Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 14 de març del 2013

Frank Zappa i la indústria musical

http://userserve-ak.last.fm/serve/_/366028/Frank+Zappa.jpgComencem per les conseqüències de l'enfrontament entre Frank Zappa i la Warner: el músic va ser apartat de la indústria musical, i nosaltres guanyàrem un músic lliure de lligams comercials i del marketing empresarial, amb què desenvolupà tot el seu poder creatiu segons el seu criteri personal.
El no haver cedit a les exigències empresarials de la "indústria", mostra ben a les clares el compromís i la coherència del músic. Perfectament haguera pogut desenvolupat una carrera lligada a les grans companyies, i amb el seu geni i profund saber musical haver abastit una fortuna. O no. En un moment determinat l'hagueren apartat i expulsat del negoci, sense més. Però clar, Zappa no era un músic de rock qualsevol, ni pel seu caràcter, ni per la seua intel·ligència, ni pel seu ideari cívic i polític, i menys encara per les seues capacitats creatives.
En diverses cançons Zappa analitza críticament la indústria musical, inclosa la crítica. Analitzem una d'aquestes, concretament Tinsel Town Rebelion. Perquè clar, no és només la crítica àcida -que també-, sinó com trasllada aquesta a la música allò que ens interessa. 
La cançó té una estructura dramàtica/narrativa basada bona part d'aquesta en la paròdia. Paròdia que es dóna en ocasions per elements contraris entre les paraules i la música. Com per exemple quan diu que algunes de les coses que toquen eren agradables, i justament sobre agradable sona un acord terriblement dissonant, donant a entendre que no. Al vídeo veiem com és el mateix Zappa qui narra/canta en una mena de melodia-recitat. Aquest recitat/cantat apareix al principi, però les repeticions posteriors és allò que fa interessant la cançó. La estructura no és limita a una mena de cançó estròfica. Sobre la veu de Zappa a la melodia del "narrador" i en les altres estrofes, els músics de la banda parodien els diferents estils que van citant-se, però amb una mena de referència musical caricaturitzada. Es conformen dos plànols: Zappa/narrador i la resta de la banda/músics-comercials.
La força d'aquesta música no està sols en la música i en el text, sinó en la dramatització paròdica sobre l'escenari. El punt culminat és quan desapareix la música i queda la veu de Zappa dient els aficionats de Tinsel Town / venen a vore no a escoltar. Poc després, amb una mena d'explosió de música exclama que és realment avorrit! És peculiar en Zappa com marca els passatges importants del text precisament amb l'eliminació de la música d'aquestos. També amb canvis sobtats d'estils, com quan diu que importa si el que toquen no és sincer. 


La música queda estructurada i condicionada al text, sense aquest sembla com una barreja caòtica. És una música lligada a un text, difícilment comprensible sense aquest. Ací Zappa es desmarca dels procediments habituals de la música popular, siga aquesta rock, pop, funk, o qualsevol altra. I per contra, introdueix dins un concert de rock característiques estructurals bastant  sofisticades, procedents aquestes de la música "clàssica". Podem afirmar que l'èxit de la transmissió del text està en la capacitat i els coneixements musicals que Zappa posa a disposició de les paraules i el missatge.
Clarament Frank utilitza tot els seus coneixements i la immensa creativitat que el caracteritzava per a ridiculitzar la industria musical i els seus productes. Només un talent tan extraordinari podia ser capaç d'aquesta independència davant oligarquies tan poderoses, inclosos els polítics republicans, llavors en el poder.
Amb un exercici de gosadia ens permetem comparar aquesta cançó, junt amb altres, com per exemple Brown Shoes, amb les ensaladas renaixentistes de Mateu Fletxa el Vell, actiu a la cort del duc de Calàbria, i de Bertomeu Càrceres, actiu a Gandia a la cort del duc. Tinsel Town Rebelion de Zappa ben bé podríem dir que és una ensalda rock.
A continuació un vídeo d'un programa de la BBC amb la dramatització de la Bomba de Mateu Fletxa. (Música renaixentista feta per un català per a la cort valenciana del Duc de Calàbria a la BBC? ho heu vist alguna vegada a Canal9 o altre canal d'ací? sobren comentaris.)