Fusteriada: una mirada musical a Joan Fuster

Joan Fuster

A partir d'aquesta setmana i fins el concert del dia 9 de novembre, anirem penjant una sèrie de posts dedicats a Joan Fuster i la seua relació amb la música. Avisats esteu! 

Per què hem decidit fer un programa sobre l'homenot de Sueca? és molt senzill, perquè va escriure molt i molt bé sobre la música, els músics, i en general sobre el fet musical! Com a lectors de l'obra fusteriana descobrir la seua vessant musical ens ha deixat perplexos. No cal anar amb hipocresies, ho desconeixíem. I creiem que podem ajudar a donar a conèixer aquesta vessant bastant desconeguda de l'assagista de Sueca. Per aconseguir aquest propòsit gaudirem de la col·laboració experta d'Isidre Crespo, gran coneixedor de l'obra i la persona de Fuster, i, sense dubte, qui més i millor coneix els escrits musicals. 

Fuster tenia unes preferències musicals ben concretes, i un gust refinat. Basant-nos en els seues escrits hem fet una selecció d'obres d'allò que entrava dins les seues preferències.

El títol del concert/xarrada -FUSTERIADA- fa referència a les famoses Shubertiades. Vetllades musicals on una sèrie d'amics i amants de la música i les arts es reunien al voltant de Schubert i al seua música, deixant anar la conversa, la música... Plantegem aquesta vetllada del proper 9 de novembre en aquestos termes, nosaltres fem música i Isidre ens parlarà del Fuster melòman, però no amb un format estàtic. Us convidem a participar, a comentar, a debatre, refutar els plantejaments de Fuster, els nostres... deixar anar la conversa. Segurament és com li haguera agradat a Fuster, tan aficionat ell a les tertúlies. Sabem que es difícil trencar el gel, però sentiu-vos lliures de participar, de dissentir.
Com sempre al Teatre del Raval de Gandia, on ocorren en miracles.

Per concloure. Fuster, en una carta a Raimon li deia que volia que el dia del seu traspàs, mentre el vetllaven i al funeral, sonara música de Mozart. Després d'escoltar aquesta música el comprenem perfectament.

Vídeo de l'entrevista al TS Magazine de Tele Safor

Pengem el vídeo de l'entrevista que ens va fer Susa Calafat per al programa TS Magazine de Tele Safor. Parlem, bàsicament, dels projectes per a la present temporada.

Des d'ací volem donar les gràcies a Susa, a la gent de Tele Safor, i en general a Radio Gandia, pel tracte que des de sempre ens han dispensat.
Hi ha un lleu desajust en la imatge i el so. Ai!, fem el que podem!

Cada setmana un poema: M'he estimat molt la vida de Vicent Andrés Estellés cantat per Mirna

Mirna

Vicent Andrés Estellés

Durant aquest mes a tot arreu de les comarques valencianes celebrem les festes Estellés. Al bloc també volem celebrar-ho. El que ens seguiu no cal que us recordem la debilitat que sentim pel poeta del Forn del Sol, més d'una entrada li hem dedicat.

Aquesta vegada volem compartir amb vosaltres el poema M'he estimat molt la vida, musicat i cantat per Mirna Vilasís i Camarasa. Si no coneixeu a Mirna serà tot un descobriment. Ja us avisem que la tornareu a trobar per ací musicant i cantant altres poetes.

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
que dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

 i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquell passarell,
aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

Llibres: mirall pautat

Portada del llibre

L'amic Frederic Oriola i Amparo Blas acaben de publicar un llibre d'aquells que abans d'obrir-lo un ja se l'estima. El títol secundari explica clarament el contingut: recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició musical. Essent músic, un troba allí totes aquelles expressions que li han dit o ha sentit dir sobre els músics i la música. I la lectura es converteix en una experiència afectiva des del moment en què va un recordant cares, contextos i llocs lligats a aquestes expressions dins de la pròpia biografia.

El llibre és un treball que hom pot emmarcar en la filologia o la etnomusicologia. La etnomusicologia sembla que a poc a poc comença a fer-se un petit lloc al món acadèmic valencià. Sembla una paradoxa que un País amb una cultura musical popular tan excepcional encara no tinga aquesta disciplina desenvolupada a nivell institucional i acadèmic. Les minses publicacions ho deixen ben palès. Entre les excepcions, junt amb el gandià Jordi Reig, trobem a Frederic, que des de Quatretonda s'engresca davant les més que notòries mancances de tot tipus per investigar i publicar els resultats.

El llibre analitza des de les expressions populars i les parèmies els estereotips, els excessos, els guanys econòmics, el prestigi social i cultural, els repertoris, la música tradicional i la festa. Un ventall ben ample, on podem comprovar la riquesa de la cultura musical popular i, no ens enganyem, la pervivència de molts dels estereotips i tòpics analitzats al llibre. Una visió ampla des d'on entendre a través del llenguatge no només el passat, sinó també el present de la música en la nostra societat.

Però hi ha una altra vessant. Els historiadors de la música poden utilitzar el llibre com a eina per escorcollar el passat mitjançant la tradició oral. No només per a períodes relativament recents. Valga com a exemple la següent dita: el pare joglar, el fill timbaler. Al segle XVI la paraula joglar passà a designar a "músic morisc", en contraposició del ministrer o cantor cristià. Amb l'expulsió dels moriscos en 1609 desapareixen els joglars moriscos. Quins instruments utilitzaven els joglars? com podem veure en els Manuals de Consells de Gandia, transcrits per Ferran Garcia Oliver al llibre Pedagogia Melodiosa, aquestos tocaven la dolçaina. La substitució dels joglars moriscos per músics cristians no comportà l'adopció "oficial" d'aquests del terme joglar, però sembla que popularment en certs llocs es mantingué. Podem elucubrar al voltant de la posició social dels nous "joglars" cristians. La transmissió de l'ofici de pares a fills, creant-se cercles tancats de dinasties, és una pervivència d'usos medievals. La dolçaina va acompanyada pel "tabalet". El pare ensenya als fills, que l'acompanyen en el treball essent els guanys tots per a una mateixa casa, transmetent-se així l'ofici i els clients als fills. Veritat que molts de vosaltres sabeu de pares i fills dolçainers i tabalers, tal qual feien els joglars moriscos i els posteriors dolçainers cristians? Què coses açò de la història! Podem traure més hipòtesis, com per exemple sobre el repertori tradicional i el seu origen, la forma de contractació, en quines festes participen i enllaçar-les agosaradament amb l'origen morisc. I tot gràcies a aquesta dita recollida per Federic i Amparo que ens informa de la permanència d'usos i costums antics. I que dir de les referències a la música religiosa...
Constatem l'absència dins la cultura popular de la música simfònica i la música de cambra.
En definitiva, un goig de llibre.
No deixeu de visitar el blog El Mirall Pautat.  

Cartell II temporada Llevant Al Raval

Hui no és ni dilluns ni dijous, que són els dies dels nous post. Però fem una excepció per penjar el cartell que hem preparat amb la informació de la II Temporada Llevant Al Raval: programes, dates, preus, abonaments, etc.

En uns dies el podreu trobar pels carrers de Gandia i de la resta de pobles de la Safor: als panells informatius de les escoles, instituts, escola d'idiomes, escoles de música, conservatori, llibreries, tendes, etc. 

Si algú vol col·laborar amb nosaltres amb els cartells, pot demanar-nos-en o imprimir-lo a la pròpia impressora i penjar-lo on ho crega convenient. Gràcies de bestreta. 

Llevant Ensemble i el Col·lectiu Obertament

Des d'aquesta temporada el Llevant Ensemble col·laborarà amb el Col·lectiu Obertament. Estem en uns temps on no valen excuses. Davant l'estancament i col·lapse econòmic de les nostres institucions -sí, nostres-, la societat no pot aturar-se, romandre a veure-les vindre. La col·laboració i associació entre les diferents organitzacions pot ser siga una de les poques eines de supervivència de l'entramat civil que ens queda.

La nostra formació com a músics es deu en un grau bastant elevat al associacionisme i la filantropia. Sí, perquè bàsicament això són les societats musicals, o al menys així ho eren, i allí és on ens ensenyaren a estimar la música. Tenim consciència, per haver-nos criat en aquest context, de la importància del treball desinteressat per a un bé comú. 

El present ens emmena a col·laborar amb aquells que desinteressadament treballen per als demés, o que s'associen per ajudar-se mútuament.  

Per què Obertament?
Primera i principal, per la tasca que desenvolupen. Segona, per utilitzar l'art i la creativitat com a eina d'expressió i comunicació social. El nostre ajut es desenvoluparà tant pecuniàriament com fent el que millor sabem fer: música. 

Com portarem a terme la nostra col·laboració?
Enguany també farem uns abonaments per a la temporada. La temporada passada el preu de l'abonament era de 12€, 6€ per concert, regalant-ne un als abonats. Enguany el preu serà de 15€, destinant-ne 6, un dels concerts, per al Col·lectiu. A més, part de la recaptació de les entrades del darrer concert, el dedicat a Frank Zappa, serà per a Obertament. Això pel que fa a l'aspecte "material". A l'àmbit artístic col·laborarem aportant la nostra música en idees i projectes on pogam ser útils. Molt probablement al concert ZAPPA oferirem una sorpresa conjunta entre nosalatres i els artistes d'Obertament. 

II temporada Llevant al Raval: dates i programa!!: Fuster, Rota i Zappa

Amics i amigues, 

ja tenim enllestida la II temporada LLEVANT AL RAVAL. Hem intentat confeccionar uns programes atractius, i com sempre, amb lligams amb altres arts. Els programes són els següents:

Joan Fuster

FUSTERIADA. 

Una xarrada/concert sobre Joan Fuster i la seua relació amb la música. Comptarem amb la inestimable col·laboració de l'amic Isidre Crespo (estudiós de l'obra fusteriana, i en especial dels seus escrits sobre música)

Nino Rota

NINO ROTA PER AL CINEMA. 

Programa amb música per a pel·licules del compositor italià Nino Rota. Sonaran bandes sonores de pel·licules de F. Fellini (La Strada, 8 1/2, Amarcord), F. F. Copolla (El Padrí) i L. Visconti (el Gatopardo), entre altres.

Frank Zappa

ZAPPA. 

Sabieu que Frank Zappa és un dels compositors clàssics més important del segle XX als EUA? Doncs en aquest concert podreu saber per què. I a més alguns arranjaments d'algunes de les seues cançons.

Dates:

FUSTERIADA: 9 de novembre

NINO ROTA PER AL CINEMA: 1 de Febrer

ZAPPA: 19 d'abril.

A més, activitats paral·leles.
I com sempre al Teatre del Raval, on esdevenen els miracles.

Cada setmana un poema: "Encara" de Rafael Caria amb música de Matilde Salvador

Rafael Caria i Matilde Salvador

En aquesta ocasió dediquem aquest post al poema Encara de l'escriptor de l'Alguer Rafael Caria (1941-2008). Poeta, lingüista i activista per a la normalització del català a Sardenya.

La música és de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007). Poques coses podem afegir que no s'hagen dit i que no ens sàpiguen de la fera. 

La foto que podeu veure la podem llegir metafòricament, una abraçada joiosa entre les dues riberes veïnes de la nostra mar. 

Una opinió? de Matilde Salvador hem escoltat coses bastant millors, però paga la pena pel poema.

Encara

una vegada

voldria parlar

amb tu

d’ahir,

d’avui i,

per què no?,

també

de demà,

si encara

creiem

d’haver

un demà.

Encara

una vegada

voldria respirar

amb tu

boires

matineres

mentre

lloques marines

pinten

lo cel

d’un desig

de vida.

Encara

una vegada

voldria esperar

amb tu

que les ombres

del sol

al tramont

tapin,

pietoses

los nostres

afanys

i després

deixaré que

els records

s’amarin

de la blanca

pols

del temps.

Un any de blog

Ja fa un any que vàrem començar aquesta experiència de mantindre un blog. Creiem que és hora de revisar i fer públiques algunes de les estadístiques.

Fins aquest precís moment en què estem redactant aquest post, tenim 21.388 visites. Geogràficament les podem desglossar:

1. Espanya: 13336
2. EUA: 2580
3. Rússia: 803
4. França: 727
5. Argentina: 622
6. Alemanya: 393
7. Colòmbia: 372
8. Països Baixos: 151
9. Mèxic: 140
10. Regne Unit: 89

 etc,.

Continua sorprenent-nos la quantitat ingent de visites des d'altres països. Queda clar que els traductors online són una eina ben útil, i funcionen relativament bé. Tanmateix ho trobem, com a mínim, curiós.

Però el que ens encoratja de tot aquest nombre de visites, és que el 67'69% d'elles són de visitants recurrents. Amb què entenem que tenim una certa "clientela". I aquest lectors recurrents, majoritàriament deuen ser del nostre àmbit geogràfic i cultural, constatem que del total de visites, el 47'33% utilitza un sistema operatiu amb el català com  idioma predeterminat. Una curiositat, un 10'9% del visitants recurrents són argentins, la resta són de l'estat espanyol.

El post més visitat, i ens alegra no sabeu com, és un dels destinats al concert/recital que dedicàrem a Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés, poemes per al poble, poemes per a la música

Els altres enllaços més visitats són:

La cultura suposa el 4% del PIB dels valencians

i després

Dia de l'orgull gay: qui és Salvador Ferrando?

El proper dimecres, 5 de setembre, farà 248 anys que va comenḉar el procés per sodomita de Salvador Ferrando.

Aquestes dades ens conviden a seguir. Gràcies a tots.

Ah, i si es penseu que estem mig adormits esteu ben enganyats! ens uns dies tota la informació de la 

II TEMPORADA LLEVANT AL RAVAL

que ja us vam avisar serà

Fusterianament escèptica

fellinianament cinèfila

i

zappanianament rebelaisiana.