Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 11 d’octubre de 2012

Aforisme musical de Joan Fuster


Puix que no es pot impedir que un ocell cante, resulta aconsellable d'ensenyar-li solfa


Així de senzill. Queda clar la necessitat de la societat, i sobretot en la joventut, d'expressar-se i crear "identitats col·lectives" mitjançant la música. No es pot impedir que un ocell cante. Però no és aquest fet antropològic el que li preocupa a Fuster. Allò que intentava transmetre en aquest aforisme dels Consells, proverbis i insolències, allà cap a l'any 1968, era la necessitat d'una educació musical per al jovent. Què actual!
Mirem arreu d'Europa i vegem com als conservatoris i altres institucions on s'ensenya de forma reglada música, hi han departaments de música "popular". Com en qualsevol tipus de música, siga clàssica, popular, folk, jazz, ... cal una preparació tècnica.
No anem a rebutjar a entrar en polèmica. Ací va la nostra afirmació: si la música en valencià -que sembla tindre en aquest moments una embranzida que celebrem- vol perdurar i arrelar-se ho ha de fer per qualitat. Qualitat dels textos, qualitat de la composició, qualitat de la interpretació, qualitat en la "representació a l'escenari", i qualitat en la difusió i comercialització. Altrament, serà flor d'un dia. Per a la situació actual del pop/rock valencià ens val al dita italiana: ... si són flors floriran...