Els Concerts de Cap d'Any a la vienesa

Aquestos dies, arreu del territori trobem un munt de concerts a imitació del Concert de Cap d'Any de Viena. No som gens originals si afirmen que el concert vienés és una mena de sublimació d'elitisme aristocràtic, d'enyorança d'un temps imperial gloriós. Gloriós per alguns, com sempre, per als qui acatxaven el llom no ho era tant. Concert que, per cert, té els seus orígens en el Tercer Reich. 

Tot tan del segle XIX! el lloc, la música... quina melangia per aquells temps, on manava qui manava, les flors sempre abundaven al Musikverein, les dones vestien unes robes ben cares i lluentes i els homes levita. Més d'un s'ha preguntat, per què aquest afecte per aquell època? la resposta sembla ser relativament senzilla, i amb un grau bastant elevat de consens: l'antiga aristocràcia vienesa i els sectors més conservadors austríacs enyoren aquella etapa daurada per als seus. I com és habitual identifiquen el propi passat amb el passat del país.

Actualment bona part de l'aforament està ocupat per estrangers. Són aquells qui amb la seua assistència reafirmen la seua pertinença a les noves/velles oligarquies. Diguem-ho de forma fàcil, als poderosos no vienesos els acopla aquella societat "imperial" i van per deixar constància de que formen part de l'elit político-econòmica mundial actual.

Quins valencians s'han deixat caure per allí? enguany Juan Roig, el de Mercadona.  El podeu veure punxant aquest enllaç de Las Provincias. L'ex Molt Honorable Francisco Camps també va anar quan Harnoncourt, al 2003, va dirigir el concert. Assegura que es va pagar el viatge de la seua butxaca. Mayren Beneyto, presidenta del Palau de la Música, i Ramón Almazán, subdirector, anaren al 2007, any que dirigia Baremboin. Sembla, com ho comenta la premsa, que va ser el mateix director qui els va convidar, vaja, que com diuen els castellans amor se paga con amor. Un tal Conxa Gómez, ex-secretària autonòmica de cultura, sembla que també va anar convidada per algú, que és realment com es pot anar. En aquell cas invitada per Zubin Mehta, amor se paga con amor.

Si algú té curiositat per saber si és possible anar-hi, que intente aconseguir entrades pels canals habituals: taquilla, internet, etc. Cada entrada són 950€ i hi ha un nombre limitat d'entrades a la venta que entren en un sistema de sorteig.  És quasi com si et tocara la loteria de Nadal, però pagant.

Llavors, per què imitar aquest concert? per descomptat que hi ha melòmans que els agrada la música dels Strauss i van per escoltar-la. Però hi ha un cert grau de mimesi en els comportaments socials al voltant d'aquests concerts. Així com un públic no habitual a les sales de concerts que acudixen. Sembla, caldria estudiar-ho més a fons, que cert espectre social autòcton actua per imitació, identificant-se ideològica i socialment amb els assistents habituals del concert vienés.
Al marge dels aspectes sociològics, la sonoritat de l'orquestra continua sent espectacular, i enguany Daniel Baremboin magnífic en la direcció, quan no dirigix queda un poc histriònic.