Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 13 de maig de 2013

On estem ara?

http://www.infotecarios.com/sites/default/files/u43/asociaciones.jpgDes que començàrem aquest blog, de forma reiterada hem anat reflexionant sobre el present de la música clàssica a casa nostra. Més concretament sobre els grups de cambra independents, com és el cas del Llevant Ensemble.
És més que patent la dràstica pèrdua de suport per part de les institucions. El sistema de subvencions per a la pràctica musical professional independent, podríem dir, que és cosa del passat. No així per als grans artefactes públics, senyeres de polítiques culturals si no fracassades, si manifestament millorables. Tanmateix, cal assenyalar -i és de justícia dir-ho- que alguns ajuntaments continuen fent l'esforç de programar música. Amb catxets cada cop més devaluats i amb menys concerts programats, però hi ha una voluntat de continuïtat.
Però en aquesta temporada, hem pogut experimentar com la societat no es conforma. Revifa un associacionisme que feia dècades havia decaigut. L'afany de gaudir de cultura, siga de la vessant que siga, per part de sectors actius dels nostres pobles i ciutats, és cada cop més fefaent. I com aquests s'organitzen i promouen activitats que, fins no fa molt, eren actes organitzats exclusivament per institucions públiques, majorment ajuntaments.
L'augment realment notable d'actuacions que hem tingut aquesta temporada, es deu bàsicament a aquest fet. El canvi podria en el temps assolir aquesta nova situació que sembla perfilar-se. Un associacionisme actiu que porta a terme una programació, festivals, o senzillament actes esparsos, i que ensems amb altres col·lectius poden perfilar vertaderes xarxes de programació cultural ara en franca davallada.
I les institucions? com a mínim han de facilitar-ho, i no dificultar, per exemple, l'accés als auditoris, sales d'exposicions, etc. amb restriccions estrambòtiques, o compliments d'ordenances caduques. I d'una vegada per totes que el govern central aprove una llei de mecenatge digna.
Anirà per aquest camí el futur més pròxim?