Supose que algú s'ha preguntat per què tanta referència a blogs estrangers i no a cap d'ací. La resposta és òbvia, per què no parlen del que ens interessa. O millor dit, pot ser ens agrada el que diuen però els temes sobre els que versen no s'escauen al propòsit amb què hem creat aquest blog. Mentre arreu del món occidental és parla de les diverses problemàtiques obertes sobre la música clàssica, ací com si ploguera poquet. La major part dels crítics estan molt preocupats per la programació del Auditorio Nacional i del Teatro Real, sense veure la real moguda que hi ha fora dels recintes citats. Però trobem una admirable excepció, el blog de Fernando López Vargas, doneu-li un colp d'ull, paga la pena. Fernando és dels pocs valents que escriuen públicament coses com aquesta entrada sobre sueldazos y comisiones. Posem ací un llistat de la resta de blogs més llegits i qui tinga temps i ganes pot comprovar el que diem. I repetim, no es que no ens agrade el que diuen -encara que alguns d'ells no ens agraden gens- sinó que és còmode parlar del que parlen, el que és arriscat és parlar del que parla i en el termes que ho fa Fernando López Vargas.
Jordi Caturla
Lucía López
Javier Extremera
Raúl Mallavibarrena
Gonzalo Pérez Chamorro
Carlos Villasol
Javier Alfaya
Santiago Martin Bermudez
Blas Matamoro
Arturo Reverter
Luís Suñén
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada