Videos Adagio de la Serenata 11 de Mozart

Pengem uns vídeos de l'Adagio de la Serenata nº 11 de W. A. Mozart. 

El primer d'ells és una gravació nostra, del Llevant Ensemble, efectuada en un concert realitzat a Gandia el 5 de juny del 2009. El concert fou a la Casa de la Marquesa, que no és precisament la millor acústica, encara que tampoc la pitjor. De la nostra interpretació no anem a dir res, no ens correspon. Us convidem a fer vosaltres els comentaris corresponents. Només dir que com sempre vàrem intentar gaudir de fer música i que el públic també es delitara.

Els vídeos que presentem a continuació són tots ells gravacions d'estudis. Òbviament en aquests tipus de gravacions hom espera una sonoritat i una execució immaculada. Cada fragment pot repetir-se infinitat de vegades fins aconseguir la millor interpretació. A més, els micròfons i el treball d'edició tècnica juguen un paper ben important en la sonoritat i el balanç final.

El següent vídeo correspon al CD del Consortium Classicum que ja en parlarem l'altre dia. Els comentaris que podem fer són més o menys els mateixos. La sonoritat és compacta i la execució exacta. El tempo és semblant al nostre, encara que ens sembla que en alguns moments dóna la sensació d'un fluir massa estàtic, malgrat la llibertat que en punts molt concrets del moviment es permeten els membres del grup. Aquests moments de fluctuació del tempo són, al nostre parer, excessivament patents degut a la estaticitat general, fet que minva l'objectiu que es persegueix en reduir i flexibilitzar la velocitat de la pulsació.  

 

Tanmateix la interpretació és excel·lent, com no podria ser menys de músics com el trompista Jan Schroeder, el clarinetista Manfred Lindner o el fagotista Helman Jung, entre altres.

El següent vídeo és una gravació extraordinària. Correspon a l'ensemble de vent de l'Orquestra Filharmònica de Berlín. És una gravació relativament recent, del 2006, i podríem dir que és prototípica de la sonoritat de la secció de vents d'aquesta orquestra. 

No cal assenyalar que la interpretació és extremadament immaculada des del punt de vista tècnic. Des del punt de vista expressiu podríem dir el mateix. Tot impressionantment correcte, però, i per què no dir, de sobra previsible. Li manca un toc de gosadia, de voluntat de sorprendre'ns. 

Però açò és característica de la casa, com també el virtuosisme de la producció tècnica dels enginyers de so. En una altra entrada ja en fèiem referència, i ho remuntaven als temps de H. von Karajan. Els resultats són magnífics, malgrat allunyar la gravació de la interpretació en viu, que tot s'ha de dir amb aquests músics impressiona molt més que la música en llauna. Supose que l'audició del vídeo impressionarà, doncs no dubte que en viu, malgrat el virtuosisme tecnològic del enginyers, es per quedar-se espaterrat!

Però la versió que més ens ha agradat ha sigut la realitzada pel Holliger Wind Ensemble. El balanç del conjunt, el virtuosisme dels músics, l'expressivitat decorosa però no cohibida, i una realització tècnica que ens deixa la sensació de voler acostar-se a l'audició en directe.

Hi han una infinitat de gravacions d'aquesta música, algunes molt brillants com la del Sabine Meyer Wind Ensemble, el Netherland Wind Ensemble o el de la secció de vents de la Filharmònica de Nova York. També hi han que a pesar d'estar editades en discogràfiques importants, i, malgrat els noms ben coneguts dels músics, podríem considerar com un desastre.