Helga Schmidt té la solució, això diu.

Josep Antoni Alberola
Membre del Llevant Ensemble

Llegim amb deteniment allò que comenten els gerents del grans teatres d'òpera espanyols al blog El Concertino de El País. , entre les opinions les de Helga Schmidt.

Un té el convenciment de viure en un país diferent al que viu certa gent. Geogràficament podem estar en un mateix entorn, però la percepció de la realitat social sembla contraria. Comencem per dir un parell de coses: la senyora Schmidt cobra més que el president de la Generalitat, uns 180.000€, però si sumem les dietes i altres cosetes, la quantitat aplega a 300.000€ a l'any. (http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/25/consell-ahorrara-medio-millon-rebaja-sueldo-directivos-empresas/859714.html, més informació també en aquest enllaç http://www.lasprovincias.es/v/20110805/culturas/helga-schmidt-plantea-dejar-20110805.html). Aquestes retribucions, tant en temps de bonança com ara amb la crisi, són una immoralitat. Ni per qüestions mercantilistes, segons la qual deuria rebre segons riquesa crea, és a dir, que hauria de refer més que rebre; ni per èxit social del Palau de les Arts; ni per la qualificació tècnica necessària justifiquen semblants catxets. Durant la seua gestió el dèficit del Palau de les Arts ha crescut de forma descomunal, el Palau de les Arts té problemes de públic i d'ingressos. La taquilla, ai! la taquilla...

Bé, la gerent del Palau de les Arts, com a solució a la crisi en el món de la música, i l'òpera en particular, proposa confeccionar una programació conservadora, és a dir, aquella a la qual no ha de pagar drets d'autor. Cavallers! ja tenim la solució! això junt a no gastar tant en l'escenografia. Ja està! Res de parlar-ne de reducció dràstica del seu catxet i privilegis estrafolaris.

Cal llegir també amb deteniment les paraules de Mortier (Teatre Reial de Madrid) i les de Matabosch (Liceu de Barcelona). Ni la més mínima autocrítica! 

Quin contrast amb tot el que està comentant-se aquests dies als EUA arran d'unes declaracions de David Gockley, gerent de l'òpera de San Francisco.(http://www.artsjournal.com/sandow/2012/01/more-clouds-gather.html en aquesta entrada del blog de Sandow trobareu bona cosa de comentaris i un enllaç amb el text de Gockley). Sinceritat, anàlisi de la situació, de la pròpia feina, i responsabilitat en obrir un debat públic sobre aspectes que afecten a les seues competències, amb el risc de ser censurada la seua gestió.
Transparència, sí, transparència en les dades i en el debat. Quin és el cost total, quines són les despeses (desglossades, per descomptat), si és suportable o no la infraestructura, per a qui és tot allò... perquè si és, com afirmava ahir mateix a la premsa l'escenògraf Jonathan Miller, per a què al Palau el public que va ho faça per a demostrar que és ric i per prestigi... doncs, vostès mateix.
Al blog de Greg Sandow, per exemple, podeu comprovar la vivacitat i la qualitat dels comentaris exposats allí al voltant de les paraules de David Gokley. A més, cal fixar-se en qui fa els comentaris, alguns d'ells són de gent important, dels que apareixen a la wikipedia, començant pel mateix Sandow. Alguna cosa podem aprendre d'aquesta gent.