El Llevant Ensemble us desitja a tots un
FELIÇ ANY NOU
Que aquest any que encetem estiga ben farcit de felicitat i satisfacció,... ah! no oblideu la música, que la vida sense música seria un error.
dissabte, 31 de desembre del 2011
divendres, 30 de desembre del 2011
Hui concert "A la Carta" al Teatre del Raval
Us recordem a tots que hui a les 22'30 actuarem al Teatre del Raval amb el concert "A la Carta". Us esperem, i us esperem amb ànims de participar activament i gaudir d'una vetlada musical.
Per cert, el concert apareix anunciat hui a les pàgines de Las Provincias:
dijous, 29 de desembre del 2011
Tanca les portes l'òpera de Boston
L'òpera de Boston tanca les portes degut al dèficit acumulat. Aquesta important institució operística americana és una més de la nòmina d'institucions musicals que han caigut en els darrers temps als EUA.
Com ens afecta açò a nosaltres? Doncs, ben senzill, qui pense que canviant el sistema actual de finançament de l'art per un sistema de mecenatge privat a l'estil americà van a solucionar-se els problemes que tenim ací, creiem que estan en un error. La solució és com el problema, complexa i amb moltes vessants. Què farem? eixirem del foc per a caure a les brases?
innocentada: Barenboim director del Conservatori de Madrid
La innocentada del dia era el nomenament de Daniel Barenboim com a director del Conservatori de Madrid. La notícia apareixia així a 12Notas
28/12/2011.- El pianista y director judeo
argentino español ha aceptado ponerse al frente del Conservatorio de la
capital de España tras unas breves negociaciones, según han anunciado
fuentes responsables del sector educativo de la Comunidad de Madrid.
Barenboim es uno de los más prestigiosos músicos del
panorama mundial. Como director de orquesta y pianista ha alcanzado ya
los puestos más elevados del circuito occidental y había comenzado a
dedicar su inmensa popularidad a favorecer causas relacionadas con la
paz y entendimiento entre los pueblos, destacando su militancia a favor
del diálogo entre palestinos e israelita.
En España, aparte de sus frecuentes apariciones artísticas, ha dedicado una intensa energía a la Fundación que lleva su nombre, junto con el del pensador palestino Edward Said, una iniciativa que junta a jóvenes de diversos países para hacer de la música un lenguaje de fraternidad y tiene su sede en Sevilla.
El nombramiento del Barenboim como cabeza del Conservatorio Superior madrileño ha sorprendido a propios y extraños. El maestro, no obstante, lo ha razonado como una aportación trascendental a la pacificación de un sector como es el de la educación musical que tiene en Madrid una beligerancia que nada tiene que envidiar a los conflictos internacionales más señalados. Si Barenboim se ha enfrentado a sus propios hermanos judíos para que vuelvan a escuchar a Wagner y ha hecho del diálogo permanente entre enemigos una estrategia de enorme esperanza, ¿por qué no aplicar el mismo bálsamo a una madeja tan enredada como es el Conservatorio Superior madrileño?
El único punto polémico del acuerdo podría haber sido el del sueldo tal y como están las finanzas, pero el gran artista ha zanjado el asunto proponiendo cobrar un simbólico euro al año por su gestión. Exigiendo, eso sí, una flexibilidad de horarios y presencia física en el centro que le permita seguir atendiendo a todas sus obligaciones.
Este nombramiento, en suma, añade excelencia artística al ahorro económico y permite que el arisco y permanentemente enrabietado sector de la educación musical superior se sitúe a la altura de los grandes desafíos que la Comunidad de Madrid se plantea, como es el caso del gran macrocentro de apuestas y juegos de azar con el que se quiere poner el nombre de Madrid en lo más alto del circuito mundial de brillantes capitales. Por una vez, bien está lo que bien acaba.
En España, aparte de sus frecuentes apariciones artísticas, ha dedicado una intensa energía a la Fundación que lleva su nombre, junto con el del pensador palestino Edward Said, una iniciativa que junta a jóvenes de diversos países para hacer de la música un lenguaje de fraternidad y tiene su sede en Sevilla.
El nombramiento del Barenboim como cabeza del Conservatorio Superior madrileño ha sorprendido a propios y extraños. El maestro, no obstante, lo ha razonado como una aportación trascendental a la pacificación de un sector como es el de la educación musical que tiene en Madrid una beligerancia que nada tiene que envidiar a los conflictos internacionales más señalados. Si Barenboim se ha enfrentado a sus propios hermanos judíos para que vuelvan a escuchar a Wagner y ha hecho del diálogo permanente entre enemigos una estrategia de enorme esperanza, ¿por qué no aplicar el mismo bálsamo a una madeja tan enredada como es el Conservatorio Superior madrileño?
El único punto polémico del acuerdo podría haber sido el del sueldo tal y como están las finanzas, pero el gran artista ha zanjado el asunto proponiendo cobrar un simbólico euro al año por su gestión. Exigiendo, eso sí, una flexibilidad de horarios y presencia física en el centro que le permita seguir atendiendo a todas sus obligaciones.
Este nombramiento, en suma, añade excelencia artística al ahorro económico y permite que el arisco y permanentemente enrabietado sector de la educación musical superior se sitúe a la altura de los grandes desafíos que la Comunidad de Madrid se plantea, como es el caso del gran macrocentro de apuestas y juegos de azar con el que se quiere poner el nombre de Madrid en lo más alto del circuito mundial de brillantes capitales. Por una vez, bien está lo que bien acaba.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Volem un ministre com l'alemany Bernd Neumann
A Alemanya tenen un ministre de cultura, Bernd Neumann, que si els ministres es pogueren contractar com els jugadors de futbol se'l rifarien. Fa un temps, ens fèiem ressò de la notícia de l'augment del 5'1% de la despesa en art per part del govern alemany. Neuman, davant certes crítiques, va al·legar que allò no era subvenció si no que era una "inversió en el futur de la societat". Doncs, Bernd Neumann, va aparèixer fa uns dies a un dels canals de televisió més importants del país, ARD, per a posar a parir els canvis de programació del canal, per haver substituït programes culturals per realities show. Si han siguts substituïts és perquè existien, ací la immensa majoria dels canals no poden substituir els programes de contingut cultural per no existir.
A més, aquest ministre no és d'aquells que està únicament interessat en les grans infraestructures o les flors escollides. No. entre les seues preocupacions està que l'art aplegue a tot els llocs, i el recolzament a entitats com clubs de Jazz, sales independents de teatre, etc. Un com eixe volem!
A Ritmo i Scherzo els queda un no res
Segons l'editorial del proper més de gener de la revista Ritmo, la retirada de les subvencions a les revistes culturals suposarà la desaparició d'aquestes en un parell de mesos, incloses Ritmo i Scherzo. Sens dubte una desfeta cultural, malgrat que no ens agradara la línia editorial d'algunes d'aquestes revistes.
Cal tenir en compte que algunes d'aquestes revistes tenen més de vuitanta anys, i que entre altres col·laboradors han comptat amb noms com Bartók.
Estem en un més dels episodis calamitosos d'aquesta crisi que està desbaratant i desmuntant en dèbil i desestructurat teixit cultural que teníem. Era responsabilitat pública (dels polítics, i, per tant, de la societat en el seu conjunt) haver bastit alguna cosa més sòlida, deixar-ho caure ara és, senzillament, una irresponsabilitat.
dilluns, 26 de desembre del 2011
Entrevista a J. M. Lassalle, nou secretari d'estat de cultura
La següent entrevista a José Maria Lassalle dóna llum a molts interrogants oberts arran la victòria electoral del PP. Lassalle clarament aposta pel model anglosaxó, literalment diu
"el desarrollo de una estrategia nacional de mecenazgo intensa y ambiciosa, inspirada en Gran Bretaña o EE.UU."
La subvenció pública, segons Lassalle
"Es un modelo ineficiente y que ha de ser transformado en políticas de
estímulo a la creación transparentes y basadas en la libertad y la
generación de retornos de una más amplia base social. La cultura no
puede pivotar exclusivamente alrededor de la subvención. Las ayudas
públicas, como ya sucede en la investigación o la innovación, deben ir
dirigidas hacia nuevos creadores o industrias incipientes que requieren
estímulos estratégicos."
I la pregunta que se'ns planteja és: i allò que és deficitari, com per exemple el desenvolupament d'activitats culturals a pobles menuts, on el mecenatge privat serà més que complicat? Les entrevistes, pel format mateix, són textos molt reduïts i no pot incloure's tot. Esperem que tinguen en ment les limitacions del sistema de finançament privat de la cultura, sinó el mateix que està ocorrent a als EUA o a Anglaterra ocorrerà ací, i haurem fugit del foc per a caure en les brases.
dissabte, 24 de desembre del 2011
Llei de mecenatge
Segons la portantveus del nou govern, el ministre de cultura, Jose I. Wert ja té l'encàrrec de confeccionar la nova llei de mecenatge. Sembla que la llei eixirà més prompte que tard, suposem que són conscients que sense subvencions i sense mecenatge no hi res a fer. De totes formes, si el finançament de la cultura va a limitar-se al mecenatge, estaran sabedors del que està ocorrent als Estats Units, no? i que els països on la cultura està en millor posició són aquells que combinen els dos sistemes?. Tant el ministre J. I. Wert com el secretari d'estat José Maria Lasalle, sobretot aquest darrer, són entesos en aquest temes. Cal ressenyar, que amb la llei no hi haurà prou, no hi ha una tradició darrere, caldrà propiciar, incentivar perquè arranque. I una darrera observació, els empresaris efectuaran el mecenatge en aquells llocs on tinguen interessos, clar està, i en aquells pobles on pràcticament només hi ha que un parell de forns i una farmàcia? qui efectuarà allí el mecenatge que permeta una activitat cultural al llarg de l'any?divendres, 23 de desembre del 2011
Comunicat sector de les Arts Escèniques
Hui apareix la notícia del comunicat elaborat per diverses associacions lligades a les arts escèniques. Totes les arts escèniques menys la música, tots sabem que no hi ha cap associació de músics o grups de música professional, som així. Doncs bé, el panorama està com està, i del SARC sense notícies. Si ha de desaparèixer que ho diguen, i si no que ho diguen també, que ja està bé.
Pengem el link amb la notícia del comunicat
Concert de la Capella Ducal
Hui divendres 23 de desembre a les 20'00h, a la Casa de Cultura de Gandia, tindrà lloc el concert dels nostres amics de la Capella Ducal. Si esteu per Gandia i voleu gaudir de bona música, ja sabeu on anar.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Música per als Nadals
Als Nadals hi ha tradició de programar ací a València El Messies de Haendl, meravellós. La gent abans d'entrar al concert ja va xiulant el famós Al·leluia. Però entres les obres dedicades a la epifania destaca el monumental i fabulós oratori de Nadal de J. S. Bach. Llèstima que, al contrari de com ocorre en altres llocs, no es programe més sovint per ací.
Pegem uns vídeos on podeu escoltar l'oratori sencer en una interpretació historicista dirigida per Gardiner. No hi ha subtítols en castellà ni en valencià, com a obra dramàtica, sense el text ens perdem la trama argumental, tanmateix paga la pena.
dilluns, 19 de desembre del 2011
Qui és qui VI: els polítics
Si la situació actual és la que és es deu en bona part per les polítiques errònies portades a terme des de fa temps. Errors que han comés els polítics. Cadascú que assumisca la seua responsabilitat, exactament com ho hem de fer tots els demés.
Resultaria fàcil, i més actualment amb el descrèdit que tenen els polítics, "posar-los a parir" de forma genèrica. Però no seria ni just ni correcte, més bé tot el contrari, seriem injustos amb tots aquells que es dediquen a l'acció política i han treballat durant anys amb esforç continuat i intel·ligència. Però parlar-ne bé de forma genèrica també és ben complicat.
Des del punt de vista municipal hem constatat que en més casos del que seria desitjable la regidoria està ocupada per polítics amb una ínfima preparació tècnica. Un espera que els regidors de l'àrea de cultura siguen gent relacionada amb allò que hauran de treballar, però no sempre és així. En el cas dels pobles menuts els ajuntaments no compten amb un programador, fet que agreuja la situació si el regidor de l'àrea no pertany al món cultural. També el cas contrari! gent molt preparada però sense un pressupost suficient per a poder portar a terme idees en un principi interessants.
Una crítica, que suposem molts companys compartiran, és que han de programar, sí programar, que és una cosa bastant diferent a acumular actes culturals. No és el mateix, ni molt menys. Amb els recursos que siguen, ara amb menys abans amb més, però que programen! Que avaluen les mancances, que marquen objectius, que siguen agosarats, que premien la creativitat, que sàpiguen separar cada àmbit (l'amateur del professional i l'estudiant), que estiguen al dia en allò que ocorre al voltant de la cultura, etc.
En els cas dels pobles amb programadors culturals, és necessària la direcció política, però un polític per haver sigut escollit pel poble no li són atorgats els coneixements necessaris com una espècie d'il·luminació, llavors ha de saber separar entre allò que és la feina dels treballadors qualificats i l'activitat política (no confondreu-ho amb partidista). No saber-ho pot portar a situacions malagradoses, amb casos de censures intol·lerables, com les sofertes per Romà de la Calle al MuVim, exemple paradigmàtic de censors per un costats i d'integritat per l'altre.
En mà dels polítics està la confecció dels pressupostos, decidir la quantia de la partida pressupostària dedicada a cultura. Doneu-li un colp d'ull als pressupostos de cultura dels vostres pobles, nosaltres ho hem fet en els nostres. No ens hem trobat amb cap sorpresa, la dotació és raquítica. Encara que aquesta mancança amb imaginació i treball es pot intentar pal·liar, però clar, amb imaginació, treball i no conformant-se.
Tot sembla bastant negatiu, però pensem que hi han pobles on s'ha fet concretament al contrari de com ho acabem de descriure, amb resultats més que òptims. És a dir, és possible, i ho és per les persones.
Resultaria fàcil, i més actualment amb el descrèdit que tenen els polítics, "posar-los a parir" de forma genèrica. Però no seria ni just ni correcte, més bé tot el contrari, seriem injustos amb tots aquells que es dediquen a l'acció política i han treballat durant anys amb esforç continuat i intel·ligència. Però parlar-ne bé de forma genèrica també és ben complicat.Des del punt de vista municipal hem constatat que en més casos del que seria desitjable la regidoria està ocupada per polítics amb una ínfima preparació tècnica. Un espera que els regidors de l'àrea de cultura siguen gent relacionada amb allò que hauran de treballar, però no sempre és així. En el cas dels pobles menuts els ajuntaments no compten amb un programador, fet que agreuja la situació si el regidor de l'àrea no pertany al món cultural. També el cas contrari! gent molt preparada però sense un pressupost suficient per a poder portar a terme idees en un principi interessants.
Una crítica, que suposem molts companys compartiran, és que han de programar, sí programar, que és una cosa bastant diferent a acumular actes culturals. No és el mateix, ni molt menys. Amb els recursos que siguen, ara amb menys abans amb més, però que programen! Que avaluen les mancances, que marquen objectius, que siguen agosarats, que premien la creativitat, que sàpiguen separar cada àmbit (l'amateur del professional i l'estudiant), que estiguen al dia en allò que ocorre al voltant de la cultura, etc.
En els cas dels pobles amb programadors culturals, és necessària la direcció política, però un polític per haver sigut escollit pel poble no li són atorgats els coneixements necessaris com una espècie d'il·luminació, llavors ha de saber separar entre allò que és la feina dels treballadors qualificats i l'activitat política (no confondreu-ho amb partidista). No saber-ho pot portar a situacions malagradoses, amb casos de censures intol·lerables, com les sofertes per Romà de la Calle al MuVim, exemple paradigmàtic de censors per un costats i d'integritat per l'altre.
En mà dels polítics està la confecció dels pressupostos, decidir la quantia de la partida pressupostària dedicada a cultura. Doneu-li un colp d'ull als pressupostos de cultura dels vostres pobles, nosaltres ho hem fet en els nostres. No ens hem trobat amb cap sorpresa, la dotació és raquítica. Encara que aquesta mancança amb imaginació i treball es pot intentar pal·liar, però clar, amb imaginació, treball i no conformant-se.Tot sembla bastant negatiu, però pensem que hi han pobles on s'ha fet concretament al contrari de com ho acabem de descriure, amb resultats més que òptims. És a dir, és possible, i ho és per les persones.
Concert "A la Carta"?!
Què és "A la Carta? Doncs un concert del Llevant Ensemble on el públic pren la iniciativa, decideix allò que vol escoltar amb una participació activa. Una visió diferent de la relació públic/músic i del concepte de concert burgés decimonònic. Un concert incert en el seu desenvolupament on la paraula i el diàleg espontani prenen part.
Recordeu, serà el proper divendres 30 de desembre a les 22'30 h. al Teatre del Raval.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Hildegarda von Bingen Doctora de l'Església des del divendres
Després de nou-cents anys de la seua mort, l'actual papa divendres passat va proclamar a la gran compositora i poeta medieval Hildegard von Bingen Doctora de l'Església, i, segons s'anuncia, en breu serà canonitzada, malgrat que en molts textos podeu trobar-la com Santa Hildegarda, aquesta no ho és.
La notícia té dues vessants: primer: no tots els dies es proclama doctor de l'Església a un compositor; i segon, en uns ambients tant marcadament masclistes i classistes és especialment important el fet de ser una dona.
Com a músics esperem que tot açò servisca per a donar a conèixer la música i la literatura de Hildegarda von Bingen i la d'altres dones compositores.
Ens és impossible després de llegir la notícia no recordar a Marianna Martínez (També la podeu trobar com Marianne von Matínez) qui segueix esperant-nos. Filla d'exiliats de la Guerra de Successió que es varen establir a Viena, com tants altres. Fou alumna de Metastasio i J. Haydn, quasi res! i, sens dubte, la compositora més important del segle XVIII. Pengem la següent simfonia de Marianna.
dissabte, 17 de desembre del 2011
Una estadística de l'SGAE que hauria de desglossar-se
Segons la SGAE ací és el lloc on més concerts de música clàssica hi ha de tot l'estat. De segur que és ben cert. Però sinó comptabilitzem les bandes, on ens què en quedem? L'estadística és ben certa, però caldria que en la notícia aquesta enquesta vinguera desglossada, per així poder comparar l'activitat professional amb altres llocs. Hem buscat a la pàgina de l'SGAE però no hem trobat la informació. Suposem que l'activitat deu ser, pam dalt pam baix, semblant a la resta de l'estat.
divendres, 16 de desembre del 2011
Un nou conservatori a Gandia?
Doncs així sembla segons hem pogut llegir a la premsa digital, concretament a Saforguia:
Gandia construirà un conservatorio municipal.
La concejala de Urbanismo, Clara Carbonel, junto al concejal de Cultura y Educación, Vicent Gregori, han presentado esta mañana el próximo proyecto del Gobierno local: se trata de un Conservatorio de Música de nivel elemental y profesional ubicado en el Grupo Simancas de Gandia, entre la calle Plus Ultra, Sant Rafael y Ferrocaril d'Alcoi.
“La ventaja de instalarlo en el corazón de la ciudad es que dará vida a este barrio y regenerará la actividad de la ciudad”. El centro musical estará situado en el edificio donde estaba previsto ubicar el spa, “que no estaba proyectado en la construcción por falta de financiamiento”, ha exlicado Carbonell.
De este modo, en los bajos del edificio principal, con una superfície de 800 m2, se instalarán los espacios de carácter teórico, tales como aulas de enseñanza instrumental (7), una biblioteca del conservatorio, una aula de informática y una sala de usos múltiples. A su vez, en el bloque exento se situarán las aulas instrumentales y los diferentes espacios para la práctica instrumental: 26 salas de diferentes tamaños (15 y 20 m2), 10 cabinas de estudio, 3 aulas de orquesta y coro, 2 salas de orquesta y coro, 1 sala de música de cámara y percusión y un auditorio para albergar a 200 personas.
“Todo esto distribuido en una planta subterránea, una planta baja y tres alturas”, ha afirmado Carbonell. Asimismo, el centro se completará con otros espacios de tipo administrativo, vestíbulos, lavabos, almacenes, etc.
Ambos concejales también han informado que los técnicos de la Conselleria han supervisado este proyecto en el que se pondrá especial atención a las condiciones acústicas “para no molestar a los vecinos”, ha señalado Gregori.
Cabe destacar que será un centro de enseñanza gratuita y “contará con un programa pionero en la Comunitat ya que se ofrecerán clases de educación especial”.
El proyecto que tendrá una superfície total de 2.900 m2 comenzará a partir del primer trimestre de 2012 y se espera que las obras finalicen en año y medio. La partida presupuestaria es de 3 millones de euros con el IVA incluido. Por último, Carbonell ha aclarado que esta modificiación “no infliurá en la biblioteca municipal prevista en el proyecto final”.
Gandia construirà un conservatorio municipal.
La concejala de Urbanismo, Clara Carbonel, junto al concejal de Cultura y Educación, Vicent Gregori, han presentado esta mañana el próximo proyecto del Gobierno local: se trata de un Conservatorio de Música de nivel elemental y profesional ubicado en el Grupo Simancas de Gandia, entre la calle Plus Ultra, Sant Rafael y Ferrocaril d'Alcoi.
“La ventaja de instalarlo en el corazón de la ciudad es que dará vida a este barrio y regenerará la actividad de la ciudad”. El centro musical estará situado en el edificio donde estaba previsto ubicar el spa, “que no estaba proyectado en la construcción por falta de financiamiento”, ha exlicado Carbonell.
De este modo, en los bajos del edificio principal, con una superfície de 800 m2, se instalarán los espacios de carácter teórico, tales como aulas de enseñanza instrumental (7), una biblioteca del conservatorio, una aula de informática y una sala de usos múltiples. A su vez, en el bloque exento se situarán las aulas instrumentales y los diferentes espacios para la práctica instrumental: 26 salas de diferentes tamaños (15 y 20 m2), 10 cabinas de estudio, 3 aulas de orquesta y coro, 2 salas de orquesta y coro, 1 sala de música de cámara y percusión y un auditorio para albergar a 200 personas.
“Todo esto distribuido en una planta subterránea, una planta baja y tres alturas”, ha afirmado Carbonell. Asimismo, el centro se completará con otros espacios de tipo administrativo, vestíbulos, lavabos, almacenes, etc.
Ambos concejales también han informado que los técnicos de la Conselleria han supervisado este proyecto en el que se pondrá especial atención a las condiciones acústicas “para no molestar a los vecinos”, ha señalado Gregori.
Cabe destacar que será un centro de enseñanza gratuita y “contará con un programa pionero en la Comunitat ya que se ofrecerán clases de educación especial”.
El proyecto que tendrá una superfície total de 2.900 m2 comenzará a partir del primer trimestre de 2012 y se espera que las obras finalicen en año y medio. La partida presupuestaria es de 3 millones de euros con el IVA incluido. Por último, Carbonell ha aclarado que esta modificiación “no infliurá en la biblioteca municipal prevista en el proyecto final”.
El debat al voltant de la cultura
Que a tot arreu s'està debatent sobre el futur finançament de la cultura, la seua immersió en la societat, el seu paper social, la gestió, la programació, el captació de públic, etc. és a hores d'ara indiscutible, malgrat que per ací semble que no passa i no es diu res. Hi han aportacions de tot tipus. Com a mostra pengem ací una sèrie de links de blogs, revistes digitals i pàgines web dedicades al tema. Són de lectura interessant per a tots aquells que d'una forma o d'una altra estem involucrats en el món cultural.
dimecres, 14 de desembre del 2011
Gene Carr: Mensaje desde España
Gene Carr, coautor del llibre Rompiendo La Quinta Pared: Marketing par las Artes en la Era Digital, ha estat les darreres setmanes a Madrid presentant la traducció del seu llibre al castellà. Després de la visita ha escrit la següent entrada al seu blog, on fa, des d'una visió economicista, una descripció de la situació del món cultural a Espanya.
El següent paràgraf resumeix de forma succinta la paràlisi actual segons Carr:
La major part d'aquestes organitzacions (institucions públiques o lligades a l'administració pública) no s'han centrat a generar ingressos, la idea de crear i mantenir una relació amb el públic a través d'activitats de màrqueting i desenvolupament d'audiència no ha estat una gran preocupació. I, ja que no hi ha incentius fiscals per a les persones a donar, la filantropia privada, simplement no existeix.
És a dir, ara ni una cosa ni l'altra: ni la subvenció pública de les arts ni la subvenció privada. No haver sabut o volgut crear en el seu temps unes condicions mixtes de mecenatge i subvenció, que és el que sembla que està funcionant en alguns llocs, ens porta a aquesta situació. És lícit deixar caure l'activitat cultural, de la qual menja molta gent, sense haver procurat altres mitjans de finançament primer?
Els públics de la cultura: Teatros que bajan el telón
Pengem el següent text de Jaume Colomer, és una lectura interessant sobre el que estem vivint en el mon cultural, i les possibles eixides per al futur.
Els públics de la cultura: Teatros que bajan el telón: El periodista Justo Barranco publicó el 22 de octubre en La Vanguardia un reportaje con el título “ El telón se abreal sector privado ” y...
Els públics de la cultura: Teatros que bajan el telón: El periodista Justo Barranco publicó el 22 de octubre en La Vanguardia un reportaje con el título “ El telón se abreal sector privado ” y...
dimarts, 13 de desembre del 2011
Cartell "A la Carta"
Ja tenim ací el cartell del concert "A la Carta" del dia 30. Recordeu que serà a les 22'30 al Teatre del Raval. Podeu reservar encara abonaments per a la temporada de tres concerts: "A la Carta" "Entartete Musik" i "Els Sons de les Meravelles".
Acabem l'any amb música, que la vida sense música seria un error.
diumenge, 11 de desembre del 2011
La música clàssica com a professió
El 2008 Dawn Bennett va publicar Understanding Classical music Profession. Llibre d'èxit entre els músics i que ha sigut traduït a diversos idiomes, entre ells el castellà (Grao, 2010).
Què té d'especial aquest llibre per aconseguir aquest nivell d'èxit? En un principi res, el que diu ho sabem o ho intuïm tots. Però clar, no és el mateix que un s'ho pense o que ho comente amb els companys, que trobar-s'ho escrit en un estudi sistemàtic basat en l'experiència personal de l'autora més la inclusió d'estadístiques bastant àmplies d'un estudi sociològic seriós.Un paràgraf que explica perfectament el per què de l'èxit:
La jerarquia contribuye a crear gran parte de la angustia experimentada por las persona que intentan dedicarse a la interpretación y que sufren un agónico sentido de fracaso cuando necesitan trabajar fuera de ella para ganarse la vida o atender a las responsabilidades de una familia. Esta sensación de fracaso contribuye al abandono de la profesión y contribuye enormemente a la lamentable percepción de los profesores de música como seres de categoria inferior. Se me ocurrió que la palabra músico se continúa utilizando con el significado de intérprete. Usada de esta forma ¿Dónde queda la mayoría de los músicos, cuya identidad profesional es mucho más diversa y compleja?
Si tenim en compte que la immensa majoria dels músics tenim com a treball principal l'ensenyament, el paràgraf anterior suposa una sacsejada en molts de nosaltres. Però analitze-m'ho un poc. Si parlem de jerarquia, també podem parlar d'estructura de poder. I per dir allò que no es sol dir: de poder efectiu sobre les estructures administratives i polítiques d'un nucli reduït de gent.
Una de les conclusions que s'extrau de l'estudi estadístic es la diversificació d'activitats dels músics: un 82% es dediquen a l'ensenyament, un 70% a la interpretació i un 27% a la direcció de conjunts instrumentals. Tots sabem sumar i açò no suma cent! La raó? doncs que els músics tenen una mitjana de 2'2 treballs diferents relacionats amb la música, com ara l'ensenyament, la interpretació, la composició, la direcció, la representació, etc. Estadísticament es pot afirmar que malgrat la preparació rebuda i la mateixa consciència i esforços que dediquem els músics, la interpretació és la segona activitat en la major part de nosaltres, essent la primera normalment l'ensenyament. Però aquells que es dediquen a la interpretació com a primera feina, paradoxalment, mostren un alt grau d'insatisfacció en el seu règim laboral.
Una altra frase de Dawn Bennett que possiblement farà fortuna, o que deuria fer-ne. Per a nosaltres podem afirmar que s'ajusta perfectament:
Lejos de ganarse la vida con la creación musical, la mayoría de los músicos financian la creación musical ganándose la vida.
Aquesta frase pot relacionar-se amb una afirmació nostra. Ací no hi ha una estructura planificada i organitzada sobre la qual desenvolupar el nostre ofici com intèrprets, amb la qual cosa tot carrega sobre les esquenes dels músics.
Segons l'autora -la qual creiem que toca raó- la defensa eficaç de les industries culturals requereix d'una veu unida. La disminució de la subvenció pública i, en el nostre cas, l'escassa efectivitat del mecenatge privat, ho fan necessari. La necessitat d'associar-se xoca frontalment amb allò que dèiem abans de les jerarquies i el poder preconcebuts. Associar-se amb situacions asimètriques no és viable. Una veu col·lectiva asseguraria una defensa activa dels interessos dels músics, ara bastant trepitjats en part pels propis músics.
Un llibre ben interessant de lectura bastant ràpida i entretenguda.
Un llibre ben interessant de lectura bastant ràpida i entretenguda.
Qui és qui V: els programadors
Què són els programadors? Una possible definició podria ser: els responsables d'organitzar i planificat activitats culturals, d'acord amb les motivacions i característiques d'una població o col·lectivitat concreta.
Entre les tasques que realitzen els programadors podem apuntar les següents:
- Analitzar les necessitats culturals del municipi, comarca, ...
- Promocionar, dissenyar i implementar polítiques culturals a nivell territorial.
- Planificar activitats culturals escaients.
- Difusió d'art contemporani, artistes locals, artistes novells,...
- Gestió administrativa de la proposta cultural.
- Responsable de la valoració del grau de satisfacció entre el públic de les activitats
- Responsable de les avaluacions d'allò programat
Hauríem de distingir entre els programadors culturals professionals, i aquells que realitzen aquesta funció per ostentar un càrrec polític en un poble o institució on no hi ha un programador professional. Parlarem dels primers, dels segons ho farem en una propera entrada dedicada als polítics.
Ben difícil ho tenen. Per a què enganyar-nos. Programar bé sense diners és pràcticament missió impossible. Les partides dedicades a cultura han sigut les primeres en patir els retalls per part de les administracions, amb què els programadors s'han quedat sense recursos econòmics per poder configurar la "programació cultural". Què fer? doncs allò que és factible, que no deixa de ser allò que no suposa gairebé despesa econòmica. Una de les mesures és tirar mà d'espectacles d'associacions amateurs: teatre amateur, música amateur, ... Reduir les activitats, però no la qualitat, o ambdues. etc. Siga com siga, retallar, perdre bona part del treball realitzat durant anys, i en alguns casos de forma sagnant per l'èxit que algunes planificacions havien tingut.
I sobre la música?
Segon, cal ressenyar l'alta qualificació dels programadors en qüestions teatrals, i l'èxit que han aconseguit conjuntament amb el bon quefer de les companyies. Han creat un públic fidel, un públic que en sap de teatre i en demana. Per diverses causes no ho han pogut aconseguir amb la música, i entre les raons també estem els músics, no volem fugir de la nostra responsabilitat.
Ho repetim novament, ben difícil ho tenen en aquests moments, on veuen caure a terra part de la feina feta, i, a més, han de suportar crítiques que haurien d'anar a altres.
dissabte, 10 de desembre del 2011
Música prehistòrica al MAGa de Gandia
dijous, 8 de desembre del 2011
Dues notícies del Palau de les Arts
Dues notícies apareixien ahir a la premsa:
Una anunciava que el gran director Valeri Guerguiev dirigia ahir dijous i hui divendres la simfonia dramàtica "Romeu i Julieta" d'Hector Berlioz al Palau de les Arts. Un gran director, amb una forma molt característics de dirigir. A Guerguiev el segueix la polèmica per la seua íntima amistat amb Putin i el recolzament que hi fa a les polítiques d'aquest. 
L'altra notícia és del tipus que ens té acostumat el Palau de les Arts. Ja tenen previst per al 2012 un dèficit de dos milions d'euros! com diuen al meu poble: casi res porta el diari! Solucions: acomiadaments i retalls de jornal. Amb aquestes mesures s'estalviaran 400.000€ d'un dèficit previst de 2 milions. A més estan perdent patrocinadors, un 10% dels abonaments i, com per exemple va ocorre amb la representació que obria la temporada, les entrades no s'estan venent amb el nombre que s'esperava.
http://www.levante-emv.com/cultura/2011/12/08/les-arts-preve-deficit-millones-2012/863222.html
dimecres, 7 de desembre del 2011
2011 Grammy: nominats en música clàssica
Ací teniu el llistat de nominats en música clàssica per als premis Grammy, i també els guanyadors del Gramophone i els Diapason d'or de l'annee d'aquest any. Com podeu comprovar cap orquestra, cor, solista o compositor espanyol nominat.
A tothora venent-nos la cançoneta del nivell internacional d'algunes institucions musicals valencianes i en aquests llistats no hi ha cap ni per ací ni per allà. Ni han estat ni s'espera que estiguen. Excessos de propaganda banal no ens falta. És cert que hi ha un alt nivell en alguna institució, però no és sols això el que es necessita per estar en la Champions Ligue.
Per cert, sabieu que Jordi Savall ha guanyat més d'una vegada un Grammy? i, si no ens equivoquem, una de les vegades va ser l'any passat per la gravació sobre la música dels Borja. Per què Savall sí i les institucions creades a colp de talonari no? la resposta és ben senzilla, vostès mateix.
Per cert, sabieu que Jordi Savall ha guanyat més d'una vegada un Grammy? i, si no ens equivoquem, una de les vegades va ser l'any passat per la gravació sobre la música dels Borja. Per què Savall sí i les institucions creades a colp de talonari no? la resposta és ben senzilla, vostès mateix.
Ací teniu l'enllaç dels Grammy per si voleu veure altres categories.
Llistat de nominats per als Grammy i els guanyadors del Gramophone
Grammy:
70. Best Orchestral Performance
Bowen: Symphonies Nos. 1 & 2
Andrew Davis, conductor (BBC Philharmonic)
[Chandos]
Brahms: Symphony No. 4
Gustavo Dudamel, conductor (Los Angeles Philharmonic)
[Deutsche Grammaphon]
Haydn: Symphonies 104, 88 & 101
Nicholas McGegan, conductor (Philharmonia Baroque Orchestra)
[Philharmonia Baroque Productions]
Henze: Symphonies Nos. 3-5
Marek Janowski, conductor (Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin)
[Wergo]
Martinu: The 6 Symphonies
Jirí Belohlávek, conductor (BBC Symphony Orchestra)
[Onyx Classics]
71. Best Opera Recording
Adams: Doctor Atomic
Alan Gilbert, conductor; Meredith
Arwady, Sasha Cooke, Richard Paul Fink, Gerald Finley, Thomas Glenn
& Eric Owens; Jay David Saks, producer (Metropolitan Opera
Orchestra; Metropolitan Opera Chorus)
[Sony Classical]
Britten: Billy Budd
Mark Elder, conductor; John Mark
Ainsley, Phillip Ens, Jacques Imbrailo, Darren Jeffery, Iain Paterson
& Matthew Rose; James Whitbourn, producer (London Philharmonic
Orchestra; Glyndebourne Chorus)
[Opus Arte]
Rautavaara: Kaivos
Hannu Lintu, conductor; Jaakko
Kortekangas, Hannu Niemelä, Johanna Rusanen-Kartano & Mati Turi;
Seppo Siirala, producer (Tampere Philharmonic Orchestra; Kaivos Chorus)
[Ondine]
Verdi: La Traviata
Antonio Pappano, conductor; Joseph
Calleja, Renée Fleming & Thomas Hampson; James Whitbourn, producer
(Orchestra of the Royal Opera House; Royal Opera Chorus)
[Opus Arte]
Vivaldi: Ercole Sul Termodonte
Fabio Biondi, conductor; Romina
Basso, Patrizia Ciofi, Diana Damrau, Joyce DiDonato, Vivica Genaux,
Philippe Jaroussky, Topi Lehtipuu & Rolando Villazón; Daniel Zalay,
producer (Europa Galante; Coro Da Camera Santa Cecilia Di Borgo San
Lorenzo)
[Virgin Classics]
72. Best Choral Performance
Beyond All Mortal Dreams - American A Cappella
Stephen Layton, conductor (Choir Of Trinity College Cambridge)
[Hyperion Records]
Brahms: Ein Deutsches Requiem, Op. 45
Patrick Dupré Quigley, conductor;
James K. Bass, chorus master (Justin Blackwell, Scott Allen Jarrett,
Paul Max Tipton & Teresa Wakim; Professional Choral Institute &
Seraphic Fire)
[Seraphic Fire Media]
Kind
Kjetil Almenning, conductor (Nidaros String Quartet; Ensemble 96)
[2L (Lindberg Lyd)]
Light & Gold
Eric Whitacre, conductor
(Christopher Glynn & Hila Plitmann; The King's Singers, Laudibus,
Pavão Quartet & The Eric Whitacre Singers)
[Decca]
The Natural World Of Pelle Gudmundsen-Holmgreen
Paul Hillier, conductor (Ars Nova Copenhagen)
[Dacapo Records]
73. Best Small Ensemble Performance
Frank: Hilos
Gabriela Lena Frank; ALIAS Chamber Ensemble
[Naxos]
The Kingdoms Of Castille
Richard Savino, conductor; El Mundo
[Sono Luminus]
Mackey: Lonely Motel - Music From Slide
Rinde Eckert & Steven Mackey; Eighth Blackbird
[Cedille Records]
A Seraphic Fire Christmas
Patrick Dupré Quigley, conductor; Seraphic Fire
[Seraphic Fire Media]
Sound The Bells!
The Bay Brass
[Harmonia Mundi]
74. Best Classical Instrumental Solo
Chinese Recorder Concertos - East Meets West
Lan Shui, conductor; Michala Petri (Copenhagen Philharmonic)
[OUR Recordings]
Rachmaninov: Piano Concerto No. 2 In C Minor, Op. 18; Rhapsody On A Theme Of Paganini
Claudio Abbado, Yuja Wang (Mahler Chamber Orchestra)
[Deutsche Grammaphon]
Rachmaninov: Piano Concertos Nos. 3 & 4
Leif Ove Andsnes, Antonio Pappano (London Symphony Orchestra)
[EMI Classics]
Schwantner: Concerto For Percussion & Orchestra
Giancarlo Guerrero, conductor; Christopher Lamb (Nashville Symphony)
Track from: Schwantner: Chasing Light…
[Naxos]
Winging It - Piano Music Of John Corigliano
Ursula Oppens
[Cedille Records]
75. Best Classical Vocal Solo
Diva Divo
Joyce DiDonato (Kazushi Ono; Orchestre De L'Opéra National De Lyon; Choeur De L'Opéra National De Lyon)
[Virgin Classics]
Grieg/Thommessen: Veslemøy Synsk
Marianne Beate Kielland (Nils Anders Mortensen)
[2L (Lindberg Lyd)]
Handel: Cleopatra
Natalie Dessay (Emmanuelle Haïm; Le Concert D'Astrée)
[Virgin Classics]
Purcell: O Solitude
Andreas Scholl (Stefano Montanari; Christophe Dumaux; Accademia Bizantina)
[Decca]
Three Baroque Tenors
Ian Bostridge (Bernard Labadie; Mark
Bennett, Andrew Clarke, Sophie Daneman, Alberto Grazzi, Jonathan
Gunthorpe, Benjamin Hulett & Madeline Shaw; The English Concert)
[EMI Classics]
76. Best Contemporary Classical Composition
Aldridge, Robert: Elmer Gantry
Robert Aldridge & Herschel Garfein
[Naxos]
Crumb, George: The Ghosts Of Alhambra
George Crumb
Track from: Complete Crumb Edition, Vol. 15
[Bridge Records, Inc.]
Friedman, Jefferson: String Quartet No. 3
Jefferson Friedman
Track from: Jefferson Friedman: Quartets
[New Amsterdam Records]
Mackey, Steven: Lonely Motel - Music From Slide
Steven Mackey
[Cedille Records]
Ruders, Poul: Piano Concerto No. 2
Poul Ruders
I a continuació els guanyadors dels premis Gramophone
Editor's choice
Rossini: Stabat Mater; Netrebko; DiDonato; Brownlee; D'Arcangelo; Santa Cecilia Chorus and Orchestra / Antonio Pappano (EMI Classics)
Baroque instrumental
CPE Bach: Harpsichord Concertos. Andreas Staier; Freiburg Baroque Orchestra / Mullejans (Harmonia Mundi)
Baroque vocal
Handel: Apollo e Dafne. La Risonanza (Glossa)
Chamber
Dvorák String Quartets. Pavel Haas Quartet (Supraphon)
Choral
Elgar: The Kingdom. Hallé Orchestra / Sir Mark Elder (Hallé)
Concerto
Debussy, Ravel, Massenet: Concertante piano works. Jean-Efflam Bavouzet; BBCSO/Tortelier (Chandos)
Contemporary
Birtwistle: Night's Black Bird. Hallé Orchestra/Ryan Wigglesworth (NMC)
DVD documentary
Carlos Kleiber: Traces to Nowhere - a film by Eric Schultz (Arthaus)
DVD performance
Verdi: Don Carlo. Villazón; Poplovskaya; Keenlyside/Antonio Pappano (EMI)
Early music
Striggio: Mass in 40 parts. I Fagiolini/Robert Hollingworth (Decca)
Historic
Mahler/Cooke: Symphony No 10. Philharmonia, LSO/Berthold Goldschmidt (Testament)
Instrumental
Brahms: Handel Variations etc. Murray Perahia (Sony Classical)
Opera
Rossini: Ermione. Geoffrey Mitchell Choir, London Philharmonic Orchestra/David Parry (Opera Rara)
Orchestral
Shostakovich: Symphony No 10. RLPO/Vasily Petrenko (Naxos)
Recital
Verismo Arias. Jonas Kaufmann; Santa Cecilia/Antonio Pappano (Decca)
Solo vocal
Britten: Songs and Proverbs of William Blake. Gerald Finley; Julius Drake (Hyperion)
I els guanyadors del Diapason d'or de l'anneé
I FAGIOLINI · ROBERT HOLLINGWORTH
Música Antigua “Musique Ancienne”
Música Antigua “Musique Ancienne”
Striggio: Ecce beatam lucem; Missa Ecco sì beato giorno y otras obras (agrupado con Tallis: Spem in alium)
PIERRE BOULEZ
Música Sinfónica “Musique Symphonique”
Szymanowski: Sinfonía núm. 3 op. 27 “Canción de la noche” (agrupada
con Szymanowski: Concierto para violín y orquesta núm. 1 op. 35)
Steve Davislim · Christian Tetzlaff
Singverein der Gesellschaft der Musikfreunde Wien · Filarmónica de Viena
Steve Davislim · Christian Tetzlaff
Singverein der Gesellschaft der Musikfreunde Wien · Filarmónica de Viena
JONAS KAUFMANN
Ópera en DVD “DVD Lyrique”
Massenet: WertherÓpera en DVD “DVD Lyrique”
Sophie Koch · Ludovic Tézier · Anne-Catherine Gillet
Maîtrise des Hauts-de-Seine – Chœur d’enfants de l’Opéra national de Paris
Orchestre de l’Opéra national de Paris
Director musical: Michel Plasson
Director de escena: Benoît Jacquot
Entrevista a Joan Muñoz de Pluja teatre
En aquest enllaç teniu l'entrevista a Joan Muñoz que es va publicar a Gente de la Safor. És interessant allò que diu sobre la situació del món del teatre, també paga la pena adonar-se que les companyies teatrals durant anys han construït a nivell local i autonòmic allò que no hem sabut fer els grups de música. Molt a aprendre del món del teatre. Ací teniu el linkEntrevista a Joan Muñoz
dimarts, 6 de desembre del 2011
Wagner i el final de la crisi
G. García-Cárcel firma un article enginyós i curiós, però alhora preocupant. Esperem que cap cavalcada de cap Walkiria passe per sobre de nosaltres, i que en compte d'una òpera wagenriana, amb tot el tremendisme i fatalisme que comporta, aquesta crisi siga una òpera buffa de Mozart amb llibret de Daponte. Tot un embolic embolcallat amb hedonisme on tot camina cap el desastre, però al final tots s'enriuen de tots i els més fanfarrons es veuen ridiculitzats. Ens ve al cap Les Nozze. Quina alegria de viure transmet aquest òpera! segurament els metges la deurien de receptar.Merkel i la caída de los dioses
Jesús Alonso: Reivindicació de la cultura
L'amic Jesús Alonso ha publicat a Las Provincias un article sobre la importància de la cultura en les nostres vides particulars, i en la societat en general, en aquests temps de crisi. Esperem que als lectors del periòdic les paraules de Jesús els facen pensar sobre allò que transmet, discutir-hi amb els amics, la parella, al treball, i que aquest tipus de visió de la cultura com una part essencial de la nostra vida, de la nostra felicitat, però també de l'economia local, de la nostra prosperitat, s'escampe i arrele entre nosaltres.
Podeu llegir l'article punxant en aquest enllaç:
O anar directament al blog Quineres, que teniu en el llistat de blogs interessants.
dilluns, 5 de desembre del 2011
Josep Portell: compositor socarrat oblidat. Vergonya!
Josep Portell va nàixer a Xàtiva a finals del segle XVII, en una família d'artesans amb lligams amb l'esglèsia. Fou escolà de la Col·legiata, on va rebre la seua primera educació musical. Va viure els tràgics moments de la crema de Xàtiva, de la seua ciutat, del seu entorn vital i sentimental. Com tants altres va fugir, sí, fugir de sa casa. va anar lluny, a Roma, molt probablement acollit per un familiar seu clergue resident des de dècades a la Ciutat Eterna.
A Roma va estudiar i fer carrera, essent un dels compositors més reconeguts, i fins i tot, ocupà el cobejat lloc de mestre de capella de Santa Maria in Trastevere, església subjecta al vaticà. Un músic jove amb èxit que combregava un estil innovador per al seu temps, un incipient classicisme, un estil galant típicament romà. Però el capítol de Xàtiva l'any 1729 li ofereix el càrrec de mestre de capella de la Seu de Xàtiva i ho deixa tot i torna a casa. Una ciutat encara desfeta, sense a penes organització musical a la Seu, sense possibilitat de promocionar en el seu ofici amb misèria i repressió als carrers. Però tornà. Tornà a Xàtiva i es va recloure dins els seus murs. Amb ell l'estil més modern que es conreava va aplegar a València, o millor dit a Xàtiva que d'allí no es va moure i d'allí la seua música no va transcendir.
Va tocar per al rei Felip VI durant la seua polèmica visita a Xàtiva. Tocant el violí en l'orquestra què pensaria Portell d'aquest rei? i del maníac-depressiu del pare d'aquest rei que va ordenar cremar sa casa i la dels seus?
No resten composicions seues als arxius valencians, ni tampoc a cap de la resta de l'estat. Però una gran quantitat resta a Roma, on Giuseppe Portelli, com era conegut allí, va triomfar. I ací en l'oblit, trepitjat al rebutjar rescabalar-lo de les obagues de la memòria col·lectiva. Traspassà el 1754 i resta esperant-nos ell i la seua música.
Escolteu aquesta música magnífica en un registrament deplorable d'un grup italià. Tanmateix, malgrat la cantant no estar en cap moment afinada, podem apreciar una música bella, galant, que acarona amb sensualitat.
A Roma va estudiar i fer carrera, essent un dels compositors més reconeguts, i fins i tot, ocupà el cobejat lloc de mestre de capella de Santa Maria in Trastevere, església subjecta al vaticà. Un músic jove amb èxit que combregava un estil innovador per al seu temps, un incipient classicisme, un estil galant típicament romà. Però el capítol de Xàtiva l'any 1729 li ofereix el càrrec de mestre de capella de la Seu de Xàtiva i ho deixa tot i torna a casa. Una ciutat encara desfeta, sense a penes organització musical a la Seu, sense possibilitat de promocionar en el seu ofici amb misèria i repressió als carrers. Però tornà. Tornà a Xàtiva i es va recloure dins els seus murs. Amb ell l'estil més modern que es conreava va aplegar a València, o millor dit a Xàtiva que d'allí no es va moure i d'allí la seua música no va transcendir.
Va tocar per al rei Felip VI durant la seua polèmica visita a Xàtiva. Tocant el violí en l'orquestra què pensaria Portell d'aquest rei? i del maníac-depressiu del pare d'aquest rei que va ordenar cremar sa casa i la dels seus?
No resten composicions seues als arxius valencians, ni tampoc a cap de la resta de l'estat. Però una gran quantitat resta a Roma, on Giuseppe Portelli, com era conegut allí, va triomfar. I ací en l'oblit, trepitjat al rebutjar rescabalar-lo de les obagues de la memòria col·lectiva. Traspassà el 1754 i resta esperant-nos ell i la seua música.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Concert de piano a Beniarjó
Hui a les 19'00h Hi ha un programat un concert de piano a càrrec de Claudio Carbó a l'església de Beniarjó. L'entrada és gratuïta.
Qui és qui IV: les institucions
Les institucions públiques han jugat i juguen un paper primordial en el desenvolupament de les activitats professionals dels músics. Més encara, podríem afirmar, sense cap estadística en les mans, que pràcticament tot allò que té a veure en activitats econòmiques al voltant de la música clàssica passa per mans d'aquestes.
El pes de la tradició contamina allò que democràticament hauria d'haver-se extingit fa dècades. La música, i les arts en general, no han de ser un element ornamental dels governs i les institucions. Tampoc és un element per engalanar el territori sense més. Menys encara són eines de manipulació social, amb una retòrica i teatralitat tan típicament barroca. Açò que sembla tan obvi, no queda clar en la pràctica diària. Quantes fotos i notorietat pública dóna la cultura als representants institucionals! i quants actes s'organitzen només amb aquest objectiu! Creieu que alguns actes culturals s'organitzarien sinó hi haguera assegurada una foto per als polítics? i per què la foto?
Quines són les institucions que participen majorment en el disseny cultural dels nostres pobles? principalment l'administració local, els ajuntaments. En el 2005, les despeses en cultura de l'Estat suposaven en el 0,5% de la despesa pública, les dels governs autonòmics un 1%, i les dels governs locals un 5%. La descentralització de les polítiques culturals és més que notòria si ho comparem amb altres països. Quan parlem de les despeses des de l'administració autonòmica, hauríem d'analitzar on es situen geogràficament i sociològicament. No tenim dades fefaents, però en referència a la música, podríem assenyalar que aquestes es situen majorment a València, constituint-se així un greuge comparatiu. El magalomaníac projecte del Palau de les Arts deu emportar-se bona part dels recursos, i, a més, ara s'intenta involucrar a diverses ciutats del país per finançar-ho indirectament, hipotecant així la programació cultural pròpia i marginant altres grups. Aquest tipus de projectes culturals és paradigmàtic de les grans ciutats i de les seues elits socials. Al respecte, creiem que un dels papers més importants de les institucions és democratitzar la cultura, fer-la arribar fàcilment a tothom, tant en termes geogràfics, com econòmics. Com assenyala Pau Rausell
El resultado es que finalmente las políticas culturales son, sin duda, la intervención fiscalmente más regresiva de todas las políticas públicas. Lo que significa que del dinero de todos transferimos recursos para que los de rentas medias-altas y altas asistan a excelente teatro, vean la filarmonica de Berlin por menos de lo que vale un Madrid-Milán y contemplen la última antológica de Klee por menos de la mitad de lo que vale el cd de Aleandro Sanz. Esto lo dicen todos los estudios sobre públicos que yo he visto desde que tengo uso de razón pero parece que a nadie le parece escandaloso.
El pes de la tradició contamina allò que democràticament hauria d'haver-se extingit fa dècades. La música, i les arts en general, no han de ser un element ornamental dels governs i les institucions. Tampoc és un element per engalanar el territori sense més. Menys encara són eines de manipulació social, amb una retòrica i teatralitat tan típicament barroca. Açò que sembla tan obvi, no queda clar en la pràctica diària. Quantes fotos i notorietat pública dóna la cultura als representants institucionals! i quants actes s'organitzen només amb aquest objectiu! Creieu que alguns actes culturals s'organitzarien sinó hi haguera assegurada una foto per als polítics? i per què la foto?
Quines són les institucions que participen majorment en el disseny cultural dels nostres pobles? principalment l'administració local, els ajuntaments. En el 2005, les despeses en cultura de l'Estat suposaven en el 0,5% de la despesa pública, les dels governs autonòmics un 1%, i les dels governs locals un 5%. La descentralització de les polítiques culturals és més que notòria si ho comparem amb altres països. Quan parlem de les despeses des de l'administració autonòmica, hauríem d'analitzar on es situen geogràficament i sociològicament. No tenim dades fefaents, però en referència a la música, podríem assenyalar que aquestes es situen majorment a València, constituint-se així un greuge comparatiu. El magalomaníac projecte del Palau de les Arts deu emportar-se bona part dels recursos, i, a més, ara s'intenta involucrar a diverses ciutats del país per finançar-ho indirectament, hipotecant així la programació cultural pròpia i marginant altres grups. Aquest tipus de projectes culturals és paradigmàtic de les grans ciutats i de les seues elits socials. Al respecte, creiem que un dels papers més importants de les institucions és democratitzar la cultura, fer-la arribar fàcilment a tothom, tant en termes geogràfics, com econòmics. Com assenyala Pau Rausell
El resultado es que finalmente las políticas culturales son, sin duda, la intervención fiscalmente más regresiva de todas las políticas públicas. Lo que significa que del dinero de todos transferimos recursos para que los de rentas medias-altas y altas asistan a excelente teatro, vean la filarmonica de Berlin por menos de lo que vale un Madrid-Milán y contemplen la última antológica de Klee por menos de la mitad de lo que vale el cd de Aleandro Sanz. Esto lo dicen todos los estudios sobre públicos que yo he visto desde que tengo uso de razón pero parece que a nadie le parece escandaloso.
Doncs a nosaltres a més d'escandalós ens sembla vergonyós.
Aprofundim en el tema amb unes dades, cert és que ja llunyanes en el temps. En el 2002 el 97% d'espanyols afirmaven no haver anat mai a l'òpera, el 95% no havia anat mai a un espectacle de dansa, el 91% a un concert de música clàssica i el 76% a una representació teatral. El tant per cent que sí havien anat, pertanyen a la classe social mitja-alta o alta, essent, per tant, que allò que paguem entre tots va a parar a una elit econòmica i social. Òbviament han fallat les polítiques culturals, educatives, de planificació i programació. Probablement en la darrera dècada haurà canviat l'estadística, no sabem en quin grau, però no creiem que ho haja fet significativament. Aquest darrer comentari, és només la nostra impressió. Segons en un estudi dirigit pel Pau Rausell sobre la ciutat de Gandia, en el 2004 l'assistència a concerts de música clàssica a Gandia es redueix a un percentatge d'un 0'64.
Comprovem que un dels problemes és la manca de coordinació i/o col·laboració entre els diferents nivells administratius. També la proposta comuna i coordinada entre entitats locals veïnes, feina a desenvolupar en institucions com les denominades "mancomunitats de municipis". Se'ns escapa per què no s'ha fet.
Una obligació de les institucions es que elles mateix no desvirtuen el "mercat cultural". Les subvencions, tan necessàries, no acompleixen el seu paper quan aquestes desvirtuen la seua finalitat per un mal concepte d'aquestes i una igualació de catxets indiscriminat. Tampoc han de ser l'agent d'un grup concret, amb eufemismes com grup resident o grup concertat, perquè crea greuges comparatius amb altres i, en alguns casos, l'única cosa que amaga és amiguisme. Comentari que no s'ha de veure com una contradicció amb afirmar que es necessari donar suport a grups capdavanters, o focalitzar específicament les subvencions, per motius diversos, en un sector concret, decisions que han de ser explicitades públicament.
Creiem que si es treballa per el teixit comercial local, la industria local, el comerç tradicional local, etc. també s'ha de fer en els agents culturals locals. Qui ha seguit la programació local que hem anat anunciant podrà adonar-se que s'ha fet precisament el contrari.
Arribats a aquest punt, hom pot fàcilment percebre que tenim una valoració negativa d'allò que han realitzat les institucions al voltant de la música. No és tan així. No seria just oblidar l'esforç dedicat i la intel·ligència amb què s'ha actuat des d'algunes institucions, però aquestes queden a l'ombra dins un paisatge general que podríem qualificar de mediocre.
dissabte, 3 de desembre del 2011
Sin un duro de Gonzalo Alonso
Un article, o més bé uns comentaris, interessants de Gonzalo Alonso sobre la situació actual de la música.
Dues notícies: una de la SGAE i l'altra del Palau
Definitivament la torre de la música no es farà. Mira que bé, la SGAE ha fet una despesa de 3 milions d'euros, i com es suggereix al Levante la xifra pot duplicar-se per les aportacions públiques. Si tenim en compte tot el que s'ha dit i coneguem de la SGAE, més açò de la torre i altres assumptes que anem enterant-nos, i a què a un de nosaltres la citada organització no li abona els drets d'autor que li pertoquen d'una edició apareguda el 2010! doncs podreu suposar que no tenim massa bona opinió d'aquest sindicat del crimen, com la immensa majoria de la gent.
L'altra notícia és el possible tancament de la sala de cambra del Palau de la Música. Abans de fer qualsevol comentari: seria una desgràcia. Tancar una sala de concerts, per la raó que siga, sempre ho és. Però el motiu és bastant sagnant, la manca de públic. Les raons són ben diverses, no anem a assenyalar responsables, seria senzill per part nostra però no seria el més adequat ni el més just. Per a solucionar-ho han fet per aquesta temporada una programació de luxe: Hylary Hahn, Amsterdam Baroque Solisten, Jennifer Larmore, entre altres. Músics estrangers majorment, i després s'omplin la boca dient que donen suport als músics de casa. Ja vorem com va, esperem que bé.
Però el que més ens ha sorprés ha sigut la següent frase de Maria Benyto, presidenta del Palau: el melómano empieza a apreciar la música y a conocerla realmente. Ho dirà per ella? penseu un poquetet en la frase, qui ho ha dit, el lloc que ocupa, la responsabilitat que té, etc. No us entra un calfred?
dijous, 1 de desembre del 2011
Concert de Ksenia Dyachenko a Gandia
Hui divendres, a la Casa de la Marquesa tindrà lloc el concert de la pianista d'Ucraïna Ksenia Dyachenko. El concert serà a les 20'30. El concert està organitzat per Pro Música, és el tercer concert de la temporada, després dels efectuats per l'Orquestra del Caucàs i pel flautista Marc Grauwels.
dimecres, 30 de novembre del 2011
Pep Botifarra i Toni Martínez a Gandia
Hui a les 20h, al casal Jaume I de Gandia, es presenta el llibre La Veu de la Memòria que ha escrit el socarrat Toni Martínez sobre Pep Botifarra.
De Pep Botifarra no crec que calga explicar res, aquesta nit ja ens assabentarem d'algunes quantes coses. Ens ho contarà Toni Martínez, escriptor eclèctic lligat al teatre, la música, i a les arts escèniques en general. És autor de novel·la, poesia, llibres de viatges i assaig i investigació sobre la impremta i la tipografia, especialment a la seua ciutat de Xàtiva. Guanyador de diversos premis literaris.
Però si d'alguna cosa exerceixen tant l'un com l'altre és de ser socarrats!
Una vetlada de segur entretenguda, on aprendrem, gaudirem de música, i, això ho diguem segur, riurem i ho passarem bé.
Estadístiques del mes
Aquest més hem tingut 1348 visites. Hem augmentat el nombre de lectors del blog, o al menys gent que ens visita. L'increment és realment significatiu en visites des de l'estranger: 192 visites dels EUA, 145 de Rússia, 103 de França, Països Baixos 32, Alemanya 16, Regne Unit 6, Marroc 3, Xina 4, Indonèsia 2, Itàlia 2, Malàsia 2 i una quantitat bastant nombrosa d'altres països amb només una visita, com per exemple Letònia, Polònia, Mèxic o Bèlgica.
Els escrits que més interessen són els articles d'opinió, com per exemple la sèrie que estem realitzant que porta per títol Qui és qui, o l'article Joan Fuster, la música, els músics. Les notícies locals també tenen un bon seguiment, però més les relacionades amb temes polítics, com per exemple l'augment del preu de les entrades, que els anuncis de concerts.
A poc a poc, anem augmentant els comentaris. La poca participació ens preocupa perquè un dels objectius és obrir debat sobre la situació de la música, i la cultura en general, a la comarca. Som conscients que no hi ha "tradició" de participar en els blogs, com sí ocorre en altres contrades, sobretot als països anglosaxons. A poc a poc.
Estem satisfets de les estadístiques, cada mes augmentem les visites, i es suposa que fidelitzem lectors. Els temes de les nostres entrades són aquells que creiem que poden ser interessants. Animem als lectors a proposar temes o enviar notícies. Podeu fer-ho mitjançant el correu, facebook o Twitter.
Gràcies a tots.
dimarts, 29 de novembre del 2011
les Corts demanen reduir l'IVA per a cultura i una nova llei de mecenatge
Segons podíem llegir a la premsa, les Corts Valencianes, per iniciativa del grup Compromís, demanaran a l'Estat una reducció de l'IVA per als productes i serveis culturals.
El PP, per la seua banda, ha proposat afegir a la demanda el canvi de la llei de mecenatge.
El PSOE ha donat suport a la proposta, però ha afegit que amb açò no és prou i que s'ha de destinar ajudes directes a alguns sectors.
Ens plau la proposta, i ens plau l'acord entre els grups. Però la creació d'una xarxa d'activitats d'una certa importància, i una "comerç" cultural en els nostres pobles, on la iniciativa privada tinga el seu paper, és una tasca d'anys i planificació que no s'ha fet. Cal crear el context, moure una sèrie d'inèrcies, crear una nova relació entre producte cultural, la iniciativa privada, les institucions públiques i el públic.
El que es proposa és important, però a més, els polítics s'han d'arromangar les manegues i treballar en allò que és més complicat. Canviar el tant per cent de l'IVA per a modificar a la baixa els preus, i canviar la llei de mecenatge i dir: ala! iniciativa privada ja teniu millors incentius fiscals, és el més fàcil. Si la proposta es limita a això, la feina feixuga i que demana més esforç i creativitat per part del responsables polítics quedarà per fer.
dilluns, 28 de novembre del 2011
Editorial de Ritmo: nuevo gobierno; ajuste cultural
Ací teniu l'enllaç
