Crònica amb fotos del concert a Dénia

La gent del Llevant Ensemble som puntuals. Tots? No, tots menys un! Així que adaptem les nostres cites a aquesta circumstància. Per al concert del divendres quedem a les 16'30h, amb temps més que suficient per si surt algun que altre contratemps, que u no sap mai. El concert és a les 19'00h.

Carreguem el cotxe i xino xano marxem cap a Dénia. Com sempre aprofitem els desplaçaments per xarrar un poc de les nostres coses. La feina com a docents, tant a conservatoris com a instituts, ens ofereix una seguretat econòmica i estabilitat importants en la nostra vida. Però la nostra tasca pedagògica la necessitem complementar amb la interpretació. És gairebé una necessitat vital, ho portem fent des de que érem xiquets. Volíem ser músics, vàrem estudiar per ser músics, som músics i volem continuar sent-ho, forma part del nostre jo. Difícilment ens podríem definir excloent la música. Però no sempre és fàcil poder accedir a projectes interessants. A més cal afegir el compaginar-ho amb la feina del conservatori o de l'institut, les estades fora de casa, els kilòmetres, més sovint les males condicions laborals, projectes que ens defrauden musicalment, etc., i salarialment per ben pagat que estiga, quan arriba la declaració de la renta... meeeec. Però el grup és una altra cosa! 

Raonant raonant ja estem en Dénia. Ei! que hui tenim aparcament reservat i tot! No és la primera vegada que estem ací. És un auditori realment magnífic, la mida perfecta per a fer música de cambra. I a més Dénia, la Marina! Una ciutat i una comarca que ens estimem bona cosa. Sempre hem sigut ben acollits allí on hem estat: Dénia, Teulada, Altea, Benissa, Parcent, Gata, ...

A la porta del Centre Social trobem aquest cartell anunciant el concert. Cal fer un parell de fotos! Com sempre ens rebem formidablement. Un cop dins, de cap a fer la prova acústica. Sona bé, però té un punt sec... Tomàs se n'adona que el sostre és mòbil, i li ho comenta al tècnic que hi ha per allí trastejant amb un munt de cables i connectors.

-Ah, sí, sense problemes, el baixem un poc a vore que passe. Toqueu i proveu ara.

-Perfecte!

Amb un minut l'acústica s'ha modificat i aquell punt sec ha desaparegut, i si l'acústica era de fet bona, ara millor.

Josep Antoni, que necessita tenir alguna cosa a l'estómac abans de tocar, se'n va a la caça i captura d'alguna cosa per a berenar. Torna amb unes magdalenes de xocolate impressionants que han anat gola avall. És hora d'anar posant-se mudats, fer els últims retocs a les canyes, llevar l'aigua i afinar.

Preparats per al concert. Ens han dit que si parlem que ho fem en valencià, però també en castellà, val. Ja posats també en anglés i fem alguna broma que altra en holandés, ala! tots contents...
La primera part, amb obres del període clàssic -Mozart, Rosetti i Martí i Soler- ha anat molt bé. Ens ho parlem al descans, cal anar en compte que la satisfacció de la primera part no ens porte a un excés de confiança a la segona. Preparats! allà anem amb Nino Rota i Kurt Weill. Ostres! sí que els ha agradat, hem fet dos bisos, un amb la música de la pel·lícula Amarcord i un altre amb una cançó de Fran Zappa.

Ben satisfet del concert! al camerino l'adrenalina encara està a tope. Ens visiten coneguts i gent del públic. Que complits són la gent de la Marina i els estrangers que hi viuen. Perquè cal dir que el públic estava format per un 80% d'estrangers. De fet, ho organitzava l'associació Koncert Freunde.

Ja marxem. Hem fet un bon concert i ja hem cobrat! sí sí! ja hem cobrat! 

Com unes castanyoles cap a casa. De tornada parlem d'un nou projecte. Si colla ja l'anunciarem per ací.

Açò també és important!!