Joan Fuster i Mozart

W. A. Mozart

Cadascú té les seues preferències musicals. Fuster també les tenia, clar està. De forma reiterada als seus escrits sobre música, i en altres textos, ens ho fa saber. I sembla que la seua voluntat no siga tantsols informar-nos, sinó de pregonar-ho. Que ho sàpiga tothom, que tots estigueren assabentats que és Mozart el seu predilecte. Com bé diu en un article del 1971, Mozart és inesgotable... en música ni tant sols trie: dic Mozart, i sempre es un recurs... Mai defrauda.

Fuster també va ser xiquet, tenim proves.

I ben mirat, què no és així?! la música de Mozart mai està de demés, mai. Sempre té allò que cerquem: la jovialitat, l'excentricitat, la dramatúrgia, la religiositat, la mort,... tot hi és.

Se l'estimava tant a Mozart, que en una carta a Raimon, expressa la voluntat de que durant les seues exèquies sonés la música del de Salzburg: al cementiri, uns músics (que pagareu a compte del meu patrimoni) rascaran els instruments sobre un partitura prèviament escollida: un quartet de Mozart, no recorde ara quin... Mentre el colgaran -en terra: a la terra anirem-, els violins tornaran a Mozart. ¿Què bonic no?

Des del punt de vista d'uns músics, la visió no és molt diferent. Pot cansar-se un d'interpretar a Mozart?! que un quan escolta i sobretot quan interpreta partitures, com l'obertura de Les Noces de Figaro, no li entren ganes de viure, no s'impregna de l'alegria vital que emana aquella música? Com no pot un caure encaterinat i estimar profundament aquest ofici nostre al interpretar a Mozart?

Queda clar que en la FUSTERIADA del Llevant Ensemble del proper dia 9 al Teatre del Raval no va ha faltar música de Mozart. Seria pecat mortal! 

Ací una mostra de la màgia de Wolfang. L'obertura de les Noces de Figaro interpretat amb instruments de l'època per the English Baroque Soloists

Les cites les hem aconseguides de AA.DD. Joan Fuster i la música. València: Universitat de València, 2012.