Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

diumenge, 11 de desembre de 2011

Qui és qui V: els programadors

Què són els programadors? Una possible definició podria ser: els responsables d'organitzar i planificat activitats culturals, d'acord amb les motivacions i característiques d'una població o col·lectivitat concreta.
Entre les tasques que realitzen els programadors podem apuntar les següents:
  1. Analitzar les necessitats culturals del municipi, comarca, ...
  2. Promocionar, dissenyar i implementar polítiques culturals a nivell territorial.
  3. Planificar activitats culturals escaients.
  4. Difusió d'art contemporani, artistes locals, artistes novells,...
  5. Gestió administrativa de la proposta cultural.
  6. Responsable de la valoració del grau de satisfacció entre el públic de les activitats
  7. Responsable de les avaluacions d'allò programat
 Hauríem de distingir entre els programadors culturals professionals, i aquells que realitzen aquesta funció per ostentar un càrrec polític en un poble o institució on no hi ha un programador professional. Parlarem dels primers, dels segons ho farem en una propera entrada dedicada als polítics.

Ben difícil ho tenen. Per a què enganyar-nos. Programar bé sense diners és pràcticament missió impossible. Les partides dedicades a cultura han sigut les primeres en patir els retalls per part de les administracions, amb què els programadors s'han quedat sense recursos econòmics per poder configurar la "programació cultural". Què fer? doncs allò que és factible, que no deixa de ser allò que no suposa gairebé despesa econòmica. Una de les mesures és tirar mà d'espectacles d'associacions amateurs: teatre amateur, música amateur, ... Reduir les activitats, però no la qualitat, o ambdues. etc. Siga com siga, retallar, perdre bona part del treball realitzat durant anys, i en alguns casos de forma sagnant per l'èxit que algunes planificacions havien tingut.

I sobre la música?
Primer, les partides econòmiques destinades a activitats musicals els venen als programadors condicionades pels diners que han de destinar a les bandes. És a dir, els diners per a música els venen ja concretats. Error polític amb el qual han de carregar. La particularitat i importància de les bandes fa necessari que les partides econòmiques destinades a aquestes ho siguen de forma diferenciada i particularitzada, i que no hipotequen la programació de música. Dit d'altra forma, que la subvenció a les bandes no siga a costa de no poder programar música, com ocorre en molts dels nostres municipis. I no ens val la demagògia de preguntar: i què fem llevem diners a les bandes per a programar música?Doncs no, per descomptat.
Segon, cal ressenyar l'alta qualificació dels programadors en qüestions teatrals, i l'èxit que han aconseguit conjuntament amb el bon quefer de les companyies. Han creat un públic fidel, un públic que en sap de teatre i en demana. Per diverses causes no ho han pogut aconseguir amb la música, i entre les raons també estem els músics, no volem fugir de la nostra responsabilitat.

Ho repetim novament, ben difícil ho tenen en aquests moments, on veuen caure a terra part de la feina feta, i, a més, han de suportar crítiques que haurien d'anar a altres.