El Llevant Ensemble estarà el proper dissabte a les 20'00h a la Casa Calba interpretant el programa Entartete Musik. Agraïm encaridament la invitació per part de l'organització. I ho fem per diversos motius. Per ser un festival que es desenvolupa a casa nostra, la Valldigna, i per les característiques del propi festival.
Òbviament les nostres actuacions solen donar-se en contextos exclusivament musicals. Però, i això ho coneixeu bé els que ens seguiu, tenim voluntat d'interdisciplinarietat. Tenim una especial dèria en unir la música amb la poesia. En la literatura en general. Entre els programes que més satisfets estem està aquest de l'Entartete Musik -realment emotiu- i el que li dediquem a Vicent Andrés Estellés. D'unes característiques ben diferents, però també ben interessant està conferència/concert al voltant de la relació entre Joan Fuster i la música, amb la inestimable col·laboració d'Isidre Crespo.
Al dissabte posarem als faristols una composició que fins ara no havíem interpretat. Concretament una peça de Marius Flothuis composta en un camp de concentració, que a més de ser realment bella té una història realment colpidora. La peça l'encapçalarem amb un poema d'Erich Fried.
Una darrer comentari. La nostra enhorabona a la gent de la Casa Calba, perquè hi ha que ser valents per a hui en dia organitzar un festival d'aquestes característiques.
I ara un poema i un vídeo
L'última, precisament l'última,
D'un groc tan encés.
Potser si les llàgrimes del sol
tocaren la pedra blanca...
Tan, tan groga
Volava, es movia lleugerament cap a munt,
Se'n anà, segurament volia donar al món
Un bes per acomiadar-se.
Fa set setmanes que visc ací
tancat en aquest guetto
Però he trobat a la meua gent ací.
Em criden les flors
I la blaca rama del castanyer del pati.
No he tornat a veure cap altra papallona
Aquella va ser l'última.
Les papallones no viuen ací,
En el guetto.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada