Poemes per música, poetes i músics.

Carles Dénia

Des de fa temps al Llevant Ensemble treballem amb un propòsit interdisciplinari. La relació entre música i poesia és un dels temes que més hem tractat i que més ens fascinen. Fem públiques unes reflexions, més relacionades amb la música popular que amb la clàssica.

Una pregunta que ens plantegem és, per què els músics que practiquen qualsevol de les vessants de la música popular treballen tan poc amb textos aliens? per què no musiquen poemes de qualsevol dels excel·lents poetes actuals que hi ha arreu del País? Els que ens dediquem a la música clàssica veiem com extraordinari el fet contrari: que el compositor siga l'autor dels textos musicats.

Està ben clar que qualsevol de les opcions és lícita. És més, trobem cançons amb grans textos fets pel mateix autor. Ací cal citar sempre al gran mestre Raimon, que un no sap si apreciar-lo més com a poeta que com a autor de cançons. De fet, tot ensems. Però junt a exemples excelsos, trobem una gran quantitat de música interessant amb textos realment roïns. També el cas contrari, tot s'ha de dir, textos meravellosos amb músiques realment roïnes. Deixem a un costat el tema de la interpretació, que pot malbaratar o millorar allò que hi ha a la partitura.

La pregunta és, tenint uns poetes tan meravellosos, amb uns poemes que només llegint-los un ja escolta la música, per què els músics no tenen una major relació amb la poesia actual?

Dos exemple on la poesia fa brollar la música, amb unes interpretacions realment fantàstiques. El primer vídeo és una cançó de Mirna sobre el poema Divisa de Maria Mercè Marçal.

I ara el saforenc Carles Dénia, amb un poema del poeta àrab valencià Ibn Sahl, adaptada al valencià per Josep Piera. Per cert, trobem a faltar en youtube vídeos del Carles Dénia guitarrista de jazz.

Una altra cançó de Mirna amb un poema de Maria Marçal, pasquins per a la revolta vegetal.