fem aigües per tot arreu. Per a la música simfònica, Catalunya, Madrid i el País Basc, per aquest ordre, tenen més activitat musical. Els valencians ens situem, en tant per cent, al mateix lloc que Andalusia amb un 11%. Pel que fa a la música de cambra, Catalunya, Madrid i Andalusia es situen davant dels valencians. La SGAE no aporta dades relatives segons la població, però tinga'm en compte una altra dada. Segons aquest anuari, la recaptació per concerts de música de cambra fou del 2'8%, que contrasta fortament amb el 30'4% de Madrid, o el 36% de Catalunya. Ens situem per baix d'Andalusia, Aragó, Castella-Lleó o el País Basc.
Totes aquestes dades no mostren un paisatge apocalíptic en relació amb la resta de l'estat. Però tampoc és com per a mostrar-nos "compions del mundo mundial". Més bé són dades discretes per al que podria ser. L'apocalipsi vindrà amb l'anuari del 2012!

ban: es fa sabeeeeer

Es fa saber al veïnat

que ens han passat informació

que els músics aquests del Llevant

preparen noves emocions.

El paperet que ens han donat

l'hem llegit tots amb atenció

i com trellat no n'hem trobat

queda a la vostra discreció

DIUEN

estem preparant una temporada

fusterianament escèptica

fellinianament cinèfila

i

zappanianament rebelaisiana

música de temporada: divertissement d'Erwin Shulhoff

És aquesta una de les composicions que han format part del nostre repertori durant la darrera temporada. Hem de reconèixer que abans d'interessar-nos per aconseguir una composició de cambra d'Erwin Schulhoff desconeixíem aquesta trio. Tota una sorpresa! Una música divertida d'interpretar i divertida d'escoltar, com bona part de la música del malaguanyat compositor txec.
Donem per segur que és la primera vegada que aquesta composició s'interpretava a la Safor, concretament a Gandia, i no estem segurs, però és molt probable, que tampoc s'haja interpretat mai abans a terres valencianes.
Per cert, de totes les fotografies de compositors que hem pogut aconseguir i penjar en aquest bloc, aquesta de Schulhoff amb la seua filla és la més bella i commovedora, i més sabent la història com va transcórrer. Eixa mirada!
Gaudiu de la música!