Música de temporada: Brundibar de Hans Krasa

Hans Krasa

L'altre dia, a una de les xarxes socials en les quals estem actius, arran d'un interessant comentari i enllaç proposat per Soc qui soc, escrivírem unes paraules sobre alguns compositors morts a Auschwitz. Impossible no recordar el concert que férem al Teatre Raval de Gandia al voltant de l'Entartete Musik.

Tot el concert fou un cúmul d'emocions compartides amb el públic, però si hem d'assenyalar un moment especial aquest fou quan interpretàrem Brundibar. Per suposat, quan diem interpretàrem incloem a Ximo Vidal.

Participants de Brundibar a Terezin

No anem a allargar-nos explicant l'emotiva i dramàtica història que envolta aquesta música, jo ho férem en el seu moment. La versió que nosaltres interpretàrem fou un arranjament fet per nosaltres mateix i que estrenàvem aquella nit. No solem fer gravacions dels nostres concerts, i no en tenim cap d'aquesta composició. Llavors us deixem uns enllaços. El primer correspon a un vídeo filmat al mateix gueto durant una de les representacions. La filmació formava part de la maquinària de propaganda dels nazis, els quals volien mostrar que tractaven als jueus d'allò més bé. El següent és un àudio amb l'himne del gueto Terezin, tradicionalment s'utilitza per començar les representacions de Brundibar. Afegim també els versos de l'himne. La traducció és nostra, així que preguem benevolència

 

Himne de Terezin

Qui pot amb el llamp d'una tempesta

qui el riure es va posar al bressol

qui no plora sense fonament

qui sap que és estimar i l'amor.

Qui és per a tots i per cadascun,

aquell qui és feliç en aquest món

sense tenir un esguard ombrívol

i sovint es canta alegrament:

tot s'hi val! si allò que es vol

ho aferrem fort a la mà,

i malgrat el que vivim

Mantenim l'humor al cor.

cada dia fem camí,

sens parar venen i van,

les nostres cartes es poden

escriure amb trenta paraules:

Demà comença la vida

aquest dia que s'acosta

per tornar tots cap a casa.

Tot s'hi val, si allò que es vol

ho aferrem fort a la mà,

i del gueto enderrocat

Anirem i ens riurem.