Entartete Kunst: dos poemes d'Erik Fried

El poeta i assagista Erik Fried reperesenta una de les vessants de la poesia en alemany que s'allunya de l'existencialisme predominant en les primeres dècades del segle xx, per endinsar-se en una poesia compromesa socialment. Erik va haver de fugir d'Àustria després de l'assassinat de son pare per part de la Gestapo. Es refugià a Anglaterra, on residí fins la seua mort. 

  

Vull recordar
que no vull oblidar
car vull ser jo mateix
Vull recordar
que vull oblidar
car no vull patir massa

Vull recordar
que no vull oblidar
que vull oblidar
car vull conéixer-me

Car no puc pensar
sense recordar
car no puc voler
sense recordar
car no puc estimar
car no puc esperar
car no puc oblidar
sense recordar

Vull recordar
tot el que hom oblida
car no puc salvar-me
sense recordar
ni salvar els meus fills

Vull recordar
el passat i el futur
i vull recordar
que aviat hauré d’oblidar
i vull recordar
que aviat jo se

POR I DUBTE

No dubtes

del qui

et diga

que té por.

però tin por

del que 

et diga

que no té cap dubte.