Aprendre de Mozart

Entre diverses novel·les, pel·lícules i el treball d'algun que altre musicòleg, hem aconseguit tenir una imatge de Mozart bastant distorsionada. L'etern xiquet, el tapatroles irresponsable, l'amargat des de la seua mateixa concepció, etc., desdibuixen o exageren alguns dels trets de la personalitat de Wolfang.

Però una de les cares del compositor de Salzburg que més oculta resta és la del treballador. Va treballar molt i molt durament al llarg dels seus anys, fins quedar exhaust. Va treballar àrduament deixant explotar tot el seu geni però tenint en compte el públic. Però quin públic? de tota mena, des dels entesos fins l'extrem oposat. Qui li pot tirar encara a Mozart de dedicar-se a fer música comercial? De fer de la seua producció un kitsch? Molt podem aprendre de Mozart.
Ací les paraules de Wolfang:

Els concerts [nº 11, 12 i 13] són una cosa intermèdia entre allò massa complicat i allò massa fàcil; són molt brillants i plaents a l'oïda. Naturalment sense caure en la grolleria. Ací i allà poden trobar satisfacció únicament els entesos, però està fet de tal forma que els no entesos puguen estar contents amb el que escolten sense saber per què.