http://elpais.com/elpais/2012/03/23/opinion/1332530826_433827.html
També l'opinió de Jesús Alonso que publica al seu bloc, i la qual compartim
http://jesuseduard.blogspot.com.es/2012/03/el-pais-i-la-cultura-com-luxe.html?spref=fb
I unes reflexions pròpies.
Creiem que l'editorialista de El País s'equivoca al supeditar el futur de la cultura al seu finançament. El que està en joc és la cultura com activitat econòmica i professional, que no és poca cosa. Però "cultura" és quelcom més que transcendeix a allò que depèn dels diners. Si la cultura depengués dels diners, a hores d'ara quina seria l'activitat professional musical a terres valencianes? Els professionals de la música estem en aquest moments perdent diners per fer música, per sort, tenim altres activitats que ens asseguren el pa. Però per fer música? que alce el dit (açò no va amb les grans institucions públiques: Orquestra de València i Palau de les Arts) qui estiga guanyant-se el jornal fent música.
Creiem que l'editorialista de El País s'equivoca al supeditar el futur de la cultura al seu finançament. El que està en joc és la cultura com activitat econòmica i professional, que no és poca cosa. Però "cultura" és quelcom més que transcendeix a allò que depèn dels diners. Si la cultura depengués dels diners, a hores d'ara quina seria l'activitat professional musical a terres valencianes? Els professionals de la música estem en aquest moments perdent diners per fer música, per sort, tenim altres activitats que ens asseguren el pa. Però per fer música? que alce el dit (açò no va amb les grans institucions públiques: Orquestra de València i Palau de les Arts) qui estiga guanyant-se el jornal fent música.
La cultura no és un luxe ni tampoc una necessitat. És senzillament "societat", sense cultura no hi ha societat tal i com s'entén, els valencians ens entenem com a tals per tenir unes coordenades culturals específiques. Com a europeus també. Si perdem tant les unes com les altres, en què quedem? la cultura popular és societat, l'"alta" cultura també, aquestes evolucionen, canvien, però si desapareixen o no es desenvolupen tenim el perill d'estancar-nos. Una societat valenciana d'illetrats i desculturalitzats no té futur.
Individualment la cultura és allò que ens posa en contacte amb l'experiència estètica compartida. L'art no deixa de ser comunicació. Només l'ésser humà és capaç de crear art en el sentit de techné i mousiké. I només l'ésser humà és capaç de gaudir-ne, quan més ens acostem i gaudim de l'art, de la bellesa, més humans, el contrari... l'art no és una "cosa", un "artefacte", l'art és un acte, bàsicament un acte de comunicació
Els governants tenen la responsabilitat de facilitar que la societat es desenvolupe, que siga cada cop més civilitzada, doncs, posant entrebancs a la cultura aconseguiran tot el contrari. I d'això depén, en bona part, el desenvolupament de l'economia. Amb una base social sense creativitat, identitat col·lectiva i capacitat d'anàlisi abstracte, on anem? La cultura com a tal no depén de l'economia, és més bé al contrari, el desenvolupament de l'economia en aquest moment necessita d'absorbir allò que proporciona el fet cultural.
Individualment la cultura és allò que ens posa en contacte amb l'experiència estètica compartida. L'art no deixa de ser comunicació. Només l'ésser humà és capaç de crear art en el sentit de techné i mousiké. I només l'ésser humà és capaç de gaudir-ne, quan més ens acostem i gaudim de l'art, de la bellesa, més humans, el contrari... l'art no és una "cosa", un "artefacte", l'art és un acte, bàsicament un acte de comunicació
Els governants tenen la responsabilitat de facilitar que la societat es desenvolupe, que siga cada cop més civilitzada, doncs, posant entrebancs a la cultura aconseguiran tot el contrari. I d'això depén, en bona part, el desenvolupament de l'economia. Amb una base social sense creativitat, identitat col·lectiva i capacitat d'anàlisi abstracte, on anem? La cultura com a tal no depén de l'economia, és més bé al contrari, el desenvolupament de l'economia en aquest moment necessita d'absorbir allò que proporciona el fet cultural.
6 comentaris:
Potser també és de veres que s'acaba una línia d'acció cultural subvencionada, afavorida o controlada pels poders públics. Potser també haja de recomençar un cultura de lluita per la dignitat i amb més compromís polític. Perquè, cada dia més, em sembla, 'ens toquen els ouets' amb més intensitat i desvergonya.
Ben cert, i amb la subvenció també hi ha un nepotisme i una corrupció que era/és insuportable.
Creo que hay que plantear objetivos a medio y largo plazo. Creo que tiene que haber un modelo sostenible, un modelo ganar-ganar que permita que todos podamos aportar nuestro talento y poder vivir de esto. Quizás también sea necesario que escuchemos al púbico y sepamos conectar con sus emociones y sobre todo que sepamos y asumamos que nuestro trabajo tiene unos costes y un valor. Felicidades por la reflexión.
Creo que hay que plantear objetivos a medio y largo plazo. Creo que tiene que haber un modelo sostenible, un modelo ganar-ganar que permita que todos podamos aportar nuestro talento y poder vivir de esto. Quizás también sea necesario que escuchemos al púbico y sepamos conectar con sus emociones y sobre todo que sepamos y asumamos que nuestro trabajo tiene unos costes y un valor. Felicidades por la reflexión.
Gràcies pel teu comentari Isabel. Sí, la desconnexió amb el públic és un problema, Greg Sandow al seu blog ha fet reflexions molt interessants sobre aquest tema. Nosaltres estem treballant en aquest sentit, canviant el format de concert i fent programes interdisciplinars. Creiem que a poc a pco anem fent públic. En aquest aspecte hem d'aprendre del món del teatre, ells ho han fet molt millor que els músics.
Gràcies.
Eixa idea de connectar la música amb el teatre és molt bona. Les complicitats i la comunicació, és clar, són fonamentals.
El problema de planificar és com fer-ho des de col·lectius organitzativament febles o inestables. Reconec, perquè ho he viscut, que és més factible fer-ho des de les institucions, tot respectant l'autonomia i la independència dels creadors en un equilibri que no és fàcil.
Publica un comentari a l'entrada