Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 13 d’agost de 2012

Sobre unes cançons de Raimon, Mateu Fletxa i Joaquin Rodrigo

Raimon
No fa molt dedicàvem una sèrie d'entrades a uns poemes musicats per Raimon, Mateu Fletxa "el Vell" i a Joaquin Rodrigo. Els dos primers sobre el tema bella de vos i el tercer sobre un poema de Verdaguer.
"Las Ensaladas" 
Tant la música de Raimon com la de Fletxa són bastant conegudes, cadascuna en el seu àmbit. Queda clar que una cançó del renaixement valencià té un públic reduït, majorment per prejudicis, desconeixement i manca de difusió. Per contra, l'afamat compositor saguntí gaudeix d'una gran fama. Qui no coneix el Concierto de Aranjuez? aquesta composició gaudeix d'un nombre ingent de gravacions i versions diferents, com per exemple una de ben interessant de Miles Davis o una altra de Paco de Lucía.
Però que ocorre amb l'Harpa Sagrada? i què ocorre amb la bella de vos de Raimon i Fletxa? Doncs que aquests últims han comprés el poema i Rodrigo no.
Joaquim Rodrigo
Fixem-nos en la tornada de Bella de vos. Tant el socarrat com el de Prades reforcen clarament dues paraules: vos i mia. Amb què el missatge bàsic que transmet el text es veu reforçat i conduït per la música. En un segon terme d'importància apareixen relacionades dues paraules enamorós i sospira. Ambdós mots estan relacionats mitjançant un mateix disseny melòdic descendent, que transmet per analogia el "sospir" i el llanguir de l'enamorat, relacionant ambdues paraules. Per tant, al remarcar aquestes quatre paraules en grups de dos: vos/mia i enamorós/sospira, tant Raimón com Fletxa no només faciliten la comprensió del text, sinó que el potencien mitjançant la música, aconseguint la unió entre música i text mitjançant aquest recursos retòrics. A més, cal tenir en compte que la música dels dos mostra una acurada relació amb el ritme intern del poema.
Res d'açò podem veure en Rodrigo. De fet, la música sembla obstaculitzar la comprensió del text. Sembla com si el compositor necessitara un text per a fer una composició, però que perfectament és prescindible o intercanviable per un altre. Ací és on rau la diferència: la recerca de maridatge entre poesia i música.