Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 5 de desembre de 2011

Josep Portell: compositor socarrat oblidat. Vergonya!


Josep Portell va nàixer a Xàtiva a finals del segle XVII, en una família d'artesans amb lligams amb l'esglèsia. Fou escolà de la Col·legiata, on va rebre la seua primera educació musical. Va viure els tràgics moments de la crema de Xàtiva, de la seua ciutat, del seu entorn vital i sentimental. Com tants altres va fugir, sí, fugir de sa casa. va anar lluny, a Roma, molt probablement acollit per un familiar seu clergue resident des de dècades a la Ciutat Eterna.
A Roma va estudiar i fer carrera, essent un dels compositors més reconeguts, i fins i tot, ocupà el cobejat lloc de mestre de capella de Santa Maria in Trastevere, església subjecta al vaticà. Un músic jove amb èxit que combregava un estil innovador per al seu temps, un incipient classicisme, un  estil galant típicament romà. Però el capítol de Xàtiva l'any 1729 li ofereix el càrrec de mestre de capella de la Seu de Xàtiva i ho deixa tot i torna a casa. Una ciutat encara desfeta, sense a penes organització musical a la Seu, sense possibilitat de promocionar en el seu ofici amb misèria i repressió als carrers.  Però tornà. Tornà a Xàtiva i es va recloure dins els seus murs. Amb ell l'estil més modern que es conreava va aplegar a València, o millor dit a Xàtiva que d'allí no es va moure i d'allí la seua música no va transcendir.
Va tocar per al rei Felip VI durant la seua polèmica visita a Xàtiva. Tocant el violí en l'orquestra què pensaria Portell d'aquest rei? i del maníac-depressiu del pare d'aquest rei que va ordenar cremar sa casa i la dels seus?

No resten composicions seues als arxius valencians, ni tampoc a cap de la resta de l'estat. Però una gran quantitat resta a Roma, on Giuseppe Portelli, com era conegut allí, va triomfar. I ací en l'oblit, trepitjat al rebutjar rescabalar-lo de les obagues de la memòria col·lectiva. Traspassà el 1754 i resta esperant-nos ell i la seua música.
Escolteu aquesta música magnífica en un registrament deplorable d'un grup italià. Tanmateix, malgrat la cantant no estar en cap moment afinada, podem apreciar una música bella, galant, que acarona amb sensualitat.