Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 16 d’agost del 2012

Música de temporada: Brundibar de Hans Krasa

Hans Krasa
L'altre dia, a una de les xarxes socials en les quals estem actius, arran d'un interessant comentari i enllaç proposat per Soc qui soc, escrivírem unes paraules sobre alguns compositors morts a Auschwitz. Impossible no recordar el concert que férem al Teatre Raval de Gandia al voltant de l'Entartete Musik.
Tot el concert fou un cúmul d'emocions compartides amb el públic, però si hem d'assenyalar un moment especial aquest fou quan interpretàrem Brundibar. Per suposat, quan diem interpretàrem incloem a Ximo Vidal.
Participants de Brundibar a Terezin
No anem a allargar-nos explicant l'emotiva i dramàtica història que envolta aquesta música, jo ho férem en el seu moment. La versió que nosaltres interpretàrem fou un arranjament fet per nosaltres mateix i que estrenàvem aquella nit. No solem fer gravacions dels nostres concerts, i no en tenim cap d'aquesta composició. Llavors us deixem uns enllaços. El primer correspon a un vídeo filmat al mateix gueto durant una de les representacions. La filmació formava part de la maquinària de propaganda dels nazis, els quals volien mostrar que tractaven als jueus d'allò més bé. El següent és un àudio amb l'himne del gueto Terezin, tradicionalment s'utilitza per començar les representacions de Brundibar. Afegim també els versos de l'himne. La traducció és nostra, així que preguem benevolència






 

Himne de Terezin
Qui pot amb el llamp d'una tempesta
qui el riure es va posar al bressol
qui no plora sense fonament
qui sap que és estimar i l'amor.

Qui és per a tots i per cadascun,
aquell qui és feliç en aquest món
sense tenir un esguard ombrívol
i sovint es canta alegrament:

tot s'hi val! si allò que es vol
ho aferrem fort a la mà,
i malgrat el que vivim
Mantenim l'humor al cor.

cada dia fem camí,
sens parar venen i van,
les nostres cartes es poden
escriure amb trenta paraules:

Demà comença la vida
aquest dia que s'acosta
per tornar tots cap a casa.

Tot s'hi val, si allò que es vol
ho aferrem fort a la mà,
i del gueto enderrocat
Anirem i ens riurem.


2 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Celebre aquesta entrada, no perquè el motiu que la inspira meresca cap celebració, sinó perquè hi heu aportat material que és una joia. Estaria bé posar remei a això de la manca de gravacions dels vostres concerts. Cada dia és més interessant tirar mà d'aquest material audiovisual, si reuneix la qualitat necessària, clar.
Molta sort en els vostres projectes!
Ah, quasi se m'oblidava!: i de part de la Sóc Qui Sóc, moltes gràcies per recordar-vos d'ella.

Unknown ha dit...

Gràcies, intentarem posar-li remei en la proepra temporada fusteriana, feliniana i zappaniana que començarem amb la tardor