Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dissabte, 10 de setembre de 2011

La premsa i un poc de la música en valencià

Òbviament hi ha un problema amb la premsa. Amb la local indiscutiblement, però aquesta no fa res més que imitar el que fa la premsa de gran tirada a nivell estatal. Fixem-nos en les edicions de hui. El País obri la seua secció dedicada a la música amb titulars grans i fotografia de Ramoncín! com diuen als pobles "quasi res porta el diari". La notícia és que estrena un nou disc, el Nostre Senyor ens agafe confessats. Que ens expliquen pacientment quins són els criteris de qualitat, de crítica, etc. que empren. Per descomptat, encara perdura la notícia publicada el darrer dia sis de la mort de Licitra. La darrera crítica és del passat dia 3. Hi ha una agenda per a música Pop, i per a la música clàssica? A El Mundo no trobem res. Al ABC res (per cert, una notícia ens ha impactat: Raphael canta per primera vegada en català!!) A La Vanguardia res. Al Periódico res, excepte les entrades del blog de Rosa Massegué. Al Levante hui ve la notícia del començament de la temporada de l'Orquestra de València, com sempre notícia sense reflexió. I ara, mal que ens sàpiga, fem referència a L'Informatiu, on no trobem mai referències a la música clàssica, i mira que malgrat la situació hi ha projectes interessants, podem veure-ho per exemple a Sueca! S'entén i compartim el suport a la música en valencià, però està convertint-se en un calaix on tot cap. Sabem que el següent comentari va a ser polèmic: en valencià es poden dir tantes bovades mal escrites i mal cantades com en arameu. La música en valencià necessita suport per consolidar-se, per a nosaltres no hi ha discussió al respecte. Però s'ha de fer amb allò que aporte qualitat als textos, a la música i a la interpretació. Els rotatius i els programadors necessiten capacitat crítica per avaluar la música, siga del gènere que siga, perquè tot no és bo. La mediocritat venuda com quelcom excel·lent ho pot fer fracassar, els que ens dediquem a la clàssica ho sabem per experiència.