Dos bells poemes de Màrius Torres
MOZART
Enduts d' un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d' un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal intrument,
però és música,viure!
VARIACIONS SOBRE UN TEMA DE HAENDL
Les mans càlides i llargues
arrrenquen del clavecí
velles tonades amargues
d'esquelet de violí.
Les mans rellisquen, serenes,
amb la mecànica justa
dels dits morts que passen denes
d'un vell rosari de fusta.
arrrenquen del clavecí
velles tonades amargues
d'esquelet de violí.
Les mans rellisquen, serenes,
amb la mecànica justa
dels dits morts que passen denes
d'un vell rosari de fusta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada