Notes al programa sobre Nino Rota (Hui al Teatre del Raval-Gandia)

-->

El Llevant Ensemble dedica un dels programes de la temporada 2012-2013 al compositor italià Nino Rota. Autor de sobra conegut per haver compost un nombre bastant considerable de la música d'algunes de les millors pel·lícules de la història el cinema. Destaquen El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha. Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda, música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic.

Si de Rota podem destacar algun tret específic, aquest seria el do de la melodia. Fàcilment podem rastrejar els seus orígens en la tradició popular i en el bel canto. La pròpia biografia marca l'herència d'una tradició musical concreta. Rota va ser deixeble i protegit d'Arturo Toscanini, i aquest, per la seua banda, havia sigut en la seua joventut músic de la Scala de Milà, on va arribar a conèixer a un, ja major, G. Verdi, i per descomptat a tota la colla d'operistes italians posteriors, encapçalats per Puccini. Aquesta escola continua amb el director d'orquestra Ricardo Muti, deixeble de Rota. A més, l'entorn familiar també influí abastament. Sa mare Ernesta Rinaldi era pianista, a més de posseir una gran i refinada cultura, i el seu avi, Giovanni Rinaldi era pianista i compositor.

Rota era un gran coneixedor de la tradició musical italiana, de fet, com a musicòleg que també era, va dedicar la seua tesi doctoral al compositor i afamat teòric renaixentista Gioseffo Zarlino.

La formació com a compositor marcà la seua producció per a la música per al cinema. Amb ell junt amb part dels compositors jueus exiliats als Estats Units, la música per a setè art adopta unes característiques i unes qualitats que només havien sigut assolides en algunes pel·lícules anteriors, concretament al cinema rus.