Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 25 d’abril de 2013

Vídeos de l'Entartete Musik a l'Olímpia d'Oliva

El 12 d'abril actuàrem al Teatre Olímpia d'Oliva amb el programa Entartete Musik. El concert estigué organitzat per l'associació Progrés i Solidaritat amb motiu de la commemoració de la proclamació de la II República. Des del blog agraïm públicament la invitació. 
Com ja hem comentat en més d'una ocasió, el programa que tenim dissenyat al voltant de l'Entartete Musik és un dels que més ens demanen i més agrada. Sens dubte és de tots els que tenim en cartell aquell que desperta en nosaltres i en el públic sentiments més forts.  Ho tornàrem a comprovar a Oliva. A més, entre el públic hi havia un grapat d'espectadors que havien patit en la seua pròpia carn la barbàrie, o els fills d'aquests. Rebre una abraçada d'una espectadora amb els ulls plens és quelcom que difícilment un músic clàssic pot viure. L'homenatge a víctimes tan innocents com els infants, el record, la solidaritat amb el sofriment, la catarsi a través de la música... Però també l'alegria, la tendresa, el joc, l'optimisme per un futur on  tots ens riurem... El pitjor i el millor de la condició humana, la flor que esclata entre la pestilència. 

Una espectadora va gravar amb el mòbil part del concert. Òbviament la qualitat no és la millor possible, però valga com a testimoni. Entre les obres enregistrades està Brundibar, per a nosaltres la part més especial i emotiva del concert. La composició la interpretem introduïda per la declamació de l'himne del gueto de Terezin amb el clarinet sonant la melodia. I la tanquem amb la cançó Wiegala d'Ilse Weber. Pengem en tres vídeos Brundibar en l'arranjament per a quintet de vent que férem nosaltres mateix.
La pròxima parada de l'Entartete Musik a Tavernes el dia 4, al festival Lletr3s.
Recitat: Annabel Sala






Himne de Terezin
Qui pot amb el llamp d'una tempesta
qui el riure es va posar al bressol
qui no plora sense fonament
qui sap que és estimar i l'amor.

Qui és per a tots i per cadascun,
aquell qui és feliç en aquest món
sense tenir un esguard ombrívol
i sovint es canta alegrament:

tot s'hi val! si allò que es vol
ho aferrem fort a la mà,
i malgrat el que vivim
Mantenim l'humor al cor.

cada dia fem camí,
sens parar venen i van,
les nostres cartes es poden
escriure amb trenta paraules:

Demà comença la vida
aquest dia que s'acosta
per tornar tots cap a casa.

Tot s'hi val, si allò que es vol
ho aferrem fort a la mà,
i del gueto enderrocat
Anirem i ens riurem.